“Fa vint anys, a El Temps”. Aquest és el títol d’una secció del setmanari El Temps que m’agrada especialment. Trobo interessant saber de què es parlava temps enrera en els mitjans de comunicació. Alguna cosa hi deu tenir a veure una frase que va dir una professora d’història de l’època d’EGB. Deia quelcom com que “la història no és un cercle, és un espiral, es va repetint, tot i no prendre formes idèntiques”. I, és ben cert. Per això és tant important conèixer la història per poder preveure el què vindrà, per poder actuar en conseqüència.

Després d’aquesta prèvia, no tinc cap intenció de preveure res, simplement m’ha cridat l’atenció el tema que tractava El Temps ara fa vint anys i, sobretot, la resposta del nacionalista espanyol Albert Boadella. Transcric literalment el fragment d’El Temps:

“Vint anys menys tres setmanes abans de les consultes independentistes, El Temps donava un centenar de raons perquè s’activara el dret d’autodeterminació dels pobles. Entre les signatures dels qui s’hi mostraven favorables –temps era temps-, el dramaturg Albert Boadella, que deia: “L’autodeterminació és una possibilitat perquè qualsevol comunitat humana –sigui o no nació- pugui decidir el que vol”.”

No sé si era res d'especial, però a mi em va donar molts bons moments. Bàsicament, l'ús intensiu de les xarxes socials com Twitter i Facebook, però sobretot la meva nova etapa laboral, són els causants de la baixa intensitat d'actualització del bloc. Em considero de la Generació Bloc, per això li tinc un carinyo especial, i per això m'agrada pensar que em reincorporaré d'alguna forma o altra a la vida blocaire durant aquest any que està a punt d'entrar. Possiblement m'hauré de reinventar. I, ja és això, adaptar-se al canvis en constant evolució. Bona entrada d'any!

El llibre electrònic i els mòbils 3G marquen el futur de les noves pantalles (I)

El llibre electrònic i els mòbils 3G marquen el futur de les noves pantalles (i II)

S'acaba l'any, i això es nota amb els resums informatius i les prediccions del què vindrà. Avui m'he topat amb dos llistes que podrien ser interessants, tot i que ben poca gent es dedicarà a fer-hi més que un cop d'ull, una lectura en diagonal. Però, aquí les deixo anar:

Foreign Policy –un think tank polític d'esquerres– publica el nom dels 100 pensadors del 2009.

El diari britànic The Guardian fa un llistat dels 100 webs essencials.

No és el mateix posar de nom d'una empresa "Can Joan" que "Can joan44A". Segurament el primer és més fàcil de recordar i el segon sona estrany. Però, de cara a gestionar la reputació de la marca on line és diferent, i important.

M'explico. No deixa de ser un petit detall, però és important conèixer què es diu i com es veu una marca a la xarxa, és a dir, és important gestionar la reputació d'aquesta marca a la Xarxa. I, ho és perque cal estar preparat per reaccionar quan les coses van mal dades, però també ho és poder captar els inputs positius que es reben, per tal de convertir-los en una millora palpable del negoci. Cal tenir un bon coneixement de la reputació de la teva marca, i cal reaccionar en conseqüència.

I, per què dic que és important el nom? Perquè, una forma de poder conèixer què es diu i com es veu la teva marca en aquest maremagne de continguts anàrquics que hi ha a la Xarxa és disposar d'un bon sistema de seguiment de la mateixa. Això, resumidament, es pot fer creant cerques a Google, Google Alerts, Blog Search, Twitter Search,... Un cop tens aquestes cerques creades, reps els inputs que de tu hi ha a la Xarxa, i pots gestionar la informació eficaçment.

És per això que és tant important el nom. Ja que si poses "Can Joan" a Google, per exemple, et surten 23.700 resultats, i si poses "Can joan44A", ara per ara no en surt cap. Per tant, en el moment de crear l'empresa "Can joan44A" t'assegures que el què trobaràs en les cerques de seguiment de la marca et serà fàcil i útil a l'hora de fer-ne el seguiment de la reputació on line.

