Mails per a Hipàtia

Tartu era una ciutat molt interessant en el temps soviètic perquè havia esdevingut el bastió de la resistència estona. Ací hi havia l’única universitat en tota la URSS que no ensenyava cap matèria en rus. I els dirigents més coneguts de la dissidència estona, homes que varen aguantar durant dècades la flama de la independència, especialment Mark Niklus i Enn Tarto. A la llibreria de la universitat he vist un llibre de fotografies sobre ells dos i no l’he comprat. Ara me’n penedisc i igual torne demà a per ell. Quan vaig ser ací treballant sempre havia volgut entrevistar-los però era realment complicat per les dures condicions en les quals vivien.

La ciutat continua vivint al voltant de la universitat però ha canviat d’una manera difícil d’explicar. És moderna i clàssica alhora però resulta sorprenent veure com és de moderna la gent jove. El contrast és, però, notable. Aquest matí no trobava el lloc de la universitat on es fa la conferència a la qual sóc convidat. Així que he anat a preguntar a l’imponent edifici central. I per un moment m’ha semblat que tornava al passat. A l’administració només sabien quatre paraules en anglès, han estat incapaços de trobar per internet el lloc on anava i es movien amb uina lentitud desesperant. Finalment he optat per preguntar a uns estudiants que passaven per allí: han obert el seu portàtil, han enganxat la xarxa wifi de la universitat i m’han arreglat el problema en un segon.

Després he tingut l’ocasió de passejar una bona estona, malgrat el fred que fa ací que sembla mentida, i de xerrar prou amb nous amics estonians. De nou molt crítics amb tot el que passa, lògic segurament malgrat que vist des de fora és excepcional. El centre de Tartu tot ell renovat són unes rambles i places concorregudes de gent jove. He vist l’única cosa que em desplau d’aquest país: una colla de jovenets nazis, lluïnt sense pudor la seua ideologia. Quan he intentat parlar-ho amb els estonians els he trobat molt tancats. Ells relativitzen el paper dels nazis a Estònia ja que consideren que van lluitar contra l’ocupació russa. Em sap greu.

Una anècdota divertida. A la porta del congrés han penjat les banderes dels participants i, oh!, hi havia una espanyola per mi. He demanat als organitzadors que la retiraren ja que no porte cap senyera a la maleta i han estat molt amables ja que l’han tret immediatament.