Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

No ha parat en tot el dia. Tècnicament és pluja menuda, amb gotes de menys de 0.5 mm. que sembla que floten en comptes de caure. Però, caram, acaba fent efecte. Tot el dia ha caigut el txirri-txirri sobre Donosti, mentre passejàvem amunt i avall. En cap monent ha plogut de debò però la llarguíssima caminada d’ahir fou mullada de cap a cap.

Em va sobtar sent l’agost. Una concepció evidentment estúpida. Simplement no vaig pensar-hi i en arribar al País Basc em vaig trobar la nació meteorològica que jo havia ignorat. Amb espardenyes i una samarreta sota el persistent txirri-txirri però content.

Vam dinar al Marinela mentre vèiem entrar i eixir les barques del petit port de pescadors, vam trepitjar cada racó de la part vella i ens vam atrevir a recórrer el passeig nou, allà on la mar trenca contra la ciutat amb tot el poder de la natura. Vam admirar aquell blau que és gairebé blanc i que només les onades saben pintar contra el rocam més esquerp i vam sopar uns pintxos en un lloc tan atepeit que és incomprensible. Tot, però, sota el txirri-txirri…