Sciascia i Moro
En aquest viatge he tingut massa poc temps per a comprar-me llibres. Només a Palerm vaig trobar un moment per a entrar a un parell de llibreries, amb massa pressa, però.
Avui he llegit amb goig un dels llibres que em vaig comprar: un relat colpidor sobre el cas Moro, escrit per Leonardo Sciascia. Quan es diuen tantes i tantes coses del present difícil d’Europa resulta tranquilitzador veure que no qualsevol temps passat va ser millor. El segrestament d’Aldo Moro per les Brigades Roges i el posterior episodi de, diguem-ne, deixar-lo morir protagonitzat pels seus correligonaris de la democràcia cristiana llegit en forma de crònica de Sciacia esdevé un fresc inquietant. Certament inquietant.
Hi ha escenes estremidores com quan recorda que una colla d’amics vells de Moro van arribar a signar un document de suport a la Democràcia Cristiana i al govern negant que l’home que escrivia des de la “presó del poble” aquelles cartes tan punyents i que provocaven tanta polèmica no era el seu vell amic: “Non è l’uomo che conosciamo”. Espere no tindre cap “amic” com aquests.
Giulio Andreotti. Doppiamente capo. De la Cosa Nostra e de la Sua, o siga de L’estat.