Segons els lingüistes, la llengua és un fenomen humà que té dues cares inseparables, com una moneda. Per una banda, és un fet social: la llengua són acords que prenem entre tots els membres d’una comunitat lingüística. Un “got” és un “got” perquè tots estem d’acord. Els membres d’altres comunitats diuen “vaso, verre o glass”. Però la llengua és també un fet individual: només jo dic les coses com les dic, amb les meues paraules i els meus sons; un altre usarà paraules diferents o sons diferents. La llengua és, per tant, un fet social i, alhora, un fet individual.
Però al Camp de Túria som molt nostres i, entre aquests dos extrems hem situat el fet local i comarcal. Els sons i les paraules no són iguals a Llíria, a Benaguasil, a la Pobla o a Bétera. Diverses circumstàncies històriques i geogràfiques han produït unes variacions locals en el nostre català de cada dia. Són les varietats diatòpiques i diacròniques presents en totes les llengües del món.
Sense tractar de profunditzar massa, en aquest programa radiofònic dirigit per Miquel Martí repassarem algunes de les diferències en la parla local dels pobles edetans; veurem diferències fonètiques: si a la Pobla i Bétera diuen /tɛ́rrɛ/, a Llíria i Benaguasil diem /tɛ́rra/; diferències morfològiques com “tingam temps” o “tenim temps”. Però les diferències més sucoses les trobem al lèxic, on es mostra la diversitat d’origen dels pobladors que, des del s. XIII, han triat les nostres terres com a lloc de residència i repoblació.
Finalment, cal esmentar que als tertulians i filòlegs de la comarca (Joan Bell-lloc, Toni Contelles, Ximo Pelejà i Lídia Julio) s’han afegit les veus d’algunes persones de fora que també han estudiat la nostra parla comarcal, com ara la doctora Maria Isabel Guardiola, especialista en la figura de Josep Escrig, un llirià que el 1851 ja publicà un gros diccionari “valencià-castellà” on recollí diversos “llirianismes”, molts dels quals comentem en aquesta tertúlia radiofònica.
La nostra intenció, en fer aquest programa, és donar una lleugera visió superficial de la riquesa lingüística, de l’estat de salut de la llengua i dels estudiosos que s’han fixat en les paraules que cada dia usem els habitants d’aquesta comarca. Esperem que açò done peu a l’inici i aprofundiment de més i millors estudis del parlar dels pobles edetans.
