El 16 de febrer de 2009 tancava una iniciativa que vaig llançar amb l'Oriol López: El Punt Glocal. Un bloc, un Twitter i un Facebook que tenien un únic objectiu: fomentar la presència digital d'El Punt. Amb l'arribada de l'edició digital del diari, vam tancar aquell projecte.

El títol que vam escollir per a aquella iniciativa de pressió era tota una declaració de principis: El Punt Glocal, o el què és el mateix, un mitjà local amb visió global.

Avui, tant El Punt com l'Avui han anunciat oficialment el naixement d'El Punt Avui i El 9 Esportiu (independent del diari generalista). I, una cosa m'ha cridat l'atenció, a més de fer-me especialment feliç. I, no és altra que veure en el text d'Emili Gispert -director general de continguts- que l'aposta que volen fer té dos puntals: ser locals i globals alhora. Faltarà veure si a la pràctica ho aconsegueixen, però la intenció hi és.

L'han anomenat El Punt Avui, però no deixa de ser la idea que ja vam expressar fa 3 anys: El Punt Glocal.

Molta sort i endavant!

Fa dies que m'ha tornat el 'cuquet' del gust per la política, deu ser que sempre vaig contracorrent. Ara que està de moda fotre canya al polític, a mi em ve de gust recuperar la meva vessant politòloga. Què hi farem.

Acabo de rebre un mail despotricant de'n Benach. La seva procedència és de gent pressumptament catalanista, suposadament demòcrata i, fins i tot, podria ser que propers a l'independentisme. Amb tot, envien missatges que voldrien esdevenir virals, però que no són res més que porqueria que es caracteritza per l'autoodi típic català.

En el text, es deixen anar idees com que l'ex-president del Parlament del Principat té una formació que no voldrien pels seus fills, que no es mereix cobrar 'no sé què', que és un 'penques' que no ha treballat mai i encara menys ho farà a partir d'ara, etcètera.

Fa pocs dies parlava amb gent 'de la ceba', convergents amb carnet o sense, però radicalment discriminadors. La idea que supuraven les seves paraules era que els que han governat fins ara no es mereixen 'ni aigua', que han deixat el país fet una merda, però no desprenien ni un bri d'autocrítica vers els càrrecs i sous 'dels seus' (cosa que troben 'el més normal del món').

Aquesta casta de gent em provoca –per dir-ho suaument– fàstic, perquè mesuren les pressumptes maldats segons el color del carnet de qui les fa. I, malauradament, se'n surten prou bé.

S'equivoquen de contrincant, i no és res més que per ostentar 'el poder pel poder'. Ras i curt.

Gent així fa que torni a tenir ganes 'de política'!

Recupero un fragment que vaig publicar el 24 de febrer de 2006 en aquest bloc. Crec que és prou d'actualitat.

"A principis dels noranta del segle passat em va caure a les mans una revista "muy interesante", o alguna per l'estil. Doncs bé, en aquells temps es parlava molt de com seria l'entrada del segle XXI, com seria l'habitatge, la informàtica, els transports, etc... En la majoria de casos no el van encertar ni per casualitat, però en un aspecte si: Les malalties que es preveien per a l'entrada del nou segle eren dues, les mentals i les víriques. La van ben encertar. Entre vaques boges, grips aviàries, ansietats, estressos, etc... podem arribar a la conclusió que si, que les malalties del segle XXI són víriques i mentals."

Sovint he sentit que els mitjans quan tracten informació en períodes electorals haurien de fer més èmfasi en explicar els programes electorals i obviar la informació de declaracions i contra-declaracions. De la mateixa manera, el lector pot demanar "si us plau, deixeu de fer aquesta informació, volem continguts de qualitat". Però, jo em pregunto, la informació de delcaracions crida l'atenció de més lectors? De ser així, la quantitat ha de prevaldre per damunt de la qualitat? Si no hi ha lectors, no hi ha publicitat. Si no hi ha publicitat –amb els models de negoci predominants– no hi ha negoci. Per tant, hem de seguir amb la informació de declaracions polítiques i contra-declaracions? Potser podem explicar els programes electorals d'una forma més propera o amena? Es poden explicar aquests programes en un parell de setmanes?

El paper, tot i ser poc ecològic i car (tenint en compte la tinta que es gasta), és la gran pantalla oblidada pels diaris digitals i els webs en general. Què diu aquest ara? Doncs, vull parlar de la funció d'imprimir a Internet. Pensava fer-ho amb noms i cognoms, però no és necessari, qui més qui menys sabrà identificar-ne webs protagonistes.

Sovint parlem de pantalles referint-nos a les digitals, als ordinadors, a la televisió, als mòbils, tablets,... I, sempre oblidem que el paper imprès, la funció d'imprimir, és i serà durant molt temps "la gran pantalla oblidada".

Dec ser molt anti-ecològic, però jo imprimeixo molt, tant per poder llegir en mobilitat, com per cuidar el màxim possible les meves dioptries, però llegir molt davant l'ordinador encara no està demostrat que aporti grans beneficis.

Anem al gra. A la xarxa ens trobem webs que ofereixen continguts, però no es poden imprimir, cosa que t'obliga a fer filigranes per aconseguir-ho.

D'altres, tenen la funció d'imprimir, però et fan clicar dos, tres i quatre cops abans no es dóna l'ordre a la impressora.

Qui més qui menys t'obliga a clicar dues vegades però, llavors la sorpresa ve quan t'apareix un full imprès amb el text seguit de dos o tres més que l'acompanyen "per no se sap ben bé què".

Altres situacions són les impressions que ocupen una petita columna a l'esquerra (normalment) i molta tinta innecessària a la dreta (imatges, publi, logos, articles recomanats, el més llegit,...). Per no dir que la mida de la lletra és difícil de llegir si no ets un crack de la visió.

I, les fotos? Cal que apareguin les imatges a la impressió d'una notícia? Com a mínim que la funció d'imprimir et pregunti si vols que apareguin, perque sovint no aporten res al text!

L'única taca que no tinc clar si cal posar (que per cert, poques webs l'aprofiten!!) és la publicitat. Potser, que s'imprimeixi publicitat pot tenir sentit pel negoci (sempre i quan no sigui molesta).

Dit tot això, per mi la funció d'imprimir està molt i molt oblidada. Una bona impressió requereix pocs clics (a ser possible un), una mida de lletra acceptable per la vista, un intercalat i una tipologia de lletra que facilitin la lectura, obviar les imatges i continguts innecessaris, i ocupar el full amb el text ben enquadrat (tant per dalt i per baix, com a dreta i esquerra). I, és clar, si el text ocupa una pàgina, no cal que n'apareguin tres més al darrera;-)

No és que sigui un gran amant dels butlletins electrònics o newsletters, sóc més d'RSS i de seguiment a xarxes socials com Twitter, per gestionar la informació que van generant els webs. Però, crec que segueixen tenint molta vigència, encara.

Fa pocs mesos parlava de les newletters en termes generals, sobre com enfocar-les partint del valor del temps i de l'espai.

Avui m'agradaria deixar constància d'alguns aspectes pràctics que poden millorar aquests serveis d'accés a la informació:

1. Ha d'oferir la possibilitat d'anul·lar la subscripció. Encara que pugui comportar 'baixes', pitjor és no oferir aquesta possibilitat d'una forma fàcil i visible, ja que pot 'cabrejar' a l'usuari i això provoca mala imatge per la marca.
2. Cal pensar bé quines dades personals demanem. Demanar-ne moltes pot ser perjudicial, però és útil tenir clar quina informació reps amb les subscripcions. La informació dels usuaris pot esdevenir molt útil.
3. Posar un apartat de 'recomana aquesta newsletter a un amic' pot ajudar a fer créixer els usuaris d'aquest servei.
4. Analítica web: per gestionar l'èxit o el fracàs de la newsletter pot ser molt útil implantar algun sistema que permeti saber, no només la gent que hi està subscrita, sino quanta gent obre els continguts i quants continguts es consulten realment. OJD Interactiva ja fa un temps que ho certifica, cosa que mostra la importància d'aquesta dada. Amb tot, no cal utilitzar OJD per saber-ho, els informàtics poden adaptar l'eina d'estadístiques a aquesta funcionalitat.
5. Contingut propi, valor afegit: a més d'incloure els continguts publicats al web, podem valorar la possibilitat d'aportar-hi algun contingut que no aparegui al web, cosa que pot donar un valor a la newsletter que la faci més atractiva.
6. Incloure l'apartat 'Segueix-nos' amb els enllaços de les xarxes socials on tenim presència dóna a conèixer aquesta altra faceta de la identitat digital de la marca. Fins i tot es pot valorar la possibilitat d'incloure la funció de 'compartir' la newsletter a algunes xarxes com Twitter, Facebook o LinkedIn.
7. Si en el web posem informació corporativa com el 'qui som', 'què fem',... per què no posar-ho a la newsletter? Qui hi entri per primera vegada pot necessitar accedir a aquesta informació i no ocupa gaire espai com per ser molesta.
8. Per evitar problemes tècnics que pugui portar la newsletter i que impedeixin consultar-la al correu, cal incloure un enllaç que permeti obrir-la amb una URL a Internet.
9. Quan creem una newsletter és útil preveure un camp de contingut lliure que ens permeti personalitzar-la en casos concrets, per exemple per donar avisos que no es publicarien al web i que, per tant, si no tenim aquest camp no podríem incloure a la newsletter.
10. El punt 10 no existeix, però sempre queda bé titular un apunt com "les 10 coses que cal que tingui no sé què", oi? ;-) Sempre el podem acabar d'emplenar entre tots. S'admeten comentaris!

La informació que es difon per Internet pren un funcionament, una forma d’accés, diferent a la informació en suports físics. Explicat en un format més gràfic, podem dir que els objectes físics només poden estar en un lloc i en un moment determinat. En el moment que passem de l’àtom –abans– al bit –aparició d’Internet i les TIC–, el coneixement supera aquesta limitació.

Aquest nou context ulititza la taxonomia –entre altres sistemes– per difondre la informació i amb ella els coneixements. És a dir, no n’hi ha prou en publicar informació, sinó que també cal fer-la circular i cal que pugui trobar-se de la millor manera possible enmig del maremagne d’informació que permet accedir a través de la Xarxa.

A la pràctica, aquesta taxonomia cal aplicar-la tant al web com a la resta d’eines que s'utilitzin a la Xarxa. I, això cal fer-ho tant pensant en el procés d’accés a la informació des de la pròpia persona o entitat com per a l’accés que hi facin els usuaris a qui es dirigeixin aquestes (un particular, una empresa, un mitjà de comunicació,...). És important facilitar l’accés als continguts que es publiquen tant a Internet en general com dins del web.

La taxonomia, l’etiquetatge, pot ser infinit, però cal acotar-lo mínimament i cal seguir uns criteris estàndards. Això és el que penso i crec que estaria bé aplicar.

Quan vaig començar a pensar com havia de ser el web d'Escacc i la resta d'eines digitals que l'envoltarien, vaig pensar que seria molt útil tenir uns criteris de contingut i de format a l'hora d'arxivar i difondre la informació.

Aquests criteris són vàlids tant pel web com per a la resta d'eines socials que el complementen (amb algunes diferències formals).

Per explicar-me, però, crec que l'eina que pot ser més clara per entendre-ho és Delicious. No cal que el lector d'aquest article en sigui usuari ni, fins i tot, cal que ho conegui. Simplement ha de saber que Delicious és un marcador social, un gran arxiu digital d'informació, que utilitza l'etiquetatge per arxivar qualsevol contingut digital. Delicious és una eina que pot servir per entendre el procés d'etiquetatge que vull explicar.

Si ja és difícil, a vegades, trobar continguts que tu mateix has arxivat (penseu en un bloc, un web o el propi Delicious), més ho és encara trobar els que han arxivat els demés usuaris, ja que cadascú utilitza uns criteris diferents (penseu en els criteris que utilitzen els diaris digitals, algú sap quins són?).

Per exemple, una persona arxivarà la notícia X com a 'periodisme', l'altra com a 'mèdia' i l'altra com a 'journalism'. Amb aquesta diferència de criteris, costarà trobar la informació que es busca.

Una solució. Estaria molt bé disposar d'uns criteris estàndards que homogeneitzessin en certa mesura la forma d'etiquetatge. No sé si algun documentalista s'ha endinsat en aquest camp, segurament si, però, de no ser així, estaria bé que algú en prengués les regnes. I, possiblement, utilitzar una eina a l'estil wiki seria útil per anar discutint i trobant aquests criteris.

A falta de solucions, fem volar la imaginació (amb criteri). Per la meva banda, mentre no existeixin o jo no els hagi descobert, me les hauré d'empescar per tenir uns criteris d'arxiu propis. Tornant a Escacc, la meva idea era poder arxivar multitud de continguts digitals (actualment, en tenim més de 8.000) de tal forma que posant unes poques etiquetes (tags) poguessis trobar el què busquessis.

