Els qui seguiu aquest bloc sabeu que m?agrada col·locar-hi fragments, descontextualitzar-los, fer-los viure una vida diferent. En aquest cas, però, es tracta d?una qüestió de justícia poètica. Les opinions que haveu deixat al bloc, que m?haveu comunicat de paraula o per teléfon, m?indiquen que en aquest cas tant Pep Sala com els lectors mereixen que
Un dels ?heterònims? més reeixits d?en Pessoa, l?escriptor italià Antonio Tabucchi, va definir la immensitat literària que ens va llegar el portuguès com ?un bagul ple de gent?. L?encert de la frase només té parangó amb la qualitat que conté aquesta història pessoana d?heterònims, poemes, dietaris irrepetibles, tot ben desat, o potser abandonat a l?oblit,
Fa temps que la novel·la negra intenta transcendir l?aclaparadora influència que els grans del gènere han tingut sobre tots els escriptors que s?esforcen per continuar aquest camí. Les propostes són molt diverses, tant en la novel·la negra com en la dita novel·la d?espies, sempre al caire de la multiplicitat d?una oferta editorial que no fa
?Si fos valent, guixaria amb els dits, a la sorra, sota l’aigua, bussejant contra els corrents del temps, a punt d’òfec, cada fonema de la teva illa; audaç, ardit o agosarat, per tenir més set de tu, em beuria, maror incessant dels mesos de naufragi, cada gra de sal que l’oneig em vessa als llavis
Potser hi ha hagut pocs moments més negres per l?art català que l?exili provocat per la victòria de les tropes franquistes el 1939. Obligats a marxar, nombrosos artistes i intel·lectuals van deixar un pobre panorama després de protagonitzar un esclat creatiu sense precedents. Bona part d?aquest moviment va tenir relació amb la guerra i vam
Una de les conseqüències de l?èxit de Haruki Murakami a Europa ha estat la transformació de l?acollida que el lector dispensa a la literatura japonesa. Tot i que durant els últims anys ha merescut una atenció relativa, potser des de Yukio Mishima cap altre escriptor ha tingut tanta influència en la projecció exterior d?aquest país.
Com es poden integrar els cables de la llum, els ventiladors, o els aparells de calefacció moderns a les cases d?estil japonès? Aquests són alguns dels problemes que van portar de cap l?escriptor Junichirô Tanizaki al voltant dels anys 30, arran de la construcció d?una casa que mantingués els trets estètics bàsics de la seva
Durant molts anys, des del seu primer recull de versos, Passadís voraç del silenci (1985), la figura i l?obra de Josep Ballester han estat un punt de referència de la generació dels 80, aquella nascuda a l?entorn de Ser del segle, l?antologia de David Castillo que renovaria noms i intencions, amb un encert que vist
Constatem cada dia que vivim dins d?un món globalitzat. Hi ha la societat global de la informació, la del transport, la de la política, fins i tot una transnacional estètica que marca les tendències de l?art contemporani. Però hi ha conseqüències que no accepten una anàlisi tan simple. Com ens afecta la globalització a un
?Es diu que el paper és un invent dels xinesos. El que ens inspira el paper occidental no és més que la sensació de trobar-nos davant un material utilitari, mentre que en veure la textura del paper xinès o del japonès sentim una mena d?escalfor i de serenor. Si bé tots són blancs, la blancor
En un antic film de Hollywood, l?heroïna assistia a les curses de cavalls amb l?exclusiva idea de passar revista als animals que hi competien. De l?hipòdrom estant, en comentava la posa, la disposició de les crins i, fins i tot, l?harmonia dels muscles en el punt àlgid del seu esforç. Avui, fent un tomb per
Permet un llibre de proses, un llibre farcit d?això tan aparentment quotidià com són els records d?infantesa, seguir l?esquema i la intenció constructiva d?un recull de poemes? Aquesta és una de les preguntes que suscita un dels darrers llibres de Carles Camps Mundó que, en un viatge ben personal al fons de la creació literària, sembla haver-se
Ja teníem notícies de la narrativa de Guillermo Fadanelli. Els contes gairebé perfectes de Compraré un rifle o la petita obra mestra que és La otra cara de Rock Hudson havíem vist la llum en Anagrama poc temps enrere. Però aquest mexicà de rostre feroç i maneres amables sembla disposat a estendre nous ponts entre
Segurament pocs d?entre els qui vam iniciar aquesta tasca blocaire, una mica esclava i, aparentment, poc productiva, ens imaginaven l?empenta que amb el pas dels anys acabarien tenint els blocs. Gairebé tres anys després de començar El violinista celest -ja avisaré per l?aniversari- els blocs s?han revelat com un mitjà de comunicació potent i independent,
?Tela buida. En aparença: vertaderament buida, guardant silenci, indiferent. Gairebé estúpida. Però en realitat: plena de tensions amb mil veus baixes, plenes d?espera. Una mica espantada perquè pot ser violada. Però dòcil. Una mica espantada perquè se li exigeix, ella només demana gràcia. Pot donar-lo tot però no pot suportar-lo tot. Accentua el que és