Lluitar, crear, construir!
Xavi Sarrià
Avui no m’he pogut quedar callat davant tot el que està passant al País Basc. Per sort o per desgràcia tots coneixem les diferents peces del dramàtic puzzle que conforma aquell país. Un país cansat però viu, que es debat per resoldre i decidir el seu futur.
Perquè la solució del drama no passa per les cadenes. Ni per la il·legalització de mitza dotzena de partits i plataformes polítiques. Ni per l’empresonament de tots els seues dirigents. Ni per la persecució i criminalització del 15% d’electors que els donen suport. Ni per la negació del sistemàtica del dret a decidir del conjunt de la societat basca. Ni per macrosumaris com el 18/98 que serien una escàndol en qualsevol altre estat d’aquests que es consideren democràtics. Ni per les tortures. Ni pel silenciament d’aquestes que els mitjans oficials practiquen després d’omplir-se la boca amb els Guantànamos de torn.
No, avui no m’he pogut quedar callat davant tot això. Amb el perill que comporta que m’assenyalen a mi també per fer-ho en aquest estat de la Inquisició permanent on ens ha tocat viure. I no ho faré. No ho hauríem de fer. Perquè si ho fem demà tots callaran per nosaltres. I el nostre cadàver col·lectiu desfilarà gloriós entre la mirada indiferent del terrible món d’autòmates i zombies que ens preparen.
Escampa la solidaritat:
Notimeforlove-istimeforpeace.blogspot.com
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo tampoc he pogut callar, i malgrat ser que arribarà el dia en que les boques de la mentida callaran avui ens toca a nosaltres anar marcant el nostre territori de dignitat.
El món dels blogs pel moment ho permet una miqueta…
Gràcies per ser valent, gràcies per no callar!
http://cucadellum.blogspot.com/
en som uns quants els que no hem pogut callar avui…i és que certament, la darrera frase del teu escrit és del tot certa!
aturem l’escàndol!
Salut
Però és cert que això ja fa temps que passa i que vinga ara no és casualitat, en un altre moment no seria tant.
Per això crec que és més degut a la necessitat mediàtica de la campanya electoralista del moment de traure a la palestra el terrorisme espanyol. Uns pretenen aparentar fortalesa i altres de tot el contrari, crear la crispació de quan pitjor, millor.
Xavi,
eusko Gudariak gera, Euskadi askatzeko, lerturi darkagu udola, bere aldez emateko. Irrintzi bat etzunda, mendi tontorrean, goazen gudari denok, ikurriñen atzean.
Gora Euskadi Askatuta!
Osasuna
Emigdi
És tan trista aquesta societat… avui és al país basc i demà serà a un altre lloc, la qüestió és tancar les boques que no es cansen de cridar a qualsevol preu però no ho faran mai, per sort sempre hi haurà gent disposada a lluitar per la seva terra, la seva nació, la seva llengua i els seus ideals. I no patiu tard o d’hora els que ens volen muts i a la gàbia callaran.
ànims!! Gora euskal Herria i visca els països catalans!
—
L’Ateneu Popular
C/ Pere Bonfill 12
Barri del Botànic
València, L’Horta