L’Eliseu
Tots els qui hem treballat alguna vegada per l’Eliseu Climent hem acabat barallats amb ell per les coses petites. Però tots tornem a admirar-lo quan se’ns presenta tan gran com ha fet avui al Fossar de les Moreres: capaç de portar el país més enllà del que ningú més somia. Capaç de fer-nos somiar a tots amb una societat culta sensible i nacionalment desacomplexada.
Només a ell se li pot ocórrer mesclar les albades amb Jordi Savall. Només ell pot convertir una placa (ni que siga del gran Alfaro) en la raó d’un retrobament que en trenta anys ningú no havia reivindicat i que en canvi després del seu gest sembla impensable haver oblidat. Només ell és capaç de juntar el record de Carrasco i Formiguera amb el general Basset i aconseguir que Ferran Mascarell, Xavier Trias, Imma Mayol i Jordi Portabella solemnitzen l’homenatge de Barcelona als batallons de valencians maulets (el batalló Sant Vicent i el batalló de la Mare de Déu dels Desemparats) que la van defensar el 1714.
En aquest país massa vegades modernitat i nacionalisme han estat en bàndols oposats, o ens han volgut fer creure que estaven en bàndols oposats. I massa vegades l’espanyolisme s’ha apoderat de la bandera de la intel·ligència (amb trampes o sense) i ha volgut arraconar pel despreci i la ignorància deliberada els partidaris de la terra.
L’Eliseu, ell sol, és capaç de desmuntar aquesta dicotomia fatal. L’Eliseu és un patriota de cap a peus, indiscutible. I, a la vegada, és una de les persones més obertes al món, creatives i modernes que hi ha. Poca gent com ell sap poar tant bé en el passat per a extreure tanta energia pel futur.
Encara emocionat per