Ha estat una delícia escoltar el programa dirigit per Albert Puig, Delicatessen, dedicat a Umpah-Pah, amb motiu de l'estrena del CD "Més raons de pes" amb versions de temes del grup liderat pel genial Adrià Puntí.

El programa és del 25 de novembre (el podeu escoltar aquí) i està íntegrament dedicat als temes originals del grup gironí i les versions que en fan cantants i grups de nova fornada.

Una delícia, i quins records! El disc "Raons de pes" (1991) el vaig comprar en vinil –quan encara comprava discos–, el vaig disfrutar molt i, amb el temps, veig que encara m'agrada més. Una gran obra!

La comunicació no ocupa el lloc que es mereix ni a la política, ni als mitjans, ni als centres formatius ni enlloc. Amb aquesta afirmació va començar la seva exposició el periodista Manuel Campo Vidal a la 7a sessió de treball 10 en Comunicació que organitzem un cop al mes des de la Fundació Escacc i que celebrem al Col·legi de Periodistes de Catalunya. La jornada que ens ocupa tractava de la "Comunicació estratègica en el segle XXI", un tema sovint poc tractat i, encara més, poc valorat, però de gran trascendència. Segons Campo Vidal, estem travessant temps difícils, de grans canvis, i cal reflexionar. Una reflexió difícil, si es vol, per la velocitat que acompanya la comunicació, però necessària, al cap i a la fi.

Empreses, governs, líders, entitats,... l'avast de la comunicació estratègica és molt gran i "no es té en consideració", afirma Campo Vidal. I, va afegir que "el sistema educatiu va formar receptors d'informació, però no emissors", cosa que caracteritza tant el nostre país com l'estat espanyol en general, i que comporta greus problemes per la comunicació interna i externa de les organitzacions i dificulta la internacionalització de les empreses i entitats. Així mateix, un impediment més en què es troba aquest camp és la poca disponibilitat de les empreses per apostar per la comunicació estratègica i donar-li "la importància que es mereix".

Tothom ho sap, com no podria ser d'una altra forma amb el bombardeig d'informació que hi ha sobre el tema, però per si algú en tenia dubtes, ens trobem en temps de crisi, "temps de restriccions" en paraules del periodista. A la crisi econòmica cal afegir-li la psicològica. Un temps de canvis que comportarà la "revisió del mapa de la comunicació", va afirmar el periodista.

Així doncs, ens trobem de ple en la revisió del mapa de la comunicació a nivell internacional. Un mapa dominat per una accelerada concentració empresarial que comporta que la informació es difongui a partir d'unes poques veus que creen opinió global. A aquesta gran concentració empresarial cal contraposar-hi, però, un fet nou: Els mitjans individuals (sms, blocs, xarxes socials,...). Aquest fet provoca una capacitat de contraprogramació que ja ha tingut casos exemplificants, com és el dels atemptats de l'11M, on la contraprogramació va obligar a canviar l'opinió dels mitjans. Un altre cas que es va comentar va ser el dels atemptats de Londres, on imatges captades a través de dispositius mòbils van difondre's via blocs i van arribar a ser publicades al Financial Times, entre altres mitjans tradicionals.

Continua llegint a Escacc.

Comunitat Escacc:

“Les xarxes socials ens afectaran a tots, vols saber com?”, amb aquest títol la patronal vallesana CECOT, juntament amb la Fundació Terrassa.net i l’Ajuntament de la ciutat han organitzat unes jornades divulgatives dirigides a les empreses, amb l’objectiu d’informar sobre com afecten les xarxes socials al món empresarial.

