L’ull del
far certifica l’existència de l’aigua,
il·lumina
bocins de la barca dels nàufrags,
l’alè
rodó d’un bes a la finestra blava.
La fosca
de la nit, sota la lluna, esguarda,
esguarda
i certifica: aigua, nit i naufragis,
l’ull del
far i aquell bes, testimoni i presagi
de
l’oblit que, com vent, esborra les petjades
i a les fondàries perd canya, esca i ham.
Es deslliga per sempre el peix mort dels records.
La mar és un manyoc d’algues i el seu nom és la por.
Imatge: Ombres i llum. MVS
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bellesa que impacta. Sort en tenim de la llum de la lluna.