Sabates
Deixa un comentariL’atac a sabatades contra George Bush porta camí d’esdevenir un fet simbòlic de molt ressò. A l’Irac però també a Europa i els Estats Units el gest ha desfermat odis o passions espectaculars.
El simbolisme de la sabata al món àrab és molt gran, per la impuresa. Segurament era l’única cosa que li podia llençar, és cert. Segurament era l’única “arma” que el periodista podia colar dins el palau, segur. Però això no treu que el simbolisme fos intens.
En el món àrab la sabata és un dels símbols més impurs, més degradants. Jo tinc molt la costum de creuar les cames l’una sobre l’altra quan sec i encara recorde la cara d’incomoditat d’alguns interlocutors àrabs la primer vegada que ho vaig fer davant ells. M’ho van explicar: en creuar les cames els estic ensenyant la sabata i més concretament la part de la sabata que toca el terra, extrem màxim de la impuresa. I això és un insult dels més gruixuts. Per això ahir li van tirar dues sabates a Bush. No només perquè era l’arma més fàcil de colar sinó també perquè no hi havia insult més gran possible.
que les sabates fos el símbol més impur del món àrab… Jo, faig com tu, creuar les cames l’una sobre l’altre quan sec, però a més a més, apart de que són una de les meves debilitats, les sabates, és una de les coses que em fixo més a l’hora de conèixer a les persones,les trobo d’alló més seductores i no puc fer-hi més… que se me’n va la vista als peus, sobretot si són homes. Sembla mentida la diferència abismal de la simbología de les coses entre els països… No ho hagués dit mai, francament.
L’excusa per iniciar la guerra de l’Iraq van ser les armes de destrucció massiva… i, finalment, la única arma que han vist han estat un parell de sabates.
Per cert, s’ha de reconèixer que el president Bush té uns bons reflexos! En una situació com aquesta –recordeu al secretari general de les Nacions Unides quan va escoltar el soroll d’una explosió i ràpidament es va amagar sota la taula– no és fàcil evitar el sabatot.
…tampoc m’agrada veure la sola de les sabates. Quan la gent s’agenollava a les esglésies, no m’agradava veure la part inferior de la sabata; em feia angúnia, fàstic. Per altra banda, tampoc m’agrada veure aquelles piles de sabates que hi ha a les entrades de les mesquites. Preferiria que la gent portés una bossa on ficar cadascú les seves sabates i no calgués deixar-les a la porta.
I en els vols intercontinentals, quan et donen una bossa amb peücs o mitjons per posar-te’ls en comptes de les sabates, haurien de proporcionar també una bossa per a les pròpies sabates. Si tens un nas molt fi, quan la gent comença a treure’s les sabates pot ser molt desagradable, especialment si és estiu. Fa un parerll de setmanes –i no era estiu– vaig haver de suportar la “flaire” d’algú que s’havia tret les sabates en un vol de gairebé dotze hores. Per sort el nas s’hi acostuma i després d’una o dues hores ja no ho notava.
Si, és allò de ‘espolsar-se les sandàlies’…
En el cristianisme (Lluc 10:1-12) es deia referit a la prèdica dels deixebles, que quan una ciutat no fes cas de la ‘bona nova’, s’espolsessin les sandàlies al sortir, i que al dia del judici Sodoma tindria millor tracte que no pas aquella ciutat.
Els evangelistes no s’ho van pas inventar, ho van treure de la tradició d’orient. Així que tenint en compta l’infern que el Bush ha dut a al gent de Iraq, em sembla la mar de bé que a la seva darrera visita, els iraquians li hagin fet saber el que n’opinen de la seva ‘bona nova’.
Malauradament sols ha tingut dos oportunitats d’encertar el blanc (i mai millor dit). A més a més, podia haver assajat uns dies abans la punteria. En moments com eixe planye que els humans sols tingam dos peus… Si més no, la segona sabatada ha tocat la bandera nord-americana…
També ens farà gràcia?
Si a una roda de premsa de Montilla, una periodista independentista li llença les dues sabates a la cara, també fariem el mateix comentari bonista i plé de significats eteris?
I si al titular de la Vicepresidència, l’agafen com a blanc de dos mocasins d’un periodista de la Razon, també aplicariem el copy i ja està?
Civisme? un periodista en roda de premsa llençant sabates és un periodista?
Aleshores s’ha obert la veda, arreu i per a tothom.
per què no?
Cordialment,
Andreu
En Bush és un genocida feixista que ha mort milers i milers de civils a l’Irac, i algú li ho havia de recordar, no tan sols a ell, sinó al món sencer, abans que no plegara per la porta gran. I no ens vingues ara amb romanços que si és un presidente electe i que si els USA són no sé quina carxofa de no sé quin carxofar. Que si un periodista ha de tindre no sé quines daixonses de no sé quins dallonses, que si xu-xu-min ca-fu-ton… Prou de bajanades! Ha sigut un acte purament simbòlic que ja calia que algú posara en escena. La guerra d’Irac ha sigut un genocidi i Bush n’eixirà impune: algú havia de denunciar eixa injustícia, ni que fóra amb un parell de sabatades.