Mails per a Hipàtia

Sobretaula lenta de diumenge. Per la finestra veig que els núvols comencen a donar al dia l’aire del novembre que és. La llum és poca mentre prenc el cafè sense cap pressa i la música omple la casa. Bob Marley fa de Raimon i diu allò de “in this bright future you can’t forget your past”. Intente trobar on diu Montaigne que cal ser escolar d’un mateix; és un paper que recorde vagament i m’entra com una mena de son mentre regire els llibres tombat al sofà. Els diaris, escampats pel terra, parlen de coses banals. Ara diuen que reinventaran el nacionalisme. Caram. Pla solia dir que per a entendre com funciona el món i alguna gent no cal llegir cap tractat de psicologia o filosofia i que és molt millor tirar mà dels francesos: Montaigne, Pascal, Rousseau i un grapat més. Em tem que les explicacions en aquest cas són més senzilles i banals i que no cal gastar tanta lletra. O potser és que la meua mandra inventa arguments una vesprada de diumenge.