Blog d'en Xavier Mir

Per damunt de tota altra consideració,
la Catosfera d’aquest cap de setmana ha estat la primera pluja
d’idees d’aquest cervell en xarxa que és la nostra blogosfera.
Crec que era César Calderón qui parlava dels tres tipus
de xarxa que hi ha: la centralitzada, la descentralitzada i la
distribuïda. Quan ho sentia pensava en el “Jo també
vull un estat propi” i en la manera com tothom es va fer seva
aquella proposta i va passar de ser receptor a ser emissor actiu.
D’alguna manera, la Catosfera ens ha estimulat les neurones i això
ja no ens ho treu ningú. Avui, fent una ullada als blocs tinc
la sensació que aquesta efervescència és clara.
Malgrat algunes crítiques com les de Jordi
Carbonell, Josep Sort (apriorística)
o Manel Bargalló,
crec que el balanç és bo. I no sé si és
pura casualitat, però percebo aquesta hiperactivitat neuronal
que us deia. Vegem-ho.

Ni més ni menys que Vicent
Partal ens proposa que dissabte vinent, seguint alguns dels
elements que van caracteritzar el “Jo també vull un estat
propi”, commemorem el 800 aniversari de Jaume I: “Propose que
dissabte el màxim nombre possible de blocaires commemorem
l’efemèride fent un post que continga un fragment del Llibre
dels Fets i una reproducció del Penó de la Conquesta,
la bandera que els andalusins hissaren a les Torres de Quart de
València en senyal de rendició.” Demano
personalment a tots els qui vau participar en el “Jo també
vull un estat propi” que fem d’aquesta proposta un gran èxit
de la catosfera i que reforcem així els Països Catalans. Ell mateix dóna l’enllaç al text i aquí trobareu una imatge del Penó de la Conquesta.

El debat sobre el 9 de març
continua amb noves aportacions de Marcús
a l’Olla de Grills, que per la
seva banda remet a un bon apunt de Roger
Buch, i en Dessmond d’Itching
like Grass. El bloc col·lectiu Wu
Ming.cat, que té un subtítol que m’encanta (Aquesta
revolució no té sostre!), ha penjat un apunt sobre el
CES dins la categoria “No votis, el 9-M”.

En Marc
Belzunces explica en un apunt que gràcies a la trobada
d’aquest cap de setmana s’ha assabentat que una entrevista que li van
fer a La Plana Ràdio està penjada a Internet. Primer no
l’havia escoltada ni ell, però ara la podem escoltar tots i
totes. Direu que això és una anècdota, però
sabeu quantes petites anècdotes com aquesta hi ha hagut en
aquests tres dies? Ell mateix ha pujat el vídeo de la taula
Blocs i Nació al Google Videos perquè tothom en pugui
fer difusió des del bloc.

I és curiós que enmig de
tot aquest intercanvi d’idees, les estadístiques del bloc, que
feia temps que es mantenien inamovibles pel que fa als 10 articles
més llegits des de juliol de 2006, han reflectit un canvi en
la desena posició. L’apunt “I
ara què? Doncs debat, debat, debat”, de l’11 de setembre
de 2006, just després que s’acabés la campanya “Jo
també vull un estat propi”, resulta que ha estat llegit en
813 ocasions.

Hi ha una cosa que també se m’ha
fet més evident aquest cap de setmana. A la catosfera
sobiranista no mirem gaire prim en qüestió de partits.
M’ha encantat saludar l’Enric Canela, la jove promesa Diego Sola, en
Martí Cabré, en Jordi Cabré i tantes altres
persones properes a CiU i militants i tot. Les qüestions de
govern potser imposen algunes precaucions a les cúpules, però
la unitat entre ERC i CiU a les bases és més que
evident en allò que ens uneix: la voluntat de tenir un
estat propi. Potenciar aquests vincles ha de ser forçosament
bo per al projecte sobiranista. Per dalt, ERC+CiU és una
alternativa de govern i prou. Per baix és un desig de majoria
independentista. La militància de CDC té la paraula.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!