Ahir era a Vic, als Premis Blocs Catalunya, i avui sóc a Barcelona, a la primera assemblea nacional del Reagrupament Independentista. Aquí s'hi respira molta il·lusió. He trobat molts amics: Josep Sort, Víctor Tarradellas, Manel Bargalló, Xavier Martín, Antoni Gabarró, Eloi Perich, Jaume Marvà, Jordi Vilanova, Ramon Munné i molts i molts altres. No tots són reagrupats. Molts, com jo mateix, hi som com a convidats o blocaires. De fet, ja vaig ser en aquest mateix espai pel congrés de CDC.
No he arribat pas a primera hora. Ho he fet poc abans del parlament de Salvador Cardús, però per sort diverses persones m'han anat informant de les coses que m'he perdut. Mentre escric això són dos quarts i mig de sis i tot just s'han acabat les votacions per a la Junta i diuen que en tenen per més d'una hora per al recompte.
Reagrupament és un fet i com que s'ho han treballat molt, avui tenen les primeres satisfaccions. No té cap sentit dir encara que si això divideix l'independentisme. Com que ja és un fet, s'hi ha de comptar, i qui no hi compti en les seves anàlisis s'equivocarà.
Reagrupament és un fet i com que s'ho han treballat molt, avui tenen les primeres satisfaccions. No té cap sentit dir encara que si això divideix l'independentisme. Com que ja és un fet, s'hi ha de comptar, i qui no hi compti en les seves anàlisis s'equivocarà.
És una de les coses que em fa descomfiar profundament de que en Carretero se'n surti. Una sola persona no és res, i molts companys de viatge no son gens recomanables.
En Puigcercóns en deia ganduls, frikis i trepes, i si ho diu ell...
Per alguns comentaris i per com es mouen alguns mitjans de l'òrbita convergent em sembla que aquests convergents a partir d'ara ja no us faran bullir l'olla i cada cop us aplaudiran menys els dispars de trabuc i no trobareu les rialles còmplices, ans al contrari. Penso que a CIU ara mateix no saben com afrontar la competència de Carretero mentre que d'altra banda, em sembla també que al final ERC va fer un bon negoci perdent llast, populisme i elements que feien la guerra oberta des de dins.
I no us espanteu perquè ara rebeu bastonades, doncs sabreu que si donar-ne està molt bé, fins i tot Carretero ho feia des de dins d'ERC seguint el model Rosa Díez al PSOE, i a molts us ha agradat anar-hi fins i tot pel boc gros, ara que us esteu dibuixant i fent visibles i dieu com sou i voleu ser, us les tornaran per tots costats si no us espavileu una mica perquè demanar-ho tot és molt fàcil quan no tens res.
En fi, si us sentiu utilitzats tampoc no cal que us feu massa les víctimes que a la capella hi ha cua. Amb tot, sembla que a RCat tindreu un avantatge car funcionareu amb la disciplina militar del comandante en jefe i amb gent de cul inquiet i moldejable, això pot facilitar les coses i no us caldrà pas pensar massa.
L'asseblea ens a fet vibrar a tots. Hem sortit amb moltes ganes de treballar per fer realitat la indepèndencia.
Obligacions familiars m'impedeixen ser-hi.
Una salutació arenyenca