El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
Alan Furst: Espionatge en temps de guerra.
Fa temps que la novel·la negra intenta transcendir l?aclaparadora influència que els grans del gènere han tingut sobre tots els escriptors que s?esforcen per continuar aquest camí. Les propostes són molt diverses, tant en la novel·la negra com en la dita novel·la d?espies, sempre al caire de la multiplicitat d?una oferta editorial que no fa sinó créixer any rere any, i que sovint segueix l?estela del cinema i de les seves necessitats de guions de qualitat per al gran públic.
Però les novel·les que llegim sempre ens deixen una mica decebuts. En part perquè hi ha un excessiu seguiment dels postulats de l?obra de John Le Carré, un estil que no acaba de suportar bé els imitadors, però també perquè molts escriptors d?aquest gènere obliden, sistemàticament, que una de les claus del magisteri de la novel·la clàssica nord-americana és haver estat escrita comptant amb la societat que bullia al seu darrere?
Aquesta última característica és, sens dubte, una de les principals raons que ens mou a comentar la novel·la d?Alan Furst El corresponsal. L?escriptor de Manhattan s?ha esforçat de manera notable a l?hora de situar la seva novel·la dins d?un context històric de gran interès, com ara la Segona Guerra Mundial, però no s?ha posat fàcil l?empresa. Mentre altres novel·les incideixen en els tòpics de costum, Furst intenta retratar la generació de joves intel·lectuals i periodistes italians que van haver d?instal·lar-se a París, on van posar en marxa un tipus de premsa resistent i lliure en contra de les arbitrarietats de Mussolini.
Aquest és un llibre que ens demana una lectura apassionada a l?encalç de la sort final del seu protagonista o dels excel·lents secundaris que la poblen, però la seva gran aportació té a veure amb la força que traspua la història de la resistència italiana en l?exili. A la contraportada podem llegir que s?inclou Alan Furst entre els hereus de Le Carré, però El corresponsal arriba més enllà, dignificant una altra herència també insinuada, la de les millors novel·les de Graham Greene. Els habituals de la novel·la d?espies trobaran en l?obra de Furst molt més que en altres autors contemporanis i, malgrat un final una mica apressat, pensem que és una de les millors novel·les que s?han publicat en aquest gènere al llarg dels últims anys.
________________________________
Alan Furst, El corresponsal, Barcelona, Columna, 2006. 279 p.
(Traducció d?Alex Gombau)
(Publicat al Serra d’Or)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Comprador (però sobretot lector) compulsiu de llibres com sóc, no trigaré gaire en fer l’encomanda (malgrat el “negre” que ho tindré quan se n’adone la dona). He fet una bona troballa en aquest blog.