El violinista celest

Una de les conseqüències de l?èxit de Haruki Murakami a Europa ha estat la transformació de l?acollida que el lector dispensa a la literatura japonesa. Tot i que durant els últims anys ha merescut una atenció relativa, potser des de Yukio Mishima cap altre escriptor ha tingut tanta influència en la projecció exterior d?aquest país. I ho ha fet amb novel·les que podem qualificar d?excepcionals.

Recomanar la lectura de Tokio blues o Al sud de la frontera a l?oest del Sol s?ha convertit en una de les pràctiques més plaents que es poden dur a terme.

En part perquè ha sabut interpretar, d?una manera oberta i moderna, la psicologia humana en l?era tecnològica. Els personatges de Murakami estableixen punts de connexió amb el lector que no resulten fàcils de trobar en altres autors, que fan servir una mirada més malenconiosa cap a la gran literatura clàssica i els seus postulats…

Això no vol dir que Haruki Murakami prescindeixi de la tradició literària. Tot al contrari, la posa en qüestió a cada pàgina, arribant a transmetre una estranya sensació de ?no llegit abans?, d?abastar territoris clàssics però amb una mirada diferent, una mirada que el converteix en un autor molt particular, lluny de modes i remakes i, encara més important, en un autor inimitable.

Ara, els habituals de Murakami tenen una altra peça a afegir a la col·lecció de llibres impactants que han passat per les seves mans. Kafka a la platja està cridat a ser una de les sensacions de la temporada, amb aquest personatge magistral que és Kafka Tamura. Kafka és un adolescent en crisi, una ànima perduda que no ha trobat el seu camí, però malda per aconseguir-ho. És, al capdavall, com altres de l?autor, un personatge capaç de fer-nos reformular qualsevol tipus d?idea preestablerta sobre la joventut actual. Vorejant la novel·la fantàstica, la crònica social i la novel·la d?aventures, aquest llibre ens planteja el tema de la vida com una recerca de la identitat i del nostre lloc en el món, amb metàfores esplèndides. Com ara la funció del bosc, que és a la vegada un descobriment i una pèrdua, un últim indret on l?esperit pot retirar-se a reflexionar, la font de la qual pot brollar tot allò que serem en un futur. Però també s?ha de destacar l?anul·lació del temps que gaudeixen o pateixen, segons el punt de vista, els habitants de l?estranya biblioteca, expressada, amb riscs evidents, a través de la figura de la bibliotecària, que es converteix en fantasma i amant, en projecte i conclusió d?una existència, la d?en Kafka, incapaç d?assumir les regles més elementals, però també més castradores, de la societat.

Aquest esforç notable de Murakami té, però, una escletxa que l?impedeix ser una novel·la rodona. La presència de Satoru Nakata com a personatge secundari en una història paral·lela que s?anirà embrancant amb la de Kafka Tamura, ens sembla excessiva. No és una novetat a les novel·les de l?autor, però allò cert és que es tracta d?una part del text que esdevé inferior en quant a la seva fascinació literària, i el lector acaba transitant aquests capítols amb un cert desig de tornada a la història principal. La sensació de llegir dues novel·les a la vegada, per molt que es comuniquen, és intensa i, en aquests casos, sempre ens veiem obligats a triar.

Es tracta d?un inconvenient a l?hora d?endinsar-se en la novel·la? Com a resposta hem de ser contradictoris i dir que de cap manera. Les obres de Murakami són propostes complexes que ens poden sobtar en algun moment, però sempre esdevenen fites difícilment prescindibles. És segur que la concepció postmoderna de la literatura que ens proposa l?autor accepta sense problemes que triem aquella part que més ens pugui satisfer. El personatge de Kafka Tamura i el seu recorregut per un món ple de petjades del passat és del millor que ha creat Murakami i mereix la nostra atenció més profunda.

_____________________________________________

Haruki Murakami, Kafka a la platja/Kafka en la orilla,

Empúries/Tusquets, Barcelona, 2006. 480/584 p.

(Trad. d?Albert Nolla/Trad. de Lourdes Porta)

(Publicat a l?Avui)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!