Totes les mans són necessàries, totes ens manquen per aturar la violència, cap pas enrera en els drets i la igualtat, que no ens conten contes: el patriarcat mata. El cant dels ocells, sonata de Brahms, un manifest… Plaça de les Tortugues, les cares de sempre, alguna més, molt d’homes, com el meu, fent costat,
Avui se n’ha anat Montserrat Figueras, la dona que ha brillat amb llum pròpia devora Jordi Savall, avesada a sentir el brogit de la terra i el xiulet poderós del vent entre les pedres – el delicat tremolor del qual ningú no ha parlat, avesada a comprendre la llengua dels àngels i a vibrar amb
Aquestes el·leccions són ben grises, planeja aquest color sense cap reflex de perla, amb ben poca esperança, com una llosa. Presoners doblement d’un estat que no és el nostre i d’un poder capricciós que són els mercats. La sol·litud del corbmarí He recordat el poema de Marge Piercy: Portar dol Duc gris quan porto dol,
Sortírem de casa a les vuit per entrar a la Seu a esperar l’espectacle de llum que es produeix quan el sol de bon matí es filtra per la rosassa major i s’està uns segons ben aplomat tatuant la pedra dessota la rosassa menor de ponent. És a les vuit hores i trenta minuts quan
Dia 10 de novembre, 20 anys de la seva absència, ploma en mà fins el darrer dia.– Fill diuen que cada primavera els salmons surten del mar on han viscut a l’hivern, remunten els rius, xoquen contra la rocalla, alguns s’hi estavellen, altres se’n surten i moren tot sovint allà on han nascut– Per què,
La pluja de novembre s’endu la llum d’estiu, definitivament. Desa les llargues hores i el blau intens, despulla els lledoners de fulles afilades, marca empremtes de nafres als carrers amb mortalla de núvols espessos, remoguts pel gregal. Tota la nit que plou. Més que cap altre benefici de la pluja generosa d’avui en
Novembre ha començat amb bells crepuscles i les garcetes blanques als esculls. El temps ha estat benigne. El cel diürn ple de núvols blancs, acumulats o esparsos. La llevantada a Ciutat gaire bé ha passada de puntetes. El sol ha lluït mel i espectacles a la mar. De nits la lluna ha anat creixent, com
Els colors de la tardor són colors de sol ponent, de llum que es clou i vida tossuda: color de cuir, color de terra i fang, de dàtil setinat i magrana madura, com sangtraïts de ferides antigues que no pots oblidar. De bon matí el sol eix d’un cobricel de boira, rodó, com una taca
Fa tres anys vaig escriure, tal dia com avui, allò que sentia en front de diades d’exaltació de l’imperialisme amb resultats letals i reivindicava la poesia com arma de futur. Alhora us remetia a un altre article, de fa cinc anys, on connectava la violència contra les dones, el degoteig persistent d’assassinats, amb la permissivitat
Tal dia com avui, fa vint anys, va morir Maria Aurèlia Capmany. Va morir el mateix any que Montserrat Roig – éren amigues, feministes, escriptores, activistes. L’edat no és tan important com la condició femenina. Se’n va anar el mateix any que Cabrera va ser declarada Parc Nacional, l’any que van morir també: el que
Vint estacions de Vilaweb, camins traçats, lentament, a la penombra, a l’embat, a consciència, en néixer el dia, a poqueta nit. Sempre duré amb mi alguna cosa de tu, Vilaweb. Rebre i donar, teixir país, teixir amistat, crear opinió. No, encara no davall. M’agrada el viatge, la companyia, el paisatge humà i el país, clicar,
L’ull del far certifica l’existència de l’aigua, il·lumina bocins de la barca dels nàufrags, l’alè rodó d’un bes a la finestra blava. La fosca de la nit, sota la lluna, esguarda, esguarda i certifica: aigua, nit i naufragis, l’ull del far i aquell bes, testimoni i presagi de l’oblit que, com vent, esborra les
La Balanguera misteriosa com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil. Com una parca bé cavil·la teixint la tela per demà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Girant l’ullada cap enrera guaita les ombres de l’avior, i de la nova primavera sap on s’amaga
Fa un any escrivia l’anunci del Festival Neotokyo 2010 al Baluard de Palma. Avui em faig ressò del Festival Neotokyo 2011. També, com l’any passat hi participa Kingdinsky . Juntament amb els grups Fura i Toxic Army clouen el Festival. Kingdinsky toca a les 22 hores al mateix espai, obert a la mar, a la
Assumiràs la veu d’un poble i serà la veu del teu poble i seràs, per a sempre, poble, i patiràs i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i