Avui, he repartit els llibres de la Infectació a les llibreries de Tarragona (Adserà, La Rambla i La Capona), però també el podeu trobar al local de la CGT i a l'Ateneu Llibertari Alomà. A Reus, es troba a la Llibreria Gaudí, al Bar Campus i a la CGT. A Barcelona, que jo sàpigui, a El Lokal, La Ciutat Invisible i suposo ja que a La Sirga. El distribueix Virus. Es ven a sis euros i a quatre als col·lectius. La foto és del Kenn Richardson, la Verònica de i a València.
El llibre de la Infectació es va estenent a poc a poc i sense suar per les terres que li són pròpies. A Barcelona, el podeu trobar a la distribuïdora de Virus i a El Lokal; a Tarragona, a l'Ateneu Llibertari Alomà i a la CGT; a Reus, a la CGT, al Bar Campus i a la Llibreria Gaudí; i al Priorat, a les paradetes del CIP. En podeu demanar i us els intentarem fer arribar, a 4 euros per als col·lectius i a 6 com a preu de venda final, esperem poder-lo vendre aviat per Internet també. N'han parlat la "Directa" i el "Catalunya" i els blocs del Josep Maria Yago, el Pau Juvillà i el Jordi Borràs.
Durant l'any 2007, cent
persones pertanyents a moviments socials dels Països Catalans van
rebre un correu electrònic que els proposava de participar amb un
article en una reflexió col·lectiva “per parlar d'aquest procés
rar i estrany però molt fecund que és la barreja de pensaments, la
barreja de gents i la barreja de moviments en aquests moments en
aquest tros de món, del sindicalisme revolucionari als ecologistes,
dels marxistes als feministes, de la defensa de la llengua a la
defensa del territori, del moviment gai i lesbià als
independentistes o als llibertaris... i com ho veus tu, com ho notes,
com ho sents...” D'aquestes cent persones, quaranta-dues van
respondre i els seus articles van ser publicats setmanalment en la
revista “Directa” en una columna que portava per títol
“Infectació”.
Tot i que semblava impossible (molts i moltes dels qui llegiu això m'heu sentit a dir mil cops que "ja surt la Infectació" o "la setmana que ve"!, finalment el tinc a les mans. És el llibre que recull els articles que durant un any es van publicar en la secció que sota aquest títol d'"Infectació" coordinàvem jo i la Laia Alsina a la "Directa". Si ara surt el lllibre és, bàsicament, pel treball que han fet l'Eva Virgili i l'Helena Sardà, que n'han coordinat l'edició. La maqueta l'ha fet l'Arcadi de Difon la Idea , el Quèchua en va fer el logo i la portada, que podeu veure aquí, el Jordi Borràs. Es vendrà per un preu barat, de cinc o sis euros, i esperem fer-ne moltes presentacions, ja que el llibre el que vol crear és, bàsicament, debat. Una notícia positiva entre tant de gris alegra uns minutets...
El Pau Alabajos va escriure aquest text per a la Infectació. Aquesta setmana ha sortit publicat a la "Directa" però ja com a article d'oinió ja que la columna ha estat suprimida.
El Roger (http://blocs.mesvilaweb.cat/rogersafor) és autor de "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani", un llibre que cal llegir per entendre el paisatge que ens quedarà després d'aquests anys de "no crisi", d'aquests anys de terrorisme del ciment que tan bé va anar per desmuntar la indústria, exterminar la pagesia i fer desaparèixer la pesca sense que gairebé ni es notés.
El Gessamí, que no podrà llegir això en paper perquè està per Xile, em sembla, va escriure aquest article infectador després de la Trobada de Santa Maria d'Oló. Defensor del decreixement, la barreja sense manies, músic i bona persona, escriu com toca, canta i riu, pensant amb les mans des del cor.
L'Àlex Tisminetzky és, segurament, el periodista que escriu els articles més entenedors i ben escrits sobre economia dintre dels moviments socials dels Països Catalans en l'actualitat. És per ell que "L'Accent" té un apartat d'economia espectacular i del qual molts hauríem d'aprendre. És ell qui fa la Infecació d'aquesta setmana.
El Xavi Sarrià dels Obrint Pas ha escrit la infectació d'aquesta setmana per a la 'Directa'. Que un músic opini sobre societat no és nou, de fet moltes de les seves canços són opinions sobre la societat qui l'envolta a més d'escriure regularment en el seu bloc (http://blocs.mesvilaweb.cat/xavisarria), però sí que és nou que opini, parli i digui sobre la infectació.
