El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
?Si fos valent, guixaria amb els dits, a la sorra,
sota l’aigua, bussejant contra els corrents del temps,
a punt d’òfec, cada fonema de la teva illa;
audaç, ardit o agosarat, per tenir més set de tu,
em beuria, maror incessant dels mesos de naufragi,
cada gra de sal que l’oneig em vessa
als llavis del bes sedós del teu record
a les nafres badades que el baterell del sol em bat.
Encegat per l’enyor de l’ombra ondulada
del teu cos quan abraça, estreny i m’acull,
el ritme toix i fatigat dels meus braços
ara xipolleja adés esquitxa el compàs cardiopàtic
dels cops sobtats de la mar,
dels batzacs bruscos de l’oceà immens dels dies infinits.
Assedegat, esmaperdut, no sóc sinó aquest nedador maldestre
enlluernat pel sol, tan inculte i ignorant.
Sense tu,
respiro i aletejo com un peix tret de l’aigua.
Josep Maria Sala-Valldaura
De Vidre fumat (fragment)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si fos valent, guixaria amb els dits …cada fonema de la teva illa. És preciós. Si ens poguérem dir aquestes coses, sense vergonya, i sense fer-ne pagar un preu, seria magnífic.A vegades succeeix. No conec massa J.Ma Sala-Valldaura. me’n fas cinc centims?
Hola, em estat al teu blog i el trobem molt interessant, felicitats.
Si tens un moment visita el nostre, el mes irreverent e iconoclasta del món, és troba a Reus (Baix Camp) – Catalunya.
Gràcies per la visita.
que em passejo pel teu bloc, i ara que vaig descobrint mica a mica aquest món, veig que m’estic perdent moltes coses. No coneixia a Sala-Valldaura, i ha estat tota una torballa, m’apunto Vidre Fumat amb una exclamació per quan em passi per una llibreria… Té un llenguatge realment exquisit i aquella mena d’eròtica suau que es passeja tranquil·lament per les paraules. Tot un plaer. Salutacions.
Sarah.