Presentat pel Sr. Santi Rius, assessor en màrqueting on line, acompanyat del Tinent d’Alcalde de Serveis a les Persones, Regidor d’Universitat i Societat del Coneixement de l’Ajuntament de Terrassa, Sr. Alfredo Vega, i del president del club CECOT de màrqueting i vendes, Sr. Joan Carles San José, s’han presentat quatre ponències i ha acabat amb una taula rodona amb tots els participants debatent amb el centenar llarg de públic assistent sobre qüestions, dubtes i comentaris que han sorgit [veure presentació].

Marc Cortés (Professor del Departament de Direcció de Màrqueting d'ESADE i Consultor de Roca Salvatella) ha començat amb una excel·lent presentació sobre “Eines i tecnologies 2.0 per a l’empresa - Tipus de xarxes socials i utilitat per a les empreses – Els social media” [veure presentació].

Tot seguit, Ivan Caballero (Social Media Estrategy de LINKS40, CEO de Thiklink, laboratori de comunicació digital) ha presentat una ponència més breu sobre “Les xarxes socials professionals i la seva importància en la internacionalització de les empreses, el networking i el cross-marketing” [veure presentació].

Finalment, Marisa Iturbide (especialista en branding per Internet) ha explicat el cas del congrés LIFE de Lideratge en Femení [veure presentació], mentre que Màrius Cirera (Community Manager de Munich Sports) ha presentat la llarga i reeixida experiència d’aquesta empresa de sabatilles esportives a Internet i les xarxes socials més concretament [veure presentació].

Però... de què s'ha parlat?

 

És important ser-hi, però cal conèixer l’entorn, saber què s’hi va a fer i actuar en conseqüència. La Jornada anava dirigida a empresaris, per tant, a priori, podem dir que no són gent –en general– molt avesada a la comunicació digital i que té un objectiu clar: Fer negoci. Partint d’aquestes dues premisses, els ponents han exposat de forma teòrica, però sense caure en la docència, què són les xarxes socials i per què són importants. I, això ha estat complementat amb l’exposició de molts casos reals que ajudaven encara més a entendre com els afecta aquest nou paradigma a les empreses.

Continua llegint a Escacc.

Comunitat Escacc:

El mes de maig passat va néixer a Portugal el diari "i". L'empresa propietària –Sojormedia– va invertir 10,4 milions d'euros en el seu llançament. Aquest periòdic disposa d'una edició impresa i una de digital, s'edita de dilluns a dissabte i es dirigeix a un públic de classe alta. L'edició impresa no compta amb suplements, excepte els dissabtes amb l'aparició d'una revista, i s'organitza al voltant de quatre grans seccions: Opinió, Radar, Zoom i Més.

La redacció del diari "i" està formada per una setantena de periodistes multimèdia que compten amb un kit format per mòbil amb càmera de fotos i vídeo, trípode i micròfon.

L'editor del diari, Martim Avillez Figueiredo, creu que els periòdics compactes i convincents són més necessaris que mai i que tenen viabilitat comercial, tot i els temps difícils que està vivint el sector.

Quant al disseny, el diari "i" és força innovador, i recentment ha guanyat un premi de la Society of News Design.

Des del bloc Editors Weblog han parlat amb l'editor del diari, Martin Avillez Figueiredo, l'editora on line, Mónica Bello, i amb el director d'art, Nick Mrozowski, per conèixer de primera mà l'evolució del projecte periodístic i les raons del seu èxit.

La difusió del diari durant el mes d'agost passat va ser de 16.000 exemplars, mentre que el més de maig –data del seu llançament– era d'11.000 exemplars. Comparativament, els diaris més venuts del país, Público i Diário de Notícias, van vendre 36.000 i 30.000 exemplars, respectivament, el mes d'agost.


Continua llegint a Escacc.

