El pèndol de petites oscil·lacions

Continuació : LA CAMPANA DE LA VALL

Els peixos del riu i els dels estanys també es despertaven amb el dringar de na Marta i la llúdriga saltimbanquis s’afanyava a veure quin peix li agradava per esmorzar.

En Boira, el gos d’atura que conduïa el ramat, era tan matiner com ella. Hi havia dies que, quan en Boira bordava, tots els bolets del bosc treien el nas de cop. Llavors es despertaven l’ase i els cavalls, i el renillar de tots plegats no deixava a ningú adormit. Només la tortuga Agnès mandrejava encara, perquè era sorda. I el trencalòs no el sentia perquè volava molt alt

Un cop aixecat el dia, na Marta començava una jornada plena de responsabilitats. Ella era qui pregonava tot allò important que passava al poble: Fos un foc, una tempesta, un casament, un bateig o una defunció.  Havia de saber el nom de la criatura, si era nen o nena. Comunicava l’edat i l’ofici del mort, i si era molt principal.

                        Anunciava si el vent venia de ponent o del nord. Si el foc s’escampava o si el sufocaven. 

                        Avisava si hi hauria un aiguat o si nevaria. Voltejava, quan calia que baixessin els homes valents per encalçar un llop famolenc que volia menjar-se una ovella, o si calia ajudar un traginer a adobar una roda de carro desllorigada,  o auxiliar un cavall amb la pota trencada.                     

Totes aquestes feines ja les feia na Marta fa quasi mil anys, perquè heu de saber que les campanes viuen molts d’anys. I mil més ho continuarà fent si la volem escoltar.

Cal tenir cura de la seva casa, la torre del campanar del poble de la Vall Fosca, a la vora d’un riu mandrós i juganer…a prop d’on neix el sol i la nit s’acotxa

També cal estimar-la i fer-la amiga com ho va ser en Pau de na Marta. Quan ens fem amics de la vida , ella ens regala tots els seus secrets i els seus tresors.

Amb amor, la fada menor que us vetlla des de Mallorca

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!