L'ideal seria facilitar tant la cerca per a tu mateix com per a una tercera persona externa a l'entitat. La primera part l'he aconseguit, ja que puc trobar amb certa facilitat el què busco, però per aconseguir que una persona externa al procés d'arxiu trobi la informació fa falta molta difusió didàctica dels criteris utilitzats o, el què ja he comentat, que hi hagi uns criteris homogeneitzats a l'hora d'aplicar la taxonomia en l'arxiu de continguts, ja sigui en un web, en un bloc, o en eines com Delicious o Flickr, per dir-ne dos exemples.

Quins criteris vam aplicar?

Cal distingir dos criteris: segons el contingut i segons la forma.

Criteris de contingut:

1. Quan accedeixes a un contingut, creat per tu mateix o trobat a la xarxa, ja sigui una notícia, un document en pdf, un arxiu d'àudio, una imatge, etcètera (sempre, una URL), el primer que cal fer –en el cas d'Escacc, però és extrapolable canviant o ampliant els llistats d'etiquetes– és escollir la categoria sectorial (llistat tancat): Mèdia | Cultura.
2. Un cop has escollit, per exemple, Mèdia, cal decidir en quina categoria temàtica  (llistat tancat) el pots arxivar: Premsa | Audiovisual | Ràdio | Difusió i audiència | Publicitat | Grups de comunicació | Periodisme | Internet i TIC.
3. El procés d'etiquetatge del contingut en qüestió segueix amb el llistat de categories formals (llistat tancat): web | notícia | reportatge | entrevista | etcètera. Aquí esculls la forma del contingut, per exemple pot ser una notícia, o una imatge, o un àudio,...
4. A continuació esculls la categoria de localització (llistat tancat) que et permet marcar d'on és o on passa l'acció del contingut digital. Si estem parlant, per exemple, d'una notícia sobre inversió publicitària als Estats Units, posaríem "eua".
5. I, finalment, arribem a l'únic llistat d'etiquetes obert i lliure. Fins ara hem vist quatre llistats d'etiquetes tancats on havies d'escollir entre un llistat de tags concrets (un o diversos). Ara, per flexibilitzar-ne la categorització, cal preveure un llistat obert d'etiquetes, que és el que et permet posar, per exemple, els noms propis.

Pot semblar complex i lent, però disposar de diversos llistats tancats i d'un únic d'obert facilita la feina d'etiquetatge i n'agilitza la seva aplicació.

Aquest seria el requadre d'etiquetes que caldria aplicar:

1. Categories sectorials	Media	Cultura
2. Categories temàtiques	premsa | audiovisual | ràdio | difusió i audiència | publicitat | grups de comunicació | periodisme | Internet i TIC	música | teatre | edició | cinema | art...
3. Categories formals	web | notícia | reportatge | entrevista | opinió | bloc | apunt (post) | agenda | utilitat (tool) | document | llibre | àudio | vídeo |...	Ídem
4. Categories localització	païsoscatalans | espanya | europa | EUA | Internacional | Àsia | Oceania | Àfrica | Amèrica del Sud...	Ídem
5. Etiquetes de lliure elecció (tags)	Lliure (seguint criteris)	Ídem

 

Les etiquetes de lliure elecció, les de l'últim requadre, poden ser infinites, per la qual cosa cal determinar un seguit de criteris formals a l'hora de donar-les d'alta. Això és així per dues raons: 1) Per poder-les localitzar, i 2) Per no duplicar-les.

Exemple: Un cop hem etiquetat un contingut (ex: la URl d'una notícia) com a "mèdia" + "premsa" i "audiovisual" + "notícia" + "eua", podem concretar l’etiquetatge amb altres informacions d’interès, com poden ser el nom propi del protagonista (ex: The New York Times o Obama), el tipus de premsa (digital o paper) (gratuït o pagament),...

Criteris de forma:

Quan dones d'alta una etiqueta de lliure elecció cal seguir uns criteris en l'escriptura i en l'elecció del nom exacte.

