El violinista celest

Si aquesta impressionant febre per la literatura fantàstica -que sempre ha mantingut un bon nivell d?adeptes i entusiastes- és capaç de crear hàbits lectors també per altres gèneres encara s?ha de veure. Mentrestant, és un bon exercici anar triant aquells aspectes que marquen la qualitat de l?extensa oferta existent. Pel que he pogut llegir, partint d?una infantesa d?adepte a la fantasia, un dels autors que millor ha sabut interpretar la combinació d?elements que participen d?una bona novel·la és Christopher Paolini, un jove escriptor que va debutar amb l?esplèndid entreteniment Eragon, primera part de la trilogia ?El llegat?, de la qual he pogut llegir ara la segona part, Eldest.

Els lectors d?Eragon ja van entendre que la proposta de Paolini està basada, sobretot, en una imaginació desbordant, producte d?un coneixement prou sorprenent de les lleis del fantàstic. L?escriptura, pel que he pogut esbrinar de les comparacions entre el text anglès i el català respon als paràmetres d?un autor jove, molt jove, que sap emprar els recursos més agosarats. D?altra banda, els elements que concorren a la festa ja són prou coneguts pel lector: aventures sense límit, grans viatges per terres de llegenda, personatges increïbles i -com podria faltar en tota novel·la de fantasia que vulgui ser capdavantera?- un drac o més…

A Eldest, Paolini reprèn les anades i vingudes d?Eragon i el seu drac Saphira per les terres d?Alagaësia. El protagonista troba per fi el bosc dels Elfs a Weldenvarden, i amb la seva ajuda podrà augmentar els seus coneixements sobre màgia i lluita. Ja imagineu que els hi passa de tot i que Arya va prenent cada cop més importància en la vida d?Eragon. A més a més, hi apareixen nous dracs que amplien les possibilitats de la història. El resultat és una sèrie que encisa els lectors més joves, que han vist com aquesta segona part els oferia un desenvolupament encara més ric de la trama, amb més sorpreses i expectatives creades que fan esperar amb avidesa la tercera part.

Així, la trilogia de Paolini, amb els llibres de Cornelia Funke, se?ns presenten com el més atractiu que s?ha publicat del gènere en aquesta nova època de revifalla, que sembla no tenir sostre i que, sens dubte, no serà l?última. Un llibre, doncs, que farà gaudir els joves i on els adults retrobaran amb satisfacció aquells móns de llegenda tan freqüentats durant la seva joventut.

__________________________

Christopher Paolini, Eldest,

Barcelona, La Galera/Roca,

2005, 752 p.

(Trad. De Jordi Vidal i Tubau)

__________________________

(Publicat a l?Avui)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!