Udols
Deixa un comentariAl pati de casa el vent udola. No sé perquè però el meu és un pati que amplifica el vent. A la banda del carrer es nota que bufa fort avui però al pati el soroll és espectacular. El soroll i les restes de tot que fa volar. El terra és mullat i ple de trossos xicotets de sorra i fulles de les plantes que no han resistit la ventada. Tot plegat té un aspecte brut que avui curiosament no em molesta. Sóc a dins assegut al sofà amb una manta a les cames i mirant els udols. Sí, poden mirar-se. Només cal resseguir com van les plantes de banda a banda, com xoquen els cedés que el veí de davant va penjar al balcó per a espantar els coloms i com es mouen els tendals dels balcons i les terrasses. Mira, ara torna…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 27 de desembre de 2008 per vicent
Els udols de l’hivern.
Tal volta arquitectes com Gaudí amb les seves formes curves i esfèriques pot suavitzar-los.
Potser parla, potser son ells i no ell, potser crida perquè no et troba, has provat a sortir, a veure si es calma?
O potser fem bé de vigilar i evitar-el?
Com ho sabrem, si no sabem ni si udola?