La infectació continua sumant, ara amb un article del Joan Teran que a mi em sembla especialment apropiat i encertat. El Joan va al centre del tema, al moll de l'os i alhora ho fa amb estil, "com ho fem?", "així com ho estem fent". Si no l'hagués fet ell m'hagués agradat escriure'l a mi.
Roger Palà és un periodista que vaig conèxer quan ell estava a la redacció de "El Triangle", actualment treballa a l'"Enderrock" i coordina les pàgines de cultura de la "Directa", tot i que escriu sobre música arreu (a "El Temps" també el podeu llegir) i té també un bloc que podeu visitar a la meva columna de l'esquerra (Al darrere de la nevera). És, per mi i sense que les lloances siguin comprades de cap de les maneres possibles, un dels dos millors periodistes musicals dels Països Catalans en l'actualitat; l'altre seria el Jordi Nopca, d'estil completamernt diferent però jo penso que complementari (que consti que això no és cap classificació sinó la constatació del que jo llegeixo i m'agrada, pobre de mi). La seva infectació, la teniu aquí al davall. Au, salut i música.
La setmana passada, el Joan Canela va escriure la Infectació i jo em vaig confondre i vaig penjar l'article de l'Anna Campanera. Ara, penjo el del Joan, un molt bon article sobre un tema que a mi també m'obessiona: les victòries que tenim i el nostre menyspreu cap a elles. Em miro els articles publicats i cada cop estic més content del que ja tenim i del que es preveu si la gent no s'adorm... la qual cosa és bastant impossible.
L'Anna és mare, mestra i psicopedagoga, tal com diu ella. I moltes altres coses que no diré jo. Aporta una nova mirada, amb aquest article, tant a al infectació com al fet de criar un fill. Realment, interessant i sorprenent que allà on alguns no acostumem a mirar hi neixin espais d'infectació com el que ella descriu.
Aquesta setmana sóc jo qui escriu la infectació. De mi no en diré res, és clar, només que ha estat l'Artur qui m'ha passat les informacions sobre el xinès mandarí.
La terraltenca Ariadna Aubà va ser l'autora d'aquest text que va servir de manifest de l'1 de maig de la CGT de Tarragona l'any 1999. La foto és del 2002, el primer any que vam veure que ja no érem quatre gats sinó que arribàvem a cinc, de gats. Una bona infectació, trobo.
Em deia el Xavi Rojals l'altre dia que com era que no havia posat la Infectació de l'Emili Cortavitarte. I jo només li podia respondre que m'havia confós. Així era. L'Emili ha estat un dels infectadors principals a la CGT de Catalunya, per això l'"avantguarda patètica d'il·lumninats" (quina gran definició que un dia glossaré!) no li perdona que obrís l'organització al món. Per això nosaltres pensem que el que va fer aleshores no només estava bé sinó que cal repetir-ho i incrementar-ho.
El Raimundo Viejo ha fet la Infectació de la setmana. Vam participar en la mateixa taula del Seminari sobre autodeterminació de La Fàbrica i no em vaig poder estar, després de sentir el que va dir, de proposar-li que ens fes un article sobre el tema. Ah, i no va caldre explicar-li massa de què anava això de la infectació.... El de la foto, Spinoza.
La Laia diu que el seu text "no arriba a l'alçada", que "no val la pena" i no sé què més. Radicalment en contra de la seva opinió em posiciono jo i dic que ni de bon tros cap de les afirmacions que fa per valorar-se són verídiques. El que construïm ha d'estar lliure de tortura i en això no valen les bromes. Ella en sap un niu i a més té opinió formada més enllà d'opinar per opinar. Per això i per tal com l'ha escrit el seu és un article infectat imprescindible, amb totes les lletres.
Pere Bueno és un dels treballadors de Som Ràdio que va decidir continuar fent ràdio en català a les Illes malgrat el tancament de l'emissora per part dels ultres del PP. Van contestar al tancament fent Som i Serem Ràdio (http://www.somiseremradio.cat/
La Laia és una de les periodistes dels moviments socials dels Països Catalans d'aquest començament de segle que jo més respecto, llegeixo i tinc en bona consideració. Viatgera d'ulls oberts i cròniques detallades i properes, tant a Veneçuela com al Kurdistan, és una de les ànimes de "L'Accent" i estén la seva força arreu on està, a La Barraqueta, a Endavant o en les diverses feines periodístiques que realitza. Ah, i de la infectació en diu això: