El violinista celest

La narrativa d?Amélie Nothomb neix de la vocació d?enfrontar els éssers humans amb els més ocult dels processos interiors; neix, doncs, de la vocació de transgredir, de convocar els fantasmes per a conviure, en igualtat de condicions, dins d?un escenari hostil: la societat com a castradora de drets. Tant fa que sigui la xinesa o la belga, la dels adults o la dels infants. La fi última dels éssers és fer la vida impossible als altres i, per a defensar-se, hem de comptar amb una moral integra. Però la integritat moral, a pesar dels puristes, inclouria aspectes que s?han vingut considerant inconfessables.

Des de la primerenca Higiene de l?assassí, que va assolir un gran èxit de crítica i lectors, i passant per Estupor i tremolors, una divertida i amarga crònica de la societat japonesa, les novel·les de Nothomb no obliden un passat de filla de diplomàtic. L?escriptora belga va néixer al Japó i va viure bona part de la seva infantesa i adolescència entre aquest país i la Xina. De tot això, si jutgem per les seves novel·les, no sembla haver-li quedat molt bon record. La imaginació infantil ?una edat que l?escriptora idolatra- es presenta com a única sortida contra l?ofec d?unes societats tradicionalistes i asfixiants on la més mínima transgressió provoca un terrabastall de conseqüències imprevisibles?

Humorisme càustic

Aquest contrast de civilitzacions, remarcat fins a la sang per l?autora, és la base d?un humorisme càustic, molt agradable al lector, que pot transmetre la sensació de ser l?objectiu principal de la seva prosa. Lluny d?això, l?humor de Nothomb és generat per l?absurd de la condició humana, capaç de portar les seves obligacions, creences o plaers als límits del ridícul. En aquest sentit la seva obra no quedaria molt lluny de la influència de Samuel Beckett, ni tampoc d?un gènere com el teatral; no sols per la seva afecció al diàleg ?que de vegades construeix la novel·la per complet: Cosmètica de l?enemic– sinó també per la seva manera d?integrar-hi el món o per la complaença a l?hora d?inventar personatges inversemblants que, de cop i volta, gràcies a un moviment de les paraules, acaben destil·lant un sentit primigeni.

De les dues novel·les comentades, sens dubte la més reeixida és Cosmètica de l?enemic, una faula sobre l?horror que tots portem a dins. Nivells de consciència o simple bogeria, la novel·la juga amb elements que no es deuen revelar massa: direm que un home de negocis espera l?avió, però aquest sortirà amb retard. Durant el temps de l?espera un estrany personatge aprofita per abordar-lo. El desconegut li farà inesperades confessions, difícils de creure: violacions, assassinats, crueltat. Són facetes d?una existència que l?home de negocis suportarà amb un neguit creixent. Qui és el desconegut? Mereix ser escoltat? Es pot creure aquell discurs que a poc a poc va afectant la vida simple i previsible del protagonista? Les respostes completen una novel·la breu, d?escriptura mineral, que es llegeix d?una tirada, inevitablement.

Més complexa i no menys interessant és El sabotaje amoroso. Amèlie Nothomb situa l?origen de la trama als anys d?estada a la Xina, dins el barri ?gueto, en realitat, per a diplomàtics estrangers- de San Li Tun. Allí, els fills dels funcionaris es lliuren a jocs salvatges amb la indiferència dels seus pares i, la protagonista, hi tindrà els primers contactes amb les pulsions amoroses. Novel·la sobre el món dels infants que continua la seva particular visió autobiogràfica ja començada amb Metafísica dels tubs, El sabotage amoroso sorprèn a cada pas per la sinceritat i la lucidesa de Nothomb a l?hora de retratar la vida a San Li Tun. La Xina queda lluny dels petits éssers que s?enfronten en una guerra tan cruel com pot resultar de la imaginació d?un nen, només és el factor que conforma un món fora de tota regla, per on el lector transita amb estupor, sorprès per redescobrir-se, sobtat per la impossibilitat de deixar de banda la font de neguit i de passió que esdevé de l?obra.

La senzillesa com a vehicle de la bogeria, la plasticitat dels extrems que habiten a les forces ocultes de l?individu, forces que al capdavall completen la nostra condició, fan de les obres d?Amèlie Nothomb un recomanable exercici de sinceritat amb nosaltres mateixos. La mineralitat de la seva escriptura, així com una intensa percepció de la naturalesa humana, converteix les seves novel·les en estranyes i, alhora, necessàries experiències que en cap moment no ens deixen indiferents.

_________________________________

Amèlie Nothomb, El sabotage amoroso,

Barcelona, Anagrama, 2003, 159 p.

(Trad. de Sergi Pàmies)

_________________________________

Amèlie Nothomb, Cosmètica de l?enemic,

Barcelona, Columna, 2003, 91 p.

(Trad. d?Antoni Dalmau)

Amèlie Nothomb, Cosmética del enemigo,

Barcelona, Anagrama, 2003, 96 p.

(Trad. de Sergi Pàmies)

_________________________________

(Publicat a l’Avui)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!