Mails per a Hipàtia

He dormit en un hotelet molt tranquil a part vella, però ni així he pogut obviar la diversió jove. Hi ha colles que es passegen per tot arreu fins ben entrada la matinada, malgrat el fred que fa. I que ells no semblen sentir.

En alçar-me he esmorzat amb alguns empleats de l’hotel i els he comentat la bullanga. Diuen que és normal, que aquesta és una ciutat bàsicament universitària i això es nota en tot. Algú m’ha fet recordar una cosa que havia oblidat. Tartu era fins a la fi de la Unió Soviètica una ciutat prohibida de nit. Si eres estranger no podies dormir ací, en part per la por als sempre actius moviments nacionalistes (l’únic grup que va practicar la lluita armada contra la URSS estava ací i tenia el seu centre a Tartu) i en part perquè hi ha un aeroport militar que es veu que tenia molta activitat.

He fet la meua conferència, amb algun toc en estonià, que ha estat ben acceptat malgrat que no sé si s’entenia. En qualsevol cas aquesta gent ha recuperat la independència fa quatre dies i encara agraeixen qualsevol gest.

PD. Per cert: el Barça fa un paper impressionant. Entre els ajudants del congrés hi havia aquest xicot, Lari, que ho sap tot, tot, sobre el Barça. Molt més que jo. És un admirador declarat de l’equip, de Ronaldinho, de Laporta… sap qui és la dona d’Eto’o i com es diu el fill de Belleti o d’algun d’aquests, és al cap del carrer del fet que Oleguer no ha volgut anar a la selecció espanyola… una autèntica passada. Cal dir que quan he fet la foto ell anava només amb la samarreta i jo portava jersei, jaqueta i encara era mort de fred.