Comunitat Escacc:

Avui, a la Fundació Escacc hem posat en marxa una nova eina de difusió de la informació que tractem cada dia des del web. Es tracta del butlletí electrònic (newsletter, pels amics). Personalment, sóc un defensor total dels lectors d'RSS per seguir la informació de forma personalitzada, i aquesta opció l'hem previst al web, però aquesta vegada recomano i molt que us subscriviu al newsletter, ja que a més de fer arribar als subscriptors els continguts que anem penjant el web, hi pren molta força les recomanacions de notícies que fem a través de dos Twitters:

http://twitter.com/escacc_info: Espai dedicat a recomanar notícies sobre els mèdia a nivell internacional.

http://twitter.com/escacc_espaiCAT: Espai dedicat a recomanar notícies sobre l'espai català de comunicació.

Escacc posa en marxa el portal web de tendències en comunicació

La Fundació Espai Català de Cultura i Comunicació (Escacc) ha posat en marxa el seu nou web: www.escacc.cat. Es tracta d’un portal que sistematitza més de 500 fonts informatives nacionals i internacionals, a partir de les quals es volen detectar  les tendències en l’àmbit de la comunicació i la indústria cultural. A banda de resums executius de les notícies del dia més destacades, la pàgina aplega enllaços a les referències imprescindibles per conèixer l’estat del sector, tant a nivell d’espai català com en l’esfera global.

La presència d’Escacc a la Xarxa utilitza, a més, diverses eines 2.0, , de manera que serà present a diferents plataformes (Twitter, Facebook, Delicious) amb l’objectiu d’afavorir la comunicació entre els seus usuaris. Així mateix, el web incorpora una àrea privada en la qual es penjaran informes, documents i recursos personalitzats per a cada perfil, a més de facilitar la participació dels usuaris.

La Fundació Escacc impulsa projectes que contribueixin a l’articulació de la indústria cultural i mediàtica catalana. La seva vocació és treballar al costat de les empreses del sector per tal de proporcionar informació i serveis que permetin prendre decisions estratègiques i operatives amb el màxim coneixement possible. Actualment té en marxa el cicle de sessions ’10 en comunicació’ que, mensualment, tracta un tema candent amb un ponent nacional i un d’internacional.

Comunitat Escacc:

"Mercat il·legal de claus bancàries a Internet" és un interessant reportatge que publica l'AVUI sobre un dels temes de més actualitat –juntament amb la privacitat i la identitat digital–: La seguretat a la xarxa.

Aquest reportatge ha coincidit en el temps amb un programa de ràdio dedicat al mateix tema. Concretament, a la veïna RNE i al seu espai dedicat a les noves tecnologies (Radio 5): 5.0.

 

El ying y el yang de la seguridad. Cinco.cero (13/10/09)

El bibliotecari-documentalista Daniel Gil (Bauen blog) publica cada diumenge una entrevista sota el títol "Els altres bibliotecaris". Ja en porta sis, i avui l'entrevista me l'ha feta a mi.

Un parell d’apunts ràpids que m’han passat pel cap avui llegint el diari. Comentaré notícies d’El Punt, perquè és el diari que he llegit a primera hora i perquè el vull millor cada dia, per tant que no s’interpreti com una crítica destructiva. A més, el què dic és extrapolable a la resta de periòdics.

Agències de notícies i la secció Internacional: Una pàgina i mitja dedicada a Internacional, amb petites notícies ja conegudes i “totes” de l’agència EFE. Per tant, zero creació pròpia, zero valor afegit, zero contextualització, no aporta res, pràcticament m’ho he saltat tant ràpid com la secció de classificats. Si no hi ha pressupost, cal potenciar la imaginació. Una possible alternativa per a la secció d’Internacional en mitjans de proximitat és apostar per l’opinió, el reportatge,... i no voler tractar-ho com els grans mitjans. I, per què no oferir al lector un recull (recull de qualitat) de premsa d’altres mitjans, ja sigui digital o al paper?

Reportatges marca de la casa d’acord amb el què és notícia del dia: M’explico. Un gran descobriment per mi ha estat arribar als reportatges sòcio-esportius del periodista Toni Padilla (com el d’avui sobre els dos noms de l’estadi de futbol de Milà). Senzillament extraordinaris! Periodisme de qualitat, d’interès, perfecte per a l’edició en paper d’un diari si vol seguir per aquest camí. No m’apassiona la secció d’esports, però sempre que puc llegeixo i gaudeixo dels reportatges d’en Padilla. Amb aquests reportatges, cobreixes de forma diferent el què és notícia. És interessant i ningú més ho pot oferir. Marques la diferència.

