Mails per a Hipàtia

Acabem el dia a Hongdae, el barri que en podríem dir jove de Seül. I dic “que en prodríem dir”  perquè en realitat tot Seül és ple de gent jove, moltíssima.

Recordaré que Seül entra dins el cercle de Valeriepieris, aquesta espai circular terrestre que agrupa en un radi de només quatre mil quilòmetres la meitat de la població humana. Que aviat és dit. Hi viu més gent dins aquest cercle que fora!

I lògicament aquesta dada implica per força que la població jove ha de ser molta. I si això em semblava clar a mi abans d’anar a Hongdae, després de patejar-lo no em queda cap dubte. El futur de la humanitat és en aquesta part del planeta.

A Hongdae hi ha botiguetes de roba, centres comercials, restaurants en una quantitat impossible de calcul·lar, karaokes espectaculars, absolutament espectaculars, tendes de fotografia -la gent està obsessionada per fer-se fotos divertides, musics improvisats de carrer i sobretot riuades de gent que es mouen en totes direccions i que ací tenen un aire d’avantguarda molt descarat.

També és el lloc on veurem més expats, més occidentals que viuen a Seül. Fins i tot escoltem parlar en català un grup de gent que ens passa pel costat. Reconec que arriba un punt, a la meua edat, que agobia. És tan trepidant tot el que veus… Però això no treu que reste admirat per la joventut i la vibració que s’hi respira.

PS1. He seguit la moda i m’he fet unes fotografies esbojarrades amb un Shin-chan al meu cap. No les veureu…