Correu Blocs | VilaWeb.cat
marcus | 4. El Punt Avui | dilluns, 16 de desembre de 2013 | 10:29h

Lligar història, actualitat i fer-ne sèries d'articles diaris, ho trobo força encertat. Això és el què farà El Punt Avui a partir de divendres que ve i durant 101 dies.

Coincidint amb el 75è aniversari de l'ofensiva militar franquista contra Catalunya, publicarà diàriament una crònica dels últims dies de la guerra i l'inici de la dictadura.

La història ajuda a contextualitzar, per tant la trobo encertada en un mitjà d'informació generalista d'actualitat (que en el paper ha d'afegir profunditat), l'efemèride és l'excusa i el serial d'articles és un bon 'ganxo' per crear expectativa per fer comprar aquest mitjà cada dia.

La sèrie se centrarà, seguint el dia a dia, sempre que això sigui possible, en l'avanç de les tropes, en la retirada dels republicans que els va portar a l'exili i, a l'etapa final, en l'inici del franquisme, un règim que es perpetuarà en la figura del dictador Franco, durant trenta-sis anys més”, segons expliquen.

Complementar-ho amb la creació d'una etiqueta per fer-ne el seguiment a Twitter i poder comentar-ho diàriament, i fer-ne un llibre al final del serial (com ja va fer aquest diari amb els dos llibres les Borbons l'estiu passat), seria un bon complement a aquesta iniciativa.

Nota: Al web d'EPA han obert un canal especial per fer-ne el seguiment de tots els continguts. 

marcus | 1. Comunicació | divendres, 29 de novembre de 2013 | 13:43h

La missatgeria instantània està oferint una forta batalla per fer-se amb el màxim de mercat global possible.

L’empresa coreana Line (nascuda el 23 de juny de 2011), després de l’èxit al sudest assiàtic, sembla que també està agafant força a Amèrica del Sud i Espanya. Ja ha superat els 300 milions d’usuaris (WhatsApp té uns 350 milions d’usuaris actius), i amb una rapidesa important, tenint en compte que el juliol passat arribava als 200 M. Ara vol expandir-se per França, Itàlia, Alemanya, Turquia i la Índia.

L’objectiu dels coreans no és gens menyspreable: arribar als 500 milions de clients durant el 2014. Cal recordar que a banda de ser una apli per a mòbils intel·ligents, Line també es pot utilitzar a través dels ordinadors.

Quan a ingressos va obtenir 143 milions d’euros el trimestre passat. I, a diferència d’altres empreses del sector, la coreana ja genera beneficis, i ho ha aconseguit diversificant les seves vies de negocia diferència de WhatsApp, que concentra tot el seu valor en el seu volum d’usuaris—.

Les claus les podem trobar en
la venda d’stickers (Line guanya 10 milions de dòlars al mes venent ‘stickers’) i de jocs, a més de la publicitat. A això, cal afegir-hi que cuida força bé el tema de la privacitat.

Facebook s’apunta al carro de la mà de Kukuxumusu

Sembla que això dels ‘steackers’ funciona, ja que ara és Facebook qui s’afageix a aquesta tendència. La xarxa de Mark Zuckerberg ofereix la possibilitat d’utilitzar etiquetes gràfiques que expressen emocions dissenyades, aquesta vegada, per Kukuxumusu. La marca basca ja n’havia fet per a Line.

marcus | 1. Comunicació | dijous, 28 de novembre de 2013 | 13:13h

Com lligar les notícies de màxima actualitat amb la qualitat i el context. Tornem a donar voltes a un dels problemes clàssics del periodisme darrerament. Avui em vull fixar en un detall que em sembla indicatiu de la situació d’informació superficial i, conseqüentment, de la infoxicació.

Sovint els mitjans ens ofereixen una notícia que pot semblar molt interessant, en fan una bona explicació i, fins i tot, poden cobrir-ho amb un reportatge força extens i documentat —si estem de sort—. Però, tracten el tema el dia X, amb la informació i les reaccions recopilades el dia X-1.