Una notícia com la dels suïcidis dels empleats de France Telecom, no es pot oferir per “Agències” (sic!) –com és el cas–. No demano que un diari de proximitat tingui un corresponsal a París per cobrir aquesta notícia, només que no m’expliqui el què ja sé (o ja puc haver sabut per altres mitjans) i, si realment vol donar aquesta informació que compari el nombre de suïcidis en aquesta empresa amb els de la societat, si (percentualment!) és més elevat o no, si s’han donat en un moment concret, com està el tema de treure’s la vida en altres parts del món, si hi ha casos similars,... Només cal (ja sé que és molt) que aporti alguna cosa diferent, un plus d’interès, una explicació,... valor afegit, en definitiva.

Sóc usuari de Google Reader –un de tants serveis de sindicació que hi ha– i em posa del nervis la falta de cura que té la majoria de mitjans digitals i webs en general per crear un bon servei de RSS. No sé si som molts, però si que som dels més actius a l’hora de fer distribucions d’informació per la Xarxa. Per tant, feu-vos’ho mirar editors, programadors i altres espècies implicades!

Per mi, un mínim de qualitat en un feed, a l’RSS, és el següent:

• Cal que es vegi el títol sencer (per tant, cal fer bons titulars!).

• Cal que es vegi l’autor (ja que si et distribueixes els feeds per carpetes, va bé saber qui et parla).

• Cal que es vegi la secció (cultura, esports,...) (perquè cal saber també de què et parla amb un simple cop d’ull –aquí es llegeix en diagonal!!!–).

• Cal que es pugui llegir tot el text (penseu que som uns quants que no entrem ni per casualitat als webs, ho llegim des del Reader, per tant, si no em dones tota la informació, a part que m’emprenyo, no acabo llegint la notícia i em fas perdre el temps!).

• Cal que es pugui llegir correctament des del mòbil (no tinc paraules, sabent que el mòbil cada dia és més massiu i que l’Internet als mòbils i la comunicació mòbil estan en auge... buf... ja callo!).

Algun requisit mínim més? S’accepten propostes per ampliar el llistat. Per exemple, per què les empreses no posen publicitat als feeds, com fa The Guardian, per exemple?

Bé, un apunt una mica enfadós, amb un pèl de ràbia, però ho havia de dir.

Fa uns mesos vaig secriure "La Xarxa té un paper!" on, entre altres coses deia:

(...) Però, si el problema ve del traspàs de clientela del paper a la xarxa, com pot ser que els seguim enviant cap a Internet, i no pensem en atraure la clientela que està navegant cap al paper?? Em sembla que paper i Internet poden conviure, com a mínim, un bon temps. El requisit generacional i la lenta adaptació de la població als nous dispositius TIC i a les tarifes planes de baix cost i alt rendiment, podrien ajudar a permetre aquesta convivència, encara que fos temporal.

Si la clientela tendeix a deixar el paper i anar-se’n a la Xarxa, una opció seria fidelitzar i crear expectativa des de la xarxa cap al paper. Com? Cal escoltar i entrar a formar part de la (les) conversa(es) que hi ha a la xarxa, cal escoltar i ser conseqüent. Escoltar, contestar, fer-ho amb modèstia i sinceritat, pot aportar fidelitat i credibilitat.

A més, per decantar la clientela digital al paper, es pot iniciar la conversa, explicar què s’està preparant per l’edició de demà, crear expectativa, escoltar les opinions, ampliar la informació amb aquestes i deixar-ne constància,... Un simple bloc –o altres formes- on la redacció expliqués el dia a dia de la seva feina, on es permetés conversar en temps real, on s’expliqués què podran trobar demà els lectors que comprin el paper, podria crear una traspàs de clientela de la xarxa al paper.

La xarxa té un paper!"

I, ara, fullejant (sic!) per Internet el diari http://www.post-gazette.com/ veig que acaba una notícia amb aquesta nota a peu de pàgina: More details in tomorrow's Pittsburgh Post-Gazette. Això no deixa de ser un cas pràctic del què deia en aquell escrit. Potser que en prenguem nota, no?

El periodisme està en crisi -diuen-, i els mèdia estan patint, a més de l'econòmica, els efectes d'Internet i les TIC. Tot plegat un bon trident per afrontar. Hi ha tot un seguit d'errors que es repeteixen constantment i, ja sigui per les noves formes d'actuar -immediatesa, infoxicació...-, per la llarga etapa de bonança mal administrada, o pel què sigui, es pot generalitzar en alguns aspectes on el periodisme -m'atreviria dir que internacional- falla.

No fa pas massa em vaig comprar un llibre-estudi de la Fundació Telefónica anomenat "Periodismo en la era de internet. Claves para entender la situación actual de la información periodística en España" (Editorial Ariel, S.A., 2007). Les dades d'aquest estudi potser estan una mica desfasades, però és altament recomanable llegir les deu pàgines de la "Introducció" escrita per M. Pilar Diezhandino Nieto: "Rasgos generales del periodismo en España", on fa un repàs a les principals característiques del moment actual que poden deduir-se dels resultats de l'esmentat estudi. No cal dir que si faig extensiva la crisi dels mèdia en termes internacionals, tot el què diu en aquesta introducció Diezhandino és aplicable al 100% a casa nostra.

El tractament adequat dels continguts és el gran repte dels mitjans periodístics. Massa sovint s'incompleix la màxima que diu que el periodisme ha d'oferir informació d'interès públic. I, aquesta ha de ser actual, original, novadora, verificada, contrastada, contextualitzada i adequadament interpretada. A mi m'obsessiona la falta de contextualització de les informacions. Constato un augment de l'ús dels infogràfics -que hi ajuden- i em satisfà, però no és suficient.

Les agències de notícies, malauradament, s'han convertit en l'únic periodisme que s'acosta una mica al què aquest ha de ser (cerca de la informació actual, d'interès del públic, subjecte a la necessitat de la prova i l'aval de les fonts). Els percentatges d'informació extreta de les agències que publiquen els mitjans són altíssims, és per això que aquests no aconsegueixen ni marcar l'agenda pública, ni marcar perfil propi pel mitjà, a més de fer-se extremadament aborrits i, sovint, inútils. Qui marca l'agenda informativa? En grans termes, les institucions (polítiques, econòmiques i socials) i les agències de notícies. Els mitjans han deixat de banda la seva capacitat de disposar d'una agenda temàtica pròpia, i es limiten a seleccionar i readaptar les informacions enviades pels departaments de premsa i els centres de comunicació de partits polítics, institucions, entitats i associacions. Això és així, excepte en els grans esdeveniments, on els mitjans es converteixen en testimoni directe de la notícia que ofereixen. Potsr caldria utilitzar les agències com a font pròpia del mitjà per estar informat, però no per "copiar i enganxar" la informació. Reps la informació, en valores l'interès i elabores la notícia, el reportatge,... però aportant un estudi previ "marca de la casa".

S'han abandonat les fonts pròpies amb les quals han de treballar els mitjans. Cal disposar d'una gran quantitat de fonts i aquestes han de ser -en la mesura del possible- directes, sense oblidar un aspecte molt important que també s'està deixant de banda: Mencionar la font, com un dret que té el públic per conèixer no només la informació sinó també la seva procedència. Segons aquest estudi, un 35,22% de la cobertura informativa està mancada de fonts. I, en els mitjans digitals les fonts destaquen per la seva absència gairebé total. Sovint, quan veig un gràfic sense esmentar la font -previ renec- salto la informació i me'n vaig a la següent. Conèixer la procedència d'unes dades, per exemple, et permet tenir una idea de la credibilitat d'aquestes o de com les has d'interpretar.

Hi ha un excés d'institucionalització de la informació. Ja he apuntat la procedència de les fonts, basant-se excessivament en les agències i en els gabinets de comunicació. Aquesta segona procedència comporta una excés de fonts institucionals que provoquen que en comptes de servir al públic es serveixi als propis creadors de les notícies i, conseqüentement, deixa de controlar els poders per passar a apuntalar-los.

La valoració i l'opinió de la informació és l'únic que diferencia als mitjans [Cal recordar que la interpretació és una altra cosa]. La característica que distingeix els uns dels altres és la jerarquització de la informació i la seva editorialització. Tothom tracta els mateixos temes, però els diferencia la forma de tractar-los. Amb això es deixa de banda marcar les pautes sobre "de què parlar" per passar a (intentar) imposar el "què pensar sobre" determinada qüestió o personatge.

De tot plegat es desprèn que la tendència presa és la uniformitat temàtica. Tothom disposa dels mateixos subministradors d'informació. En els mitjans digitals, aquesta uniformitat arriba fins i tot a esgotar al lector. Qui vulgui estar mínimament ben informat haurà de consumir grans quantitats de mitjans i, sempre, tenint en compte qui és el propietari de cada capçalera. Cosa ben difícil, a no ser que hi estiguis molt i molt ficat.

Massa sovint els fets que esdevenen notícia són oblidats ràpidament. Una gran catàstrofe, per exemple, pot ser notícia uns pocs dies i, fàcilment es deixa d'informar sobre el tema, a no ser que "algú" (un govern, per exemple) decideixi fer algun acte que provoqui la seva represa informativa.

Es detecta una progressiva politització de la informació, tant local, com nacional o internacional. I no només des d'un punt de vista temàtic. Sinó que sovint, per no dir sempre, abans d'informar d'un fet polític, el mitjà ja té presa una posició concreta, cosa que fa que es tendeixi a predicar en comptes d'informar. Hi ha qui pot pensar-se que això no pot passar factura. No fa massa, vaig escoltar una frase molt clarificadora d'una persona que estava comprant el diari: "A veure quines mentides ens diuen avui"! És per pensar-hi.

Les tendències no existeixen en els mitjans. No són notícia. Podríem lligar aquest tema amb la falta de contextualització de la informació. Es pot explicar que el 2009 hi ha hagut X accidents de no sé què. Una notícia així, descontextualitzada no aporta valor afegit. I, la suma de fets, la seva interpretació i un adequat anàlisi ens podria aportar informació d'una tendència que ens avançaria a fets futuribles que de per si ja són notícia. Per tant, cal contextualitzar la informació perquè aquesta sigui d'interès i entenedora i cal analitzar les tendències per entendre el present i poder prevenir el futur proper. La informació descontextualitzada dóna com a resultat la deformació de la realitat. Cal aportar les dades necessàries, particulars i generals, comparatives i evolutives, d'antecedents i conseqüents i no es poden obviar les veus que ofereixen presència, sentit i significat a la història que s'explica. No m'extendré més en el tema de la contextualització, però per mi -ja ho he dit reiteradament- és un dels puntals en els que cal fer més ènfasi. En un món caracteritzat per la infoxicació, la solució passa per la contextualització i la tria de les millors informacions.

Hi ha un excés indiscriminat d'aportar valoració a la informació. Ja no es diferencien la descripció dels fets de les opinions sobre aquests. Els gèneres clàssics com el reportatges, la crònica, el comentaris,... han passat a mesclar-se de tal forma que fins i tot, en alguns casos, es poden donar per desapareguts. El periodisme actual, basat en gran part en la quantitat i la immediatesa (a més dels efectes devastadors de l'economia), ha provocat que el periodista no disposi del temps i els mitjans necessaris per elaborar una informació de qualitat. Tot plegat és una bona excusa, demostrable si cal, però si no es tendeix per la qualitat, la cosa no té futur.

