Mails per a Hipàtia

El pas dels vaixells pel Bòsfor s’assembla molt a un ballet. Per això m’he assegut a mirar-lo, fascinat, pensant d’on venien i on anaven tots aquells bucs. Parle dels vaixells grossos, dels que passen els dos estrets de la Màrmara bé per entrar o bé per eixir de la mar Negra. Per a Romania, Bulgària, Moldàvia -a través d’Odessa- Ucraïna i Geòrgia aquesta és l’única eixida possible per mar, la que tots els seus vaixells es veuen obligats a transitar. Per Rússia gairebé també. Des de les càrregues de blat fins als submarins nuclears tot es veu obligat a passar per aquest canal minúscul, l’estret més estret del món i un espai privilegiat on pots passar hores i hores veient com els pràctics condueixen uns vaixells canal avall, uns altres canal amunt.

La coordinació del trànsit i les rutes que segueixen han de ser per força metòdiques en extrem. Els vaixells que naveguen cap al Mediterrani s’arrapen al vell Istanbul abans de girar de forma brusca cap a la Màrmara, en un angle de 45 graus. Són vaixells enormes que quan arriben a l’alçada de la mesquita blava i enfilen mar obert deuen respirar tranquils perquè no crec que se senten gens còmodes navegant amb tant poca aigüa. Malgrat això ben sovint veus els mariners a coberta, gaudint de l’espectacle de la ciutat i d’alguna manera supose que també del caos d’aquest braç de mar.

A ‘Istanbul’ Omar Pamuk diu que la gent d’ací s’enorgulleix dels seus vapors -que avui ja no són moguts a vapor però que els turcs segueixen anomenat així: vapur. Aquests són els vaixells més o menys petits que des de la Banya d’Or acosten la gent a la part asiàtica de la ciutat. En són molts, realment mots, i bàsicament són ells els que generen aquesta imatge de caos, difícil d’esquivar, com d’un brunzir permanent sobre l’aigua. En molts moments hi ha cinc d’aquests vapors en cada direcció, passant amb habilitat entre els grans vaixells, com esquivant-los. La diferent velocitat a la qual naveguen els uns i els altres els permet fer maniobres que vistes de lluny posen l’ai al cor però que m’imagine que els seus capitans les tenen més que provades. Només quan algun vaixell és definitivament enorme un buc auxiliar navega un poc al seu davant, com avisant als altres que no es posen pel mig. N’he vist un d’especialment gran i he admirat la manera tan endreçada com els vapors s’han posat obedients en fila esperant pacientment que passarà, per creuer-lo aleshores per darrera, evitant qualsevol perill.

I enmig de tot aquest cafarnaüm i va-i-ve encara es destaquen els petits vaixells dels pescadors, alguns certament de minúsculs i fràgils, que ja no sé ni quina direcció obeeixen. N’he vist alguns que eren tan poca cosa, tant i tant elementals, que semblava que havien de bolcar només de passar l’estela dels grans bucs. Però sorprenentment ha fet el seu camí fins que ha desaparegut de la meua vista, enfilant cap a l’Àsia, que ací només està a l’altra banda del canal.