(Ve de l’apunt anterior) El diumenge de matí vaig tornar cap a casa amb un tren des de Girona. Però per poc temps. Dimarts mateix ja estava agafant-ne un altre que em pujaria de nou cap a Barcelona (quin mareig…!) amb el meu company Robert per tal de participar a la nit dels Premis Enderrock.
(Ve de l’apunt anterior) El dissabte, però, seria una jornada més llarga. Si al matí vaig estar a Barcelona a primer hora de la vesprada vaig tornar agafar un altre tren i em vaig plantar a Girona. Allí m’esperaven els companys de Dekrèpits, una alegre i combativa formació de l’Empordà que m’havia demanat fer una
(Ve de l’apunt anterior) Al dia següent de la xerrada de València vaig agafar el tren cap a Barcelona. En aquesta ocasió per a participar en una interessant acte en el qual se’m va demanar fer una aproximació a la realitat musical del nostre país en el marc dels cursos de català per a adults
Acabe de passar un cap de setmana ple d’experiències que m’agradaria compartir amb vosaltres. I com el que he escrit és massa llarg m’he permès trossejar-ho i servir-ho en quantre apunts amb les corresponents fotografies (Vaja, una currada!) La primera jornada fou el dijous 13 a València en la presentació de la nova web estatpropi.cat
Avui 20 de febrer fa 5 anys que el periòdic basc Egunkaria, aleshores l’únic diari del món escrit íntegrament en euskera, fou clausurat pel jutge de l’Audiència Nacional Juan del Olmo. Un altre escandalós atac contra la llibertat de premsa que se sumà al tancamanet del periòdic Egin, la ràdio Egin Irratia i la revista
Avui vos deixaré una de les darreres perles de l’escena musical valenciana. Són The Shake It Up’s o el que és el mateix: la versió instrumental dels Ki Sap, una banda que sempre està en peu de guerra. Ja fa molts anys que som bons amics d’aquesta gentola de l’Horta Sud, des dels nostres tendres
El divendres passat un jove de Castelló, militant d’Endavant, va ser agredit per un grup de neonazis quan tornava sol cap a casa. Després de colpejar-los i amenaçar-lo de mort li gravaren una esvàstica amb un cúter a la galta de la cara. Però no va ser l’únic. A l’hospital d’urgències on va ser atès
Aquest dies m’he trobat el meu barri ple de cartells ben atractius d’una interessant proposta que des de fa dos anys recorre el país de dalt a baix. És el Tourbolet Show, un festival itinerant creat i organitzat pels propis musics amb la voluntat d’eixamplar la nostra curtesa de mires i reivindicar gèneres avui tan
Avui no m’he pogut quedar callat davant tot el que està passant al País Basc. Per sort o per desgràcia tots coneixem les diferents peces del dramàtic puzzle que conforma aquell país. Un país cansat però viu, que es debat per resoldre i decidir el seu futur. Perquè la solució del drama no passa per
Estava tan tranquil a casa i he rebut un mail d’un dj nord-americà, a qui no coneixia de res, anomenat Dj Dub Insurgent. L’he obert i m’he trobat amb una gentada disfressada i ballant la cançó ‘Tres Segles‘ als Carnestoltes de Nova Orleans (EUA). Curiós, no? (Investigant sobre això he descobert que els carnestoltes de
Avui és l’aniversari de Dídac. I el vull felicitar no només perquè avui fa anys (em fem majors company…!) i ni tan sols perquè és un dels meus millors amics, sinó sobretot pel treball que realitza en el seu front de batalla: l’escola. El Dídac és un d’aquests mestres que tant abunden al nostre país.
Com ahir no vaig poder anar a la roda de premsa que es va fer a Barcelona, aprofite aquest espai per recomanar-vos un cd i dvd molt especial que acaba de publicar-se. És l’homenatge a l’Ovidi que es va realitzar el 15 de maig del 2006 al Palau de la Música Catalana. Un homenatge on
Enguany, en el 15è aniversari de l’assassinat amb arma blanca de Guillem Agulló, aquesta és la trista realitat a què ens hem d’enfrontar a València: Un jove fou apunyalat fa dos dissabtes a la Plaça del Cedre de València per un nombrós grup de neonazis que havien anat de cacera. Per sort, la punyalada no
Ahir, el Miquel Ramos i jo vam acompanyar l’Hèctor i l’Antoni a la presentació del seu llibre Del Sud a Catarroja. Allí ens esperaven un bon grapat d’amics i veïns d’aquesta ciutat de l’Horta Sud. Un d’aquest veïns era el nostra gran company Miquel Gil, fill de Catarroja, i del qui poc puc dir que
Molts ja sabeu que el Jaume Guerra, una de les ànimes d’Orxata Sound System, és també el nostre baixista. A ell i a la resta d’aquests activistes de la música els coneixem de fa molts anys del Terra i dels temps de la Cepc, quan el Jaume encara tocava en grups com els desapareguts Budell.