L’etiquetatge al web en general, i a Delicious en particular, pot ser diferent. Al web (caldria veure com està configurada cada editora en concret) podem etiquetar amb vàries paraules juntes i/o separades per espais (ex: “El Punt”), mentre que a Delicious només podem etiquetar amb paraules individuals o ajuntades (ex: “el_punt” o “elpunt”). Per això, cal seguir els mateixos criteris de contingut que al web però modificant el format de les etiquetes. Si ens trobem el sistema que s'aplica a Delicious (no permetre posar etiquetes amb paraules separades), cal que tinguem en compte alguns criteris a l'hora de donar d'alta els tags. I, aquest poden ser, per exemple:

. Sempre utilitzar minúscules (ex: "europa").
. Sempre posar accents (ex: "agència").
. En cas de més d’una paraula, posar-les juntes (ex: "thenewyorktimes"). [Es podria decidir un altre criteri, com per exemple separar les paraules amb guions baixos "the_new_york_times". Això si, sempre cal aplicar el mateix criteri].
. En cas de dubte, utilitzar el singular (ex: "agència" i no "agències").
. Etcètera.

Així mateix, cal comprovar que l'etiqueta no està donada d’alta amb un nom similar (ex: si tenim “premsa” i “digital” com a etiquetes, no crearem una nova etiqueta que es digui “diarisdigitals”).

Per acabar, un exemple real:

Avui hem publicat la notícia "The Washington Post afegeix el nou botó Envia de Facebook" i l'hem etiquetat així:

webescacc (tots els continguts que publiquem al web porten aquesta etiqueta) + mèdia (categoria sectorial) + premsa (categoria temàtica) + notícia (categoria formal) + eua (categoria localització) + digital (per diferenciar-ho de la premsa en paper) + thewashingtonpost (per concretar el mitjà) + xarxasocial + facebook (per concretar l'eina objecte de la notícia) + compartir (per concretar la funció de l'eina objecte de la notícia).

[En cursiva, són les etiquetes de lliure elecció].

Conclusió. La taxonomia o etiquetatge de continguts digitals és bàsic per a poder cercar, trobar, difondre i arxivar. Utilitzar uns criteris clars facilita la tasca de cerca de continguts, tant pel propi usuari que els gestiona com per la resta d'usuaris que poden estar interessats en accedir-hi. Seguir uns criteris de contingut i de forma predeterminats, amb llistes de tags tancades i alguna d'oberta ajuda en la tasca de gestió dels continguts. I, si tot plegat segueix uns criteris acceptats per la majoria, permet etiquetar els continguts de sigui qui sigui que ho faci (usuaris) i sigui on sigui que els gestioni (web o altres eines TIC). En cas de no disposar de criteris elaborats per una autoritat, diguem-ne "competent", és recomanable establir uns criteris objectius clars que, com a mínim, utilitzarà el gestor de continguts.

Em declaro fan de Delicious i, si mai desapareix, no em vull quedar sense la feina d'arxiu feta amb al llarg d'anys. He remenat una mica aquesta eina i veig que ofereix la possibilitat d'importar/exportar els continguts arxivats.

Així, anant a settings t'ofereix la possibilitat d'importar/exportar els arxius d'un compte de Delicious. Només cal seguir les senzilles instruccions que hi ha en aquest apartat, baixar el document (dura pocs segons), guardar-lo a l'ordinador, iniciar de nou Delicious amb un altre compte i fer el mateix però, en comtpes d'exportar, importes el document guardat i voilà!

Ja tens tots els continguts arxivats al compte 'A' traspassats al comtpe 'B' i, a més, els pots guardar a l'ordinador com a còpia de seguretat.

NOTA: Clica a la foto per veure-la més gran.

Nou article a l'Observatori Egarenc: Una farmàcia amb valor afegit.

Inicio una col·laboració mensual a Can Media.cat, l'Observatori crític dels mitjans. Començo amb un article sobre la cobertura de la informació del País Valencià des dels mitjans Principatins:

• Al País Valencià plou i fa sol, i prou!

Buf, com em va agradar la sessió d'ahir del 10 en Comunicació dedicada a l'analítica web. N'he fet aquesta exteeeeensa crònica: Analítica web: de les dades al coneixement. Adrián Segovia i Pere Rovira, dos cracks! Nota mental, aprendre molt més sobre aquest tema!

Ahir i avui hem publicat dos articles molt interessants al bloc d'Escacc. Per una banda, ahir la Cristina Aced reflexionava sobre la infoxicació i com podem gestionar correctament la sobreabundància d'informació. I, avui, el director de l'APM?, Guillem Sans, ens explicava com utilitzen les xarxes socials en un programa de TV com aquest.

Els dos articles han estat molt llegits, segons dades de Google Analytics i, paral·lelament, han estat molt compartits via Twitter i Facebook.

