Mails per a Hipàtia

Una historieta divertida, que acabe de llegir:

La revolució francesa estimava, malgrat tot, la ciència. I en una de les seues decisions espectaculars es va proposar que el metre fora la mesura universal de longitud que anava a imposar arreu. El metre es va definir com una deumilionèsima part de la distància entre el Pol Nord i l’Equador, passant pel meridià de París. I es van posar a medir.
El 1806 es va fer una primera mesura, molt coneguda i documentada, entre Dunquerque i Barcelona. Però després calia precisar més i es van fer necessàries noves mesures, ara entre Barcelona i les Illes. S’hi van dedicar dos científics, un d’ells nascut a Perpinyà, de nom Francesc Joan Aragó.

Els científics triangulaven el territori amb fogueres, fins a Dénia i botant després a totes les illes, per poder fer el càlcul el més correcte possible. Però el juny del 1808 esclata la guerra del francés mentre Aragó estava acampat al cim de S’Eslop, a Mallorca, encara encenent fogueres. I un "francès" encenent fogueres a Mallorca, en plena guerra, era més que sospitós. Així que es va enviar un destacament militar a capturar-lo. Quan Aragó va veure pujar els soldats simplement va agafar les medicions que ja tenia fetes, se les va amagar i va començar a baixar cap al pla. I en trobar els soldats els va "parlar en mallorquí" dient que hi havia un francès estrany allà dalt i que anaren a cercar-lo. Va colar, les mesures varen arribar on calia i varen servir per a definir exactament el metro.
Evidentment el parlar mallorquí d’Aragó era rossellonés. Més que suficient, però, a la vista (a l’oïda en aquest cas) dels militars espanyols que no en varen saber observar cap diferència.

(Per saber-ne més: "Arago: la jeunesse de la science" de Maurice Dumas