El violinista celest
Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo
Josep Ballester: Un puntal per a l’assaig contemporani.
Durant molts anys, des del seu primer recull de versos, Passadís voraç del silenci (1985), la figura i l?obra de Josep Ballester han estat un punt de referència de la generació dels 80, aquella nascuda a l?entorn de Ser del segle, l?antologia de David Castillo que renovaria noms i intencions, amb un encert que vist des del present se?ns desvela més que notable.
La seva poesia ocupa per dret propi un lloc en la literatura catalana dels últims anys, i només caldria fer esment de llibres com L?holandés errant (Premi Ciutat de Palma, 1994) o el més recent, L?odi (Premi Ciutat de València, 2005). Però el lector avisat ja haurà tingut notícia en alguna ocasió dels múltiples camins que assaja la seva obra. Ballester escriu també narrativa per a joves, dirigeix una de les col·leccions poètiques més actives i arriscades, ?Poesia?, de Bromera, o tradueix autors com Casanova, Passolini, Bassani, Quasimodo i Pavese, entre molts altres. Mentrestant, com assagista, és una de les veus més autoritzades sobre literatura de postguerra. Recordem en aquest camp la publicació recent d?una versió revisada i ampliada del seu assaig Temps de quarantena (Publicacions de la Universitat de València, 2006).
S?hi ha d?afegir, però, una altra vessant que fins fa pocs anys no ha pres la importància que sens dubte mereix. Ballester ha escrit molt en premsa i publicacions periòdiques, articles i petits assaigs que barregen actualitat i erudició, crítica social i literatura. El millor exemple d?aquesta dedicació és la pàgina que l?autor escriu totes les setmanes al diari Levante des del 1998…
Els textos que reuneix ara a La mirada de Xahrazad segueixen, en bona mesura, la tradició que a casa nostra va interpretar de manera magistral Pere Gimferrer al seu Dietari, una tradició que ve de Montaigne però que, alhora, al començament del segle XXI, ha trobat veus capaces d?aprofundir i renovar el gènere: Magris, Sebald, Píglia. En aquesta línia, Ballester pren com a referència moments cabdals de la cultura o de la literatura europea i els transforma en aquells textos que sempre havíem volgut llegir sobre el tema.
Un petit tast d?aquesta vessant ja se?ns havia fet present al llibre La traïció d?Ariadna (2001), però aquest nou recull de proses, La mirada de Xahrazad, que va merèixer el premi Ciutat d?Elx del 2005, ens dóna una oportunitat més completa per acostar-nos a una de les obres assagístiques -és la millor definició per a les seves proses: petits assaigs- més destacades d?aquest inici de segle.
A La mirada de Xahrazad, l?autor aplega textos de temes molt diversos, s?hi pot trobar política, literatura, cinema, història antiga, per tal d?articular un discurs modern i esperançador sobre l?ésser humà contemporani. S?ha de qualificar així perquè Ballester cerca en tot moment la síntesi que ens acosti, el punt de confluència a través del qual sigui possible creure en el plaer literari com a un element fonamental de la nostra existència. I serà així sempre que els assaigs arribin a tenir el domini de la informació i del llenguatge que demostra Ballester a textos com ?Una pluja d?or?, sobre el pintor Gustav Klimt, o ?S.P.?, sobre la ciutat de Sant Petersburg, per a, finalment, esdevenir una prosa que penetra els nostres sentits al mateix temps que alimenta aquella vessant humanista que encara amaguen en alguna part.
Un llibre, doncs, per llegir a poc a poc i per tornar-hi sempre que ens trobem superats per la manca de substància dels nous temps.
Josep Ballester, La mirada de Xahrazad, València, Tres i Quatre, 2006.
(Publicat al Serra d?Or)
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Només coneixia l’holandès errant ( Ciutat de Palma ). Sovint m’estimules a noves lectures. És engrescador el que dius del discurs "modern i esperançador sobre l’ésser humà contemporani" i el plaer literari. Gràcies