És en aquest segons aspecte, en els compartits, on hem tingut uns petits problemes tècnics que no han permès reflectir correctament la quantitat de vegades que s'han compartit aquests dos articles.

Fa ràbia que passi això, però encara en fa més quan articles com aquests estan funcionant tant bé en el boca-orella (ara, tweet a tweet o Facebook a Facebook).

La raó del problema ha estat tècnica. Els dos titulars portaven incorporats cometes (""..."") i l'editora del bloc (Wordpress) tot i acceptar-les aparentment, provocava alguns problemes en els serveis de compatbilització de Tweets i Facebooks.

Una llàstima... Dels errors se n'aprèn, i ens ho pensarem dues i tres vegades abans de posar cometes als titulars.

De tant en tant va bé fer articles extensos per situar el tema, per contextualitzar-lo. Aquesta setmana ha sortit la notícia de Warner i la seva aposta per llogar sèries i pel·lícules a través de la seva pàgina de Facebook i utilitzant la moneda virtual d'aquesta xarxa social.

Això, per si sol, ja era notícia, però n'han parlat molts mitjans, per això hem decidit informar-ne d'una forma diferent.

Aprofitant la notícia de Warner, hem fet un extens reportatge sobre que "El negoci de les sèries de televisió i les pel·lícules està en auge a la Xarxa".

Una de les potes importants d'Escacc és la formació. Per això impulsem les sessions de treball 10 en Comunicació. I, per això, avui iniciem un projecte nou dedicat a la formació per a professionals dels mitjans de comunicació.

Mediacat21, és una iniciativa de la XAL i l'Agència de Comunicació Local, en la qual des d'Escacc hi prenem part col·laborant en la seva difusió a través d'un nou canal que hem creat al web, així com aprofitant la nostra presència en les xarxes socials Twitter i Facebook.

Per tant, a la tasca informativa del web hi sumem el servei de formació i de col·laboració amb importants actors del sector de la comunicació.

Altres notícies del dia:

• The Guardian obre un club de lectura infantil i juvenil al seu web.
• Escriptors responen a preguntes dels lectors via webcam per crear vincles.
• 10/03: xat a Facebook amb Sílvia Bel sobre l'obra de teatre 'Un mes al camp'.
• 14/03 | e-Art: eines digitals per promocionar les galeries d'art per mitjà d'Internet.
• 09/03: Com poden utilitzar els periodistes els telèfons mòbils com a eines de treball.
• Fundacc publicarà els Top 10 de vendes setmanals de llibres, videojocs i DVDs.

Avui, al Facebook d'Escacc, estem experimentant amb una nova eina: l'enquesta.

Us deixo algunes de les notícies d'ahir i d'avui:

• Neix la primera revista catalana per a l'iPad
• Zeta llança una revista impresa per a usuaris d’iPad i iPhone
• Les dones, consumidores i productores de periodisme
• El País estrena un bloc sobre el futur dels mitjans
• Ensenyar gràficament les piulades de les revolucions
• L'estratègia de monetització del Trinity Mirror passa per aplicacions i notícies d'alt valor informatiu de pagament
• Publicacions per a iPad: The Daily té centenars de milers de descàrregues i Condé Nast apuja el preu de dues revistes
• Adobe fa pública la seva suite de publicació compatible amb diverses tablets
• 08/03: Xat per reflexionar al voltant de la figura del redactor

Aquesta és la idea del bloc d'Escacc, la pota d'anàlisi i opinió que complementa a la informació pura i dura del web.

Aquesta setmana, amb l'inici del mes de març hem donat una important embranzida al bloc, i l'hem convertit en un espai obert on hi aniran participant un ampli ventall de col·laboradors.

Ampliem la idea inicial de tenir autors fixos al bloc. Als col·laboradors fixos que ja tenia el bloc, ara Escacc hi anirà aportant firmes escollides una a una per tal que hi col·laborin amb un únic article.

Aquesta setmana els articles del bloc han estat:

• Puix parla català, vejam què diu, de Josep Comajoan.
• Sobre la confiança, els mitjans, les fonts i el que ens creiem…, de Javier Velilla.
• Una audiència que lluita per la televisió, de Núria Cadenes.

Un dels canals d'Escacc que volem replantejar-nos és el compte de Twitter que tenim en anglès: @escacc_global.

Si fins ara hem utilitzat el compte per recomanar notícies en anglès, francès,... ara estem valorant utilitzar el twitter @escacc_global per informar sobre l'espai català de cultura i comunicació al món.

Per aconseguir-ho, ens anirà molt bé fer una recopilació de Twitters que estiguin fets i pensats en català i dirigits al món. Penso, per exemple, en @catalan_arts.

M'AJUDEU?

Hi ha dies que sense proposar-t'ho fas que el web prengui un tema com a referència. Avui ha estat així, amb dues notícies sobre el món de l'edició digital. Així, trobem 'Les biblioteques s'adapten a l'era del llibre electrònic', on fem un repàs de l'estat del sistema de préstecs de llibres digitals als EUA i Canadà, sense oblidar la funció de préstec que han incorporat dispositius com el Kindle d'Amazon, entre altres. I, seguidament hem publicat un extens reportatge sobre 'Estratègies per vendre més llibres', on es fa un repàs de la situació que estan vivint les principals empreses internacionals del sector de l'edició.

Un dels problemes que et pots trobar amb un web és que aquest va creixent i vas generant continguts pels quals no estava pensat, per això és bo, abans de crear-lo, pensar amb visió de futur i preveure espais que, tot i que al principi no utilitzis, estiguin creats. Tot això que t'estalvies més endavant.

El web d'Escacc va creixent perquè els projectes també van sent cada cop més nombrosos i és bo encabir-los tots en un espai concret, i aquest és el web.

Així, recentment hem adequat un espai on trobar tots els continguts referents a polítiques de comunicació, un espai de col·laboració entre Escacc i la UAB.

Un altre dels projectes importants d'Escacc és el de formació a través de els sessions 10 en Comunicació. Tenim un web informatiu per a les sessions. Però cada sessió genera una continguts concrets, sobre temes concrets, i cal poder-los localitzar conjuntament. De moment es poden consultar a l'arxiu digital d'Escacc. Però, queda clar que cal poder-los localitzar i consultar d'una forma fàcil i intuitiva a través del web.

Doncs, això, que cal adaptar el web a nous projectes, i això farem ben aviat amb els continguts del 10 en Comunicació.

Els continguts d'avui han estat aquests:

La Vanguardia en català, la segona part del vídeo sobre gestió de la identitat digital, un altre teatre que utilitza eines 2.0 per promoure la participació i el cas d'un premi gens menyspreable per qui aporti la millor idea per augmentar l'audiència d'un mitjà de comunicació.

A més, avui hem estat prolífics en actes d'agenda: Aquesta setmana l'ACPG fa un salt important a les Balears amb unes jornades formatives sobre l'úes de les eines 2.0 en els mitjans de proximitat, Barcelona acull un important esdeveniment sobre màrqueting on line, informem sobre un nou xat internacional al qual podem participar i, finalment, publiquem sobre una cimera que se celebra a Berlin properament sobre negocis digitals per a editors de revistes.

Un parell de petits detalls interessants al web d'Escacc. Hem substituït la funció de 'compartir' els continguts a Facebook, per la del conegut 'm'agrada'. Amb aquesta nova funció, qualsevol usuari de Facebook que llegeixi una notícia d'Escacc, amb un simple clic pot dir 'm'agrada' i el contingut es distribueix en el seu mur de forma ràpida i fàcil.

Amb això aconseguim fomentar la participació al web i la distribució dels continguts via facebook.

Per altra banda, hem modificat la funció d'imprimir els continguts (les notícies, per entendre'ns). Abans, quan imprimies, ho havies de fer amb les imatges incloses i els llistats de tags també. Ara, hem suprimit les imatges i els tags, per tant només s'imprimeix el text, que en el fons és el què interessa a la persona que imprimeix la notícia. Amb tot el què això millora en el medi ambient i en la despesa de tinta i paper per a l'usuari.

Dos petits canvis. N'hi haurà més.

Els continguts d'avui:

Hem publicat una notícia sobre els coneixements d'edició de vídeo i ràdio que comparteix la BBC gratuïtament i hem explicat una eina que serveix per detectar el popularment conegut com a copy paste. A més, no us perdeu l'estudi que hem penjat sobre com van afectar les xarxes socials a l'hora de marcar l'agenda dels mitjans en la cobertura de l'apagada de TV3 al País Valencià. I, finalment, pels que no ho van poder seguir en directe, hem penjat el vídeo de la ponència de Neus Arqués que vam organitzar dimecres passat sobre 'Gestió de la identitat digital'.