El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

1 de març de 2007
0 comentaris

Guillermo Fadanelli: Murs d’impotència.

Ja teníem notícies de la narrativa de Guillermo Fadanelli. Els contes gairebé perfectes de Compraré un rifle o la petita obra mestra que és La otra cara de Rock Hudson havíem vist la llum en Anagrama poc temps enrere. Però aquest mexicà de rostre feroç i maneres amables sembla disposat a estendre nous ponts entre les literatures mexicana i espanyola.

De tot plegat sortirà guanyant el lector. La creativitat dels autors mexicans no té aturador a l?hora de penetrar la seva societat construïda sobre els límits d?allò que es pot considerar humà. Fadanelli es pot inscriure molt bé en la línia d?autors com Guillermo Arriaga o films com I tu mamá también, aventures extremes en un país en què són l?única opció possible. Ho fa amb tendresa, però, com aquell carnisser que té sobre la taula un tros informe de carn morta i un enorme ganivet i, en arribar a casa, ens sorprèn amb uns talls finíssims, gairebé transparents, desproveïts de greix, com una catifa capaç d?adaptar-se a la forma i blancor del plat…

No s?ha posat fàcil el camí, aquesta vegada. Després del monument de literatura sobre acadèmies militars, La ciudad y los perros, de Vargas Llosa, qualsevol altre llibre sobre el tema sembla fora de lloc. Però Fadanelli sap escriure en paral·lel aquesta història d?un cadet que acaba en l?acadèmia militar per voluntat paterna, dotar-la d?aquells elements necessaris a una bona novel·la. Educar a los topos és una crítica a la societat mexicana, violenta i canalla, però també al lloc on tot comença, la família com a primer estadi d?una violència que impedeix a molts dels seus membres un desenvolupament lògic dels primers anys de vida, creant una joventut marcada per rituals primitius, com ara la pràctica del poder i els seus efectes sobre els cadets d?aquest món.

Educar a los topos pot haver estat tallada amb un ganivet per a la carn, amb la seva prosa afilada, precisa i, també ella, violenta, però l?efectivitat de l?autor, la claredat del missatge i el rapte de passió lectora que ens provoca, assoleixen un efecte ben contrari. Alguna cosa així com la pau en la tristesa i, ens resistim a dir-ho, en la impotència transformadora de l?ésser humà contemporani.

__________________________

Guillermo Fadanelli, Educar a los topos,

Barcelona, Anagrama, 2006. 162 p.

Llegiu també què pensa El llibreter d’aquesta novel·la.

I si la voleu llegir en castellà aneu a l’Igooh.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!