Lluitar, crear, construir!

Ahir, el Miquel Ramos i jo vam acompanyar l’Hèctor i l’Antoni a la presentació del seu llibre Del Sud a Catarroja. Allí ens esperaven un bon grapat d’amics i veïns d’aquesta ciutat de l’Horta Sud. Un d’aquest veïns era el nostra gran company Miquel Gil, fill de Catarroja, i del qui poc puc dir que ja no sapigueu.

A la xerrada el Miquel ens va fer gaudir com sempre amb les seues paraules carregades de tendresa i experiència. I ho va fer per a parlar-nos dels records de quan Catarroja era un poble xicotet i tranquil i els seues xiquets anaven a espigolar, buscar mates d’espàrrecs o jugar tranquil·lament a pilota a la carretera general sense cotxes. També ens va explicar com els veïns de Catarroja van acollir i integrar les primeres onades migratòries, com es va fer ràpidament amic d’aquells nous valencians fills de treballadors extremenys i com d’exòtic li sonava a ell aquell "bocadillo" dels nouvinguts i aquell "entrepà" a la inversa.

Tot això ens ho va explicar per a introduir el darrer drama que enfronta aquesta ciutat. Un drama que porta el sarcàstic nom de "Nou Mil·leni" i que amenaça d’esborrar definitivament el teixit social, el paisatge i la personalitat d’aquesta i altres viles de l’Horta Sud. Per a més indignació, aquest PAI (quina paraula tan valenciana!) és una projecte impulsat per la Generalitat Valenciana que a Catarroja s’ha aliat amb la deficitària constructora Llanera (mitjançant l’Instituto Valenciano de la Vivienda S.A.) en la seua ofensiva per a cimentar de "progreso" i "bienestar" el nostre país. Ni més ni menys que 12.000 vivendes vol construir en els paratges d’horta, albufera i tarongers en un projecte que gairebé doblarà la població i que ja s’ha cobrat l’enderrocament clandestí de l’Hort dels Mestres, una alqueria protegida que data del s.XVIII. Poca Broma.

Afortunadament la Barbaritat Valenciana no ho té fàcil. Una plataforma ciutadana, Salvem Catarroja, s’ha encarregat de plantar cara en la batalla. Han organitzat manifestacions, cercaviles, cadenes humanes i fins i tot han plantat un campament en l’Hort dels Mestres per a defensar-lo de l’enderrocament. I això ha molestat, i desesperat, a més d’un.

Emparats per la ja tradicional impunitat valenciana, els sequaços dels depredadors han passat de les amenaces a les agressions. El passat 3 de gener l’assemblea de Salvem Catarroja reunida al Casal Jaume I fou atacada amb una bomba de salfumant que, afortunadament rebotà en la porta i no va provocar danys i, la mateixa nit, el campament de la plataforma a l’Hort dels Mestres fou atacat, parcialment destrossat i embrutat amb pintades de l’estil "Warros" i "Sí al Nou Mil·leni".

El nostre, però, no és un país que s’arronsa. Potser estem massa acostumats o potser massa assetjats i la indiferència ens comença vèncer. No ho hem de permetre. Com va acabar Miquel, portem 300 anys resistint i ara ja no ens podem rendir. És massa tard. Potser demà l’alba ens sorprendrà vivint dins una gran urbanització, en un enorme camp de golf o encerclats de turistes que en fotografiaran com a espècies en perill d’extinció. Però aquell dia, malgrat tot, continuarem ací, vivint i resistint amb les banderes ben alçades. Les de la lluita, les de l’esperança, les de la dignitat.

Perquè ací no es rendeix ningú.

Ànims Catarroja!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!