Un somriure pel passat
Deixa un comentariJo l’obric i quede trasbalsat. A la pàgina on hi ha el títol i per tant on els cànons indiquen que has de signar apareix un ex-librir. I no és un ex-libris qualsevol sinó el de Toni Mestre. És un llibre comprat recentment en una llibreria de vell. Argumenta els qui vol que li signe que molt probablement després de la mort del gran periodista valencià es van vendre els seus llibres. No ho sé però sona plausible.
Signe. Emocionat de recordar que Toni Mestre, amb el seu espai radiofònic ‘De dalt a Baix’ va ser un dels primera a ensenyar-me qui era jo. En vida li ho vaig poder reconèixer i agrair. Crec que el país no li ho ha agrait com calia. Però en qualsevol cas trobar-me un llibre meu que havia estat a les seues mans em provoca un pessigolleig molt agradable. I un ample somriure.