El violinista celest

Permet un llibre de proses, un llibre farcit d?això tan aparentment quotidià com són els records d?infantesa, seguir l?esquema i la intenció constructiva d?un recull de poemes? Aquesta és una de les preguntes que suscita un dels darrers llibres de Carles Camps Mundó que, en un viatge ben personal al fons de la creació literària, sembla haver-se proposat evolucionar a partir dels inicis.

I els inicis que ens mostra -és la paraula més adient- Com els colors a la nit són, per davant de tot, inaferrables. Només la imaginació hi pot tornar, i ella imagina. Només la mirada adulta pot reconstruir la mirada del nen, però fa temps que està cansada. Només la naturalesa conceptual de les paraules pot representar un passat que sembla oposar-se als esquemes. Així, sense comptar gaire amb la metàfora, ni amb la musicalitat del poema, l?autor s?enfronta als fets, als records, intentant de trobar-hi instants de puresa, de narrar petits rastres que ens puguin conduir pel territori proposat…

Lluny de seguir models ben coneguts o d?imposar els recursos poètics que farien brillar aquests textos, Camps Mundó redueix sovint la prosa a uns espais on les paraules semblen filtrar-se a través de l?aire, un llenguatge primigeni que, al capdavall, és capaç de significar, de manera inquietant, les sensacions profundes d?una existència basada en l?eternitat. Com ara a la prosa que obre el llibre, ?El mite de Narcís?, on amb l?excusa d?una última visita a la casa dels avis, se?ns apareix tota la infantesa amb el gronxador com a símbol d?una època marcada ja per la mort.

Perquè Com els colors a la nit no és de cap manera una biografia d?infantesa, perquè la mirada oberta i lúdica que s?eleva i descén gràcies al gronxador dels avis, segueix més tard representant-nos el pas del temps: lectures i viatges vessant-se per les escletxes d?imatges transparents; unitats de sentit que el lector assaboreix amb autèntica frivolitat.

Però serà difícil no tornar-hi, no albergar el desig de penetrar les transparències per apropar-se als brins de realitat que l?autor ha deixat com a fruits madurs al llarg del text. Per això, Com els colors a la nit és un llibre altament recomanable, perquè ens transmet la força que subjau, encara, en la Literatura.

_______________________________________________

Carles Camps Mundó, Com els colors a la nit, Berga, Edicions de l?Albí, 2006.

(Publicat a Serra d?Or)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!