vicentgalduf

XafaNúvols

El cinema de La Unió de Llíria, una de les sales en actiu més antigues de la Península – Francesc Rozalén

(Des d’ací llegireu l’article complet de  Francesc Rozalén Igual)

 

El primer teatre de 1914 propietat de la Unió

Durant els anys 1905-1913 la Unió utilitzà com a teatre l’edifici municipal de l’antic Pòsit (actualment Biblioteca Pública) que era conegut pel “Teatre El Dipòsit o del Poll”. Però ja el 31 d’agost de 1914, tres dies després de començar la Primera Guerra Mundial, s’inaugurà el primer teatre que la Unió va construir, destinat a acollir els concerts de la banda i les obres que representava el quadro artístic: sarsueles, betlems, sainets… on també molt prompte començà a utilitzar-se per a projectar pel·lícules mudes. Als anys vint està documentat que la celebració d’espectacles on es combinava en una mateixa vesprada la projecció d’una pel·lícula, una representació teatral i el concert de la banda, ja era habitual al teatre de la Unió, i també estava molt arrelada les sessions de cine els caps de setmana…

El protagonisme del compositor Asensi i de l’escriptor Maximilià Thous en els inicis del cine a la Unió

… a Berlín Maxilimilià Thous coincidí amb un altre valencià, un  llirià que treballava en el cine alemany, José Maria Estivalis Cabo, conegut pel pseudònim d’Armand Guerra, destacat intel·lectual llibertari, periodista, actor, director de cine i pioner en els inicis del nou llenguatge cinematogràfic

… durant la llarga postguerra, el cine a Llíria tornà a agafar més popularitat degut a la precària situació política, econòmica i social del país. El públic assistia al cine massivament i la Unió  guanyava molts diners, per eixe motiu es decidí l’any 1949 enderrocar l’anterior teatre que sols tenia 35 anys  per a construir l’actual amb un major aforament…

La supervivència d’una de les poques sales històriques

… el cine de la Unió és també un dels pocs que més anys ha estat en actiu des de la seua fundació… les històriques màquines com les que posseeix la Unió que funcionaven amb els clàssics rotllos de cel·luloide de 35 mil·límetres tenien els dies comptats. S’imposaven els moderns equips de projecció digital que milloraven la qualitat de les imatges i el Cine La Unió ho resolgué amb eficàcia instal·lant en desembre del 2012 una nova màquina digital d’alta qualitat i un nou sistema de so  Dolby Digital d’alta fidelitat…  ha superat guerres, èpoques de fam i necessitats amb la interminable postguerra, la llarga censura fins que fou abolida el 1977, crisis econòmiques, la penetració massiva de la televisió dins la família, l’aparició del vídeo domèstic als anys vuitanta, la competència de les multisales dels centres comercials, canvis en els hàbits de consum del públic…

(Des d’ací llegireu l’article complet de  Francesc Rozalén Igual)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.