La interactivitat mal entesa. Sovint ens fixem en les notícies més llegides o més comentades (sobretot en els digitals), però oblidem que qui ha proposat els temes no deixa de ser el propi mitjà. És a dir, tenim indicadors de les informacions que han disposat d'una millor acollida, però poca cosa més. Qui serà el valent de permetre que part de l'agenda informativa la proposi el lector?

^{[Aquest apunt està basat en el resum introductori elaborat per M. Pilar Diezhandino Nieto sobre l'estudi "Periodismo en la era de internet. Claves para entender la situación actual de la información periodística en España". L'apunt un resum del què ella hi diu, dels seus apartats, però només de les part amb els que hi estic d'acord (val a dir que en un percentatge altíssim) i en molts casos donant la meva pròpia opinió. Per tant, qui vulgui llegir les paraules de Diezhandino haurà d'anar directament al llibre editat per Ariel a la col·lecció "Fundación Telefónica"].}

Font foto

El Punt està fent petits canvis a l'edició en paper, canvis que no he anat comentant per falta de temps i perquè van arribant en comptagotes, a més de ser petits detalls, tot i que força interessants.

Però, avui podem afirmar que El Punt aposta per la seva edició digital: elpunt.cat té novetats i bones!

• S'afegeixen als 947 municipis de Catalunya els 226 de la Catalunya del Nord i els 542 del País Valencià, arribant a les 1.714 edicions locals del diari. Més endavant s'hi afegiran les edicions locals de les Illes, la Franja de Ponent, Andorra i la ciutat de l'Alguer.
• Els setmanaris en paper del País Valencià (des de 1998) i la Catalunya del Nord (des de 1987) desapareixen, però la redacció passa a treballar de ple en les edicions digitals d'aquests territoris.
• S'incrementa (i es notarà amb el temps) l'aposta per la informació de proximitat: "durant els pròxims mesos els nostres usuaris veuran com es va eixamplant el ventall d'accions per canalitzar i fomentar la participació i l'opinió dels usuaris i per donar més serveis".
• Cinema: "A través de l'àrea d'Agenda i del mòdul de Cinemes de la portada d'inici, l'usuari accedirà a la programació de cinemes de tots els pobles i ciutats que en disposin. En primera instància el web mostrarà a cada usuari l'oferta de cinema de la seva zona més propera, però a través d'uns mòduls de cerca podrà veure també la programació de qualsevol cinema de qualsevol població de Catalunya, de la Catalunya del Nord i del País Valencià. La informació sobre la programació anirà acompanyada de seccions més específiques: Estrenes, Notícies, Projeccions, Sales de Cinema, Cinema en Català i Cartellera. A Cinemateca, l'usuari podrà localitzar la fitxa de qualsevol de les 30.000 pel·lícules que figuren a la base de dades de cinema d'El Punt".
• Directoris d'enllaços locals: Es crea un "directori d'enllaços a webs i blocs de cada localitat, al qual es podrà accedir des de la Xarxa, a l'apartat de Serveis, o a través d'un mòdul destacat a la portada d'inici. Aquest directori –que es dirà, per exemple, Girona a la Xarxa– és encara en fase de desenvolupament, però el més important de tot és que a través d'un senzill formulari els nostres usuaris hi poden afegir les adreces web més interessants de la seva localitat".
• Noves eines de difusió de la informació: Una altra novetat "són els diferents sistemes per capturar els titulars d'Elpunt.cat i incorporar-los als correus, webs, blocs o plataformes de personalització de continguts com ara Igoogle. Aquests recursos són a l'apartat Ginys, de l'àrea de Serveis i en enllaços a peu de pàgina. A més a més dels RSS i ATOM, també es poden crear finestretes en què es poden veure els titulars dels temes escollits, bé d'un en un (Ticker) o en blocs (Flaix Informatiu)".