Sant Antoni
Al meu barri fan la festa de Sant Antoni. I entre altres coses un grup de xicots, i no tan xicots, es dediquen a “caçar” xarxes wifi pel carrer. No sé si he d’apagar i encendre la meua de tant en tant per fer-los una miqueta més apasionant el concurs…En qualsevol cas m’ha fet recordar el Sant Antoni de Bétera quan jo era un xiquet. Els carrers encara no estaven asfaltats i feiem fogueres a davant de casa. Fogueres primitives, a base de parots i andròmines però que amb els meus ulls de xiquet semblaven imponents. Després va vindre l’asfalt i l’ajuntament va prohibir-les. Al meu carrer allargàrem la tradició gràcies a que a la cantonada de dalt van ensorrar un edifici per a fer un magatzem de taronja -el del Morenos, crec recordar. Ara tot el poble ha de fer la foguera junta amb els majorals a l’albereda. De la foguera al wifi hi ha un tros, certament. Però pel que sembla Sant Antoni tan val per una cosa com per una altra.
Acabe de llegir el teu editorial i m’has deixat bocabadat: ara resulta que hem sobreviscut fins ací per a donar-li la Generalitat al policia bovo (l’altre, com marca la tradició, es el dolent, el que pega)?, per donar-li-la a l’únic líder socialista que encara podia ser, i ha demostrat ser-ho, botifler i vulgar com fins als extrems de don Lerma?
Personalment, en la lectura que faig de l’escena política valenciana, el repte de futur es el d’aconseguir superar el 5% amb la presentació d’una candidatura plural però conjunta dels partits que no pretenen assassinar-nos ni físicament (el territori) ni culturalment. Fes una excepció i llegeix la darrera entrevista que El Temps va fer a Pla. Ploraràs.