El pèndol de petites oscil·lacions
El bloc de Maria Victòria Secall
He recordat el poema de Marge Piercy: Portar dol
Duc gris quan porto dol, mai negre.
El cabell és negre, negra la intensa
nit de la fosca de la lluna allà dalt,
de la fusta i de la pell més preuada, d’esveltes foques,
de lluents pupil·les ben obertes, del cor
de la rosella i de la illada com de cuir del gat.
Gris és el meu dol, gris com el vent de
calamarsa, les ombres sagnades d’horabaixa,
els canons, els vaixells de guerra, la pintura industrial,
l’uniforme d’apoderat, el gris del vestit dels
homes de negocis com cal i el cor dels banquers,
el color de la cendra. La Mort que entra com la boira.
Traducció de Montserrat Abelló a l’antologia Cares a la finestra ( 20 dones poetes de parla anglesa )
Imatge: corbmarí “reflexionant” de MVS
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Encara que jo penso que dins aquesta grisor i el color negre, es veu una petita escletxa de llum, de cel blau, net, i que es pot anar fent gran. Si no baixem els braços i no es perd l’esperança, tot és possible. Petites coses totes ben juntes poden fer grans coses.
Bon cap de setmana.