Ja deia ahir que em venia molt de gust respondre l’article d’en Josep Pinyol, de manera que m’hi poso. Ho faig en tres entrades diferents perquè tinc problemes per penjar el text. En negreta, les seves paraules: "Pot ser l’eix central de l’estratègia d’un partit sobiranista arribar al poder si la nació i la institució
L’actualitat és trepidant i en una sola setmana hem deixat enrere el debat de l’estatut, que ens havia tingut ocupats els darrers dos o tres anys, per tornar a l’ambient preelectoral. Si parlem d’eleccions parlem d’un altre escenari, parlem de futures majories i de candidats i de programes. És molt diferent de com es plantejava
Uns quants articles per començar. El col·lectiu Joan Crexell en publica un a Tribuna catalana on es refereix a la trajectòria d’ERC, a la seva consolidació com a força política independentista i a l’intent actual d’enviar-la novament a la marginalitat per part de PSC i CiU. ERC és molt més que allò que els seus
Després de l’ampli suport donat a l’estatut, queda clar que aquest país té moltes ganes de dir que sí a les reivindicacions històriques d’autogovern. Són poquíssims els qui continuen tancats en banda i neguen a Catalunya el pa i la sal. Qui ens havia de dir, fa uns anys, que el PSC lideraria, com el
1. Els qui no han anat a votar o han optat pel vot en blanc amb la intenció de fer arribar un missatge de crítica a la classe política han estat completament ignorats. Han pogut comprovar que una participació per sota del 50% no impedia proclames eufòriques dels líders polítics i titulars de diari que
Gràcies a tots els qui heu tingut l’amabilitat d’escriure comentaris al meu bloc. Valoro molt les vostres paraules i espero que continueu trobant interessant allò que escric. Al cap i a la fi, és una humil aportació al debat polític, però no tindria sentit sense vosaltres. Gràcies Francesc, gràcies Badó, gràcies 4 barres, gràcies Pere
Maragall és perfectament capaç de fer-se la foto reivindicativa a Macau i després dir que prefereix la selecció espanyola. És capaç de deixar l’alcaldia de Barcelona a mig mandat i cedir-la a un tal Clos que ningú no ha triat. És capaç de fer fora del govern els consellers d’Esquerra i continuar com si res,
El diari ElPunt en la seva edició digital ha preparat un espai on des de l’1 de juny els lectors poden emetre la seva opinió. M’he pres la molèstia de repassar tots els comentaris i deduir-ne la intenció de vot. No sempre la deducció és clara i en alguns casos he preferit no deduir res,
Jordi Pujol es va tornar a enfilar al Tagamanent i, un cop fet el cim, va dedicar unes paraules a la premsa. Entre altres coses va fer referència a les dreceres polítiques que ho semblen però que en el fons són marrades. No sé ben bé què devia tenir al cap. Vull pensar que no
El debat de l’estatut ha quedat absolutament desvirtuat entre promeses incomplertes, canvis de guió, campanyes demagogues i enquestes tendencioses. Sóc dels qui diumenge perdrem el referèndum. Segurament guanyarà el sí, i què? Cap enquesta ho ha demanat, però si pregunten el grau de satisfacció del sí veurem la realitat del país. Només que incloguessin una
Diuen que el lema de campanya del PSC és molt intel·ligent perquè té dues lectures. La lectura primera és "Sí, guanya Catalunya; no, guanya el PP". Però si es juga amb la tipografia i es prescindeix d’accents i de puntuació, és fàcil propiciar una segona lectura: "Si guanya Catalunya, no guanya el PP". Així com
CiU té una poderosa teranyina que ha anat construint al llarg dels anys, des de les institucions i des del carrer. Aquesta teranyina ha estat molt activa durant molt de temps i això li ha permès gaudir d’algunes majories absolutes. Ara, pero, la teranyina s’esfila, hi ha forats, i l’aranya és vella. No hi ha
Les breus: E-notícies informa que un fundador de CDC, Albert Vila, s’apunta al NO. També és notícia al mateix diari que el Centre d’Estudis d’Opinió ha fet pública l’enquesta sobre el referèndum, i el suport a l’estatut no arriba ni al 50%. Això, que amb els criteris aplicats a Montenegro significaria que s’invalida el referèndum,
Antoni Castells, el conseller, ha estat entrevistat aquest matí a Catalunya Ràdio. Antoni Bassas li preguntava pel possible candidat a les properes eleccions pel PSC i Castells feia allò que hem assumit que és tan propi dels polítics. Pilotes fora. Deia que ara el que tenim al davant és el referèndum de l’estatut i que
Se sent a dir, quan es parla de la definició de nació, que per primera vegada l’estatut es fa ressò d’allò que diu el Parlament de Catalunya. Aquest, diuen, és el gran avenç, el gran reconeixement. I el nas va creixent i creixent quan pensem que el 30 de setembre el Parlament va parir un