Del que pot ser el 2008, ens n’avança avui una mica un article de Jaume Oliveras a El Punt: “El sobiranisme, un debat de futur”. I és que a alguns encara els resulta incòmode perquè els enganxa a contrapeu, però el debat és aquest, la centralitat política va cap aquí, la gent empeny en aquest sentit. I l’any que ve, amb les eleccions estatals i els congressos de CiU i ERC a l’estiu, hi haurà avenços més sòlids encara. Sense sortir d’El Punt, podem trobar una notícia de dissabte que apunta el que pot venir. I sense sortir de CiU, es veu que han fet nous amics a SOS Racisme. Ja dèiem des d’aquest bloc que el vídeo de precampanya de Duran era lamentable, propi del PP o de Ciutadans.
M’agradaria que l’any nou portés una epidèmia sobiranista a la Casa Gran del Catalanisme que els fes sortir independentisme per les orelles. De moment, però, les coses no pinten gens bé. Mentre permeten que Duran vagi fent campanya amb vídeos xenòfobs i que faci callar la militància sobiranista, tornen a caure en el parany d’estar pendents de la picada d’ullet de Zapatero. Es veu que amb la ja mítica (per desastrosa) reunió Mas-Zapatero arran de l’Estatut aviat farà dos anys no en van tenir prou. Passar per damunt de la Generalitat i anar a fer amics a Madrid per veure si d’una carambola es pot tornar a governar no és la millor manera de fer nacionalisme. Ara creuen que si Zapatero pacta amb ells després del 9 de març els resultarà més fàcil tornar a la Generalitat. Es veu que encara no han après la lliçó d’un mentider anomenat Zapatero i paren l’altra galta a veure si reben una nova clatellada. No n’aprendran mai.
Efectivament, del 9 de març no en podem esperar res de bo. No hi ha esperança. Hi ha coses importants, sí, però que difícilment es resoldran de manera favorable als interessos del país. No és estrany que Juli Cuéllar aposti, en un apunt, per fer un vot de càstig a CiU i ERC. No és estrany perquè ell és de la CUP, però l’estat anímic del país va en la línia de fer-li cas. Cuéllar proposa no votar CiU ni ERC i proposa el vot en blanc, l’abstenció o el vot a altres formacions alternatives. No es planteja un vot nul organitzat. A poc més de dos mesos per a les eleccions, el debat continua obert. I mentre diaris com El Punt o l’Avui van plens de política i de sobiranisme, El Periódico ens distreu amb unes declaracions d’una mòmia terrorífica. Un cop més, a veure si es pot atiar una mica la polèmica, a veure si recordem tots plegats com en són de dolents els del PP… per veure si votem PSOE. Doncs ni PP ni PSOE. Independència i puntada de peu al nacionalisme espanyol de tots dos. Bona nit i tapa’t!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El nostro rei en Jaume tocà moltes platges mallorquines.Des de fa 20 anys, coincidint amb la celebració de la Festa històrica de l’Estendard, s’organitza una concentració-manifestació revindicativa, el 31 ò el 30 de desembre, anomenada coloquialment, pels organitzadors, Diada de Mallorca.
Però la Diada de Mallorca oficial, decretada formalment i legalment pel Consell de Mallorca, institució democràtica d’autogovern de la Illa de Mallorca, és el 12 de Setembre, i com a tal fou instituida ja fa 11 anys pel Consell de Mallorca.
No hi ha incompatibilitat. Ni són contraposades. Ni molt menys. Però, des de la Catalunya estricta, crec, hem de sser molt respectuosos i curosos amb tots els compatriotes mallorquins, amb tots, i amb les seves entitats d’autogovern democràtiques.
I agradi més o menys, la Diada de Mallorca és, oficialment, el 12-S.
La Festa de l’Estendard és la celebració més antiga d’Europa, però tampoc se li va donar caire reinvidicatiu de pancatalanitat i de mallorquinitat linguistica i cultural fins fa 20 anys.
No entraré, no tinc dret, a confrontar ambdues dates. Si tinc l’obligació, i la voluntat, de respectar-les. I respectar, sempre, el dret a decidir dels mallorquins, democràticament.
Com a català, en ambdues dates s’honora la conquesta, sobre els musulmans, del nostre rei Jaume, el repoblament , la llengua comuna, i el reialme de Mallorca que en rei en Jaume deixà a la seva mort.
S’honoren les quatre barres, la nostra bandera catalana, la senyera, l’estendard que es bandera comuna de mallorquins,menorquins,eivissencs i catalans.
Em sembla molt bé que poses l’icona el 31 de desembre però, si us plau, posa’l també el 12-S. La Diada de Mallorca es quan es.
———————————————————————-
ORGANITZADORS DE LA DIADA DEL 31-D- 2007
31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur
La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa.
Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres.
La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.
Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius.
Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur.
La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble.
Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.
20 anys de la manifestació del 31 de Desembre
Ja fa 20 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca.
Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general.
Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític.
Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació.
En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.
________________
2.- DIADA DE MALLORCA – 12 SETEMBRE- CONSELL DE MALLORCA
LA DIADA DE MALLORCA
La diada de Mallorca El 12 de setembre és la diada de Mallorca.
No sé com hi he d’entrar els meus escrits a la Xarxa de blocs Sobiranistes.
La Diada ha estat un èxit. Ara encara hi ha actuacions musicals.
Aprofit per desitjar-vos un bon any 2008.
L’HIDROAVIÓ APAGAFOCS