Fins aquí, bé, tot correcte. Però, passen 24 hores i el mateix mitjà, com a molt, dóna continuïtat a aquesta hipotètica història en un ‘breu’ basat —aquesta vegada— en una nota de premsa o en informació rebuda d’agències. I, el dia X+2, ‘la història’ passa a ser història.

Ni una paraula, no sabem com s’ha acabat el tema, què ha passat, qui ho ha fet, com, per què, potser tenim algun record del quan, ens sona haver-ne sentit alguna cosa, però ja està. Aquí s’acaba la notícia.

Va tenir un moment de glòria, van fer-ne notícia, però no ha tingut continuïtat, no se n’ha fet el seguiment, no sabem com ha acabat ‘la cosa’. Vam poder omplir un espai informatiu. Però, enmig de la voràgine d’informació, aquesta cobertura incomplerta, passa a formar part del ‘soroll’.

El mitjà perd credibilitat, el lector guanya això que en diuen —a mi m’agrada aquest terme— infoxicació. Per tant, una notícia ens pot ajudar a perdre el món de vista, a perdre capacitat de concentració informativa si no l’oferim amb continuïtat (fins al final).

Un exemple més de com l’accés a més informació pot ajudar a incrementar la ignorància.

marcus | 6. Terrassa | dilluns, 18 de novembre de 2013 | 11:10h

Cercar la paraula 'Terrassa' a Facebook, Twitter, Instagram, YouTube i LinkedIn ens pot aportar molta informació i algunes sorpreses

A difrència d'altres, el nom de la nostra ciutat, Terrassa, té diversos significats. Estem davant d'una paraula que ens pot comportar alguns problemes en el món digital. Permeteu-me fer una prèvia, abans de començar a desglossar el què vull dir en aquest article. Si heu de crear una empresa, una entitat o el què sigui, i voleu començar amb bon peu en el món digital, intenteu que la paraula, el nom que li poseu, sigui únic. Per exemple, és poc recomanable posar de nom a un bar, Manolo, en canvi, digitalment, és molt més útil anomenar-se BardManolo. Per què ho dic això? Si 'googlegem' 'bar manolo' ens trobarem que ja té tots els dominis agafats per altres persones i que n'existeixen desenes al món. En canvi, no passa el mateix amb 'BardManolo', paraula que quan escric aquest article encara té els dominis lliures i que, si busqueu al cercador o en d'altres mitjans socials podreu trobar de seguida qui i què es diu sobre aquesta marca imaginària.

Per tant, tenint en compte que tant 'terrassa' com 'terrassà' tenen diversos significats a l'estil polisèmic (feu una ullada al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, per veure'ls tots), podem dir que el nom de la nostra ciutat no és el més idoni per presentar-se a la xarxa. Amb tot, si fem les corresponents cerques, com veurem, molt sovint trobem resultats d'interès.

Tot això ho dic com a introducció al què ve a continuació. Per fer l'article d'aquest mes, he fet algunes cerques per veure què trobem sobre la nostra ciutat a les principals xarxes i mitjans socials: Facebook, Twitter, Instagram, YouTube i LinkedIn. A priori, ja ens podem imaginar que hi trobarem informació rellevant, enmig d'un maremagne de continguts irrellevants, alguns d'aquests poden ser ben curiosos i divertits. Per això, és molt important fer la cerca i rascar una mica en les opcions i en les cerques avançades.

