Mails per a Hipàtia

Des de l’atac de Hamàs a Israel, ara farà una setmana, he dedicat algunes de les nits a llegir els tres llibres sagrats, la Torah i la Bíblia per una banda, que beuen de la mateixa font i l’Alcorà de l’altra. Tres llibres que tenen molt a veure entre ells, més com més enrere vas, però que expliquen, que expliquen també i en part tota la tensió que viu avui el Llevant.

Tenim la sort, a més de tenir bones traduccions. Excel·lents traduccions que fan molt interessant la lectura. A casa tinc i llisc la Biblia Interconfessional Catalana, una edició magnífica fruit del treball de grans especialistes i la versió catalana de l’Alcorà que va publicar Mikel d’Epalza, un autèntic monument literari que dignifica la nostra llengua. Per desgràcia no sé de cap versió catalana de la Torà, en el seu format extens, més enllà dels cinc primers llibres que comparteix amb la Bíblia. Però tinc una versió editada a l’Argentina, en hebreu i en un castellà que supose que és mig ladí, per algunes expressions realment interessants.

He llegit des de fa molts anys i llisc avui amb més motius encara els tres llibres amb respecte, des del meu ateisme militant. Perquè entendre-los és molt important per entendre els sentiments dels pobles. Però vull deixar constància també de que són llibres bellísims per moments. Que mereixen per ells sols ser llegits i assaborits.

 

Actualització: He acabat per fer una pissarreta amb un dels episodis més interessants de tots.