marcus | 1. Comunicació | dimarts, 22 d'octubre de 2013 | 10:33h
Va de premsa i periodisme, avui. I, de mirar-se el melic. I, de com de nociu pot ser obviar ‘als altres’. És un detall, un petit detall potser, però a mi personalment em molesta, em sento una mica enganyat, estafat. No menteixen, només que no diuen tota la veritat. Et trobes un diari, per exemple, que diu que el cap de setmana oferirà la possibilitat de comprar una pel·lícula. Sembla ben bé que sigui una oferta exclusiva, i et trobes a la resta de la competència amb la mateixa pel·lícula. No costava res dir que tots ho oferien. O, un altre diari que en un breu ens informava que se li havia concedit una menció deontològica. I, resulta que com ell n’hi havia 80 més de mitjans ‘condecorats’! I, un clàssic. El dia que surten les audiències i sembla ben bé que les empreses mesuradors treballin en exclusiva pel mitjà que en fa notícia, ni una paraula dels resultats i de l’evolució de la resta de mitjans. No, si de mentides no en diuen, però es deixen mitja notícia pel camí. Informació amb la que tard o d’hora acabes topant i, després, malaeixes el temps perdut llegint la notícia a mitges que t’havia ofert el diari en qüestió. És un mal generalitzat, no estic pensant en un únic mitjà, són exemples extrapolables en general a la premsa diària. No sé fins a quin punt aporta res de positiu aquestes mitges veritats en un món informatiu tan interconnectat. Jo, com a usuari, valoraria molt més que m’oferissin la notícia sencera. I, a la marca periodística li convé tenir-me content i satisfet amb el servei que m’ofereix, si vol guanyar-se un prescriptor més.
marcus | 1. Comunicació | dilluns, 7 d'octubre de 2013 | 16:42h
Organitzar congressos i jornades de formació està a l'ordre del dia, i fer-les visibles a la xarxa sembla que hauria d'estar entre les seves principals prioritats. Els darrers dies he assistit en dos d'aquests esdeveniments, i en amdós m'he trobat amb el mateix problema —massa recurrent, malauradament—: la falta de WiFi o la mala connexió. Som humans, i amb aquest problema ens hi havíem trobat en les tres edicions que vam fer del 10 en Comunicació, i ho solucionàvem amb repetidors. No vull que s'entengui com una crítica, però detecto aquest problema massa sovint, per això en volia fer un toc d'atenció.

El divendres passat vaig anar a fer la cobertura via Twitter del VI Congrés Internacional de conflictologia i Pau (veure tuits del compte @UOCdirecte del 4 d'octubre amb l'etiqueta #UOCconflict), per encàrrec de la UOC. Al Cosmocaixa, on es va celebrar el #UOCconflict, ja m'hi havia trobat en altres ocasions, primer sembla que tens accés, però després la cosa va caient pel seu propi pes. Encara sort que tenia el 3G.

La connexió WiFi hauria de ser un requisit indispensable en qualsevol esdeveniment d'aquestes característiques. Avui mateix, he assistit a l'11a Jornada Professional de Comerç a la Seu de la Patronal Cecot de Terrassa i, novament, m'he trobat amb el problema de connexió wifi.

Et proposen una etiqueta perquè comparetixis continguts i opinions sobre la jornada (#retailcecot), però sinó disposem d'aquesta 'facilitat', malament rai. [Ja m'he queixat en alguna altra ocasió, de la falta de WiFi als actes de la Cecot].

El resultat d'aquests dos casos ha estat una gairebé nula participació dels assistents a l'hora de comentar les sessions via Twitter i Facebook. I, conseqüentment, s'ha donat poca visibilitat als actes i als seus organitzadors.

Ergoooo, si crees una etiqueta per fer-ne el seguiment i fomentar-ne la visibilitat i la conversa online, assegura't, abans, que la connexió wifi funcionarà bé!
marcus | 6. Terrassa | dimarts, 1 d'octubre de 2013 | 10:02h

L'ús de les noves tecnologies i les xarxes socials brilla per la seva absència en un dels carrers més cèntrics i comercials de la ciutat

Els comerços del carrer Sant Pere consideren suficient disposar d'un aparador, estar ubicats al centre de la ciutat i contractar de tant en tant algun anunci publicitari tradicional per arribar al seu públic potencial. Aquesta és una de les conclusions a què arribo després d'entrar i preguntar, un a un, als 45 comerços que hi ha en aquest carrer sobre l'ús que en fan d'Internet i les noves tecnologies.

El treball de camp —dut a terme el 24 de juliol— buscava donar resposta a unes poques preguntes molt senzilles. Volia saber quants comerços disposaven de pàgina web, separant els que la tenien pròpia i els que entraven dins d'una web corporativa, de marca, de cadena, franquícia, etcètera. Entre els que tenien pàgina web, també vaig analitzar quins disposaven d'algun tipus de botiga online. I, quant a l'ús de les xarxes socials vaig comprovar quines eren les més utilitzades, si eren pròpies del comerç o genèriques de la marca i, si se'n feia algun tipus de publicitat a l'aparador.

No m'esperava trobar una gran implicació en l'ús de les noves tecnologies i les xarxes socials, però n'he extret algunes idees interessants. La impressió principal és negativa, es considera l'ús de les TIC com una cosa de més a més en el comerç, quan crec que caldria posar-ho al mateix nivell que la cura que es té amb els aparadors o amb el servei presencial al client. Si els teus clients es passen el dia a Internet, fes-los una mica de cas i vés-hi, no? Per altra banda, també hi he trobat alguna grata sorpresa, com l'anunci en tres botigues que ja estan treballant en la creació de la seva pròpia web, amb botiga online inclosa (Appear, Casa Gorina i Enzo) i, en un cas, fins i tot, amb programa de personalització dels productes que ofereixen (Appear).

Dels 45 comerços —en la major part botigues de roba, però també algun bar, un parell de forns i una escola— un 58% disposen de pàgina web. Tot i que podria semblar una dada fins a cert punt positiva, cal detallar-la per a entendre-la millor. Així, de les 26 webs analitzades, només 9 són pròpies del comerç situat al carrer Sant Pere, mentre que les 17 restants les podríem englobar en la categoria de marca, corporativa o de franquícia, és a dir, amb un enfocament molt més genèric. En tot cas, s'hi pot trobar informació bàsica de la botiga, com situació, dades de contactes, etcètera.

Quant a comerç electrònic, cal celebrar que, ja sigui de forma pròpia o amb eines corporatives, 14 dels 45 comerços analitzats disposen d'algun tipus de botiga online. SEGUEIX LLEGINT. 

marcus | 1. Comunicació | dilluns, 30 de setembre de 2013 | 17:08h
Les etiquetes que segueixo i que utilitzo amb més freqüència, sobretot a Twitter, em delaten i em serveixen a parts iguals. Les etiquetes o 'hashtags' ens serveixen per categoritzar els continguts que nosaltres publiquem i, al mateix temps, ens permeten seguir els continguts d'altres que, coneguem o no, poden ser del nostre interès temàtic.

Dit això, ens trobem amb etiquetes que utilitzem amb molta facilitat, com pot ser #socialmedia, però que pel fet de ser excessivament genèriques o per l'idioma en què estan fetes poden perdre l'interès, ja que es fa impossible de seguir la gran quantitat de continguts que generen (a no ser que s'incorporin en cerques avançades). Per tant, poden servir com a informació del propi contingut, però no com a eina per seguir fils de continguts temàtics.

Per bé o per mal, utilitzar etiquetes en català ens pot limitar i, per tant, ens pot fer perdre l'oportunitat de trobar alguns continguts de qualitat, però alhora ens permet acotar millor els fils informatius.

He fet un recull de les etiquetes en català que utilitzo més en els meus tuits i que, alhora, segueixo en cerques. No és un llistat tancat —es modifica sobre la marxa i en segueixo d'altres—, però aturar-se a llistar-les, pot servir-nos per captar millor quina és la nostra identitat digital i els nostres interessos temàtics.

En mèdia i comunicació > #comunicació #periodisme #mitjanslocals #xarxessocials (m'agradaria més dir-ne #mitjanssocials, però veig que no s'utilitza) #idigital [La cerca: #comunicació OR #periodisme OR #mitjanslocals OR #xarxessocials OR #mitjanssocials OR #idigital].

En economia i empresa > #màrqueting #comerç #pime #consum [La cerca: #màrqueting OR #comerç OR #pime OR #consum].

I, de temàtica local > #Terrassa #comerçTRS #agendaTRS #culturaTRS #políticsTRS [La cerca: #comerçTRS OR #agendaTRS OR #culturaTRS OR #políticaTRS].

En sou usuaris? Parlem? 

marcus | 6. Terrassa | dimarts, 24 de setembre de 2013 | 15:37h

La tuitesfera terrassenca va prenent força, però li cal una mica d'ordre i criteri. Amb la col·laboració d'una quarantena de persones he fet una anàlisi de l'ús que fem de Twitter la gent, entitats, institucions i empreses de Terrassa i, més concretament, de les etiquetes (o, 'hashtags' en anglès).

Fent una simple ullada a la suma de coixinets ('hash') i etiquetes ('tag') que utilitzem a la xarxa de 'microblogging' per excel·lència, veiem que hi ha un excés de l'etiqueta #Terrassa. La posem massa i, sovint, en continguts que no tracten de la ciutat. Si aconseguim fer un ús adequat de les etiquetes i n'anem creant de més específiques quan alguna ja és massa utilitzada (com #Terrassa), podrem fer un seguiment més útil dels temes que ens interessen de la ciutat.

En aquest enllaç http://bit.ly/etiquetesTRS podem veure el recull de dades que he fet per a elaborar aquest article, distribuït en tres apartats: per una banda he descrit com utilitzem les etiquetes actualment, per una altra he fet una proposta de millora i, finalment, podeu trobar-hi un llistat de la gent que ha col·laborat en el recull d'informació.


marcus | 6. Terrassa | divendres, 20 de setembre de 2013 | 10:51h

La fiscalització de la política i la generació de riquesa necessiten del treball conjunt entre l'administració i la ciutadania

Posar dins del mateix sac crisi econòmica, corrupció política, espionatge internacional i Terrassa pot semblar una miscel·lània difícil de pair. Tot i això, com veurem, tenen coses en comú. I, el punt de partida de tot plegat el trobem en el gran canvi tecnològic i social que està comportant la digitalització de la informació.

La crisi econòmica ens està mostrant nous models de negoci; la corrupció que trobem dia si dia també als mitjans i es difon amb rapidesa per les xarxes socials ha portat fins a límits extrems el desprestigi de la política, els polítics i les institucions públiques; i els filtratges de dades (pensem en Wikileaks, per exemple) i l'espionatge internacional (cas Snowden), a més de noves formes d'intromissió de la privacitat més quotidianes com el ciberassetjament, han posat a l'ull de l'huracà noves formes de gestió de la privacitat.

Buf, moltes coses diferents! Com lligo tot això amb l'ús de la tecnologia a Terrassa? Doncs, la resposta la trobem en tot el què es va tractar en la I Jornada de Govern Obert que va organitzar l’Ajuntament el dia 20 de juny al Vapor Universitari.



Últims 40 canvis


bloc marcus



Destacats

Les meves piulades

Vols rebre els apunts del bloc? Escriu el teu correu:

Visites al bloc

Visites a la portada
  • Avui: 1 visites
  • Aquesta setmana: 562 visites
  • Aquest mes: 2496 visites
  • Des de l'inici: 1623310 visites
Visites a les entrades
  • Avui: 3 visites
  • Aquesta setmana: 869 visites
  • Aquest mes: 3978 visites
  • Des de l'inici: 1345576 visites

Arxiu

« Abril 2014 »
dl dt dc dj dv ds dg
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
282930    

Accés de l'autor

Nom d'usuari
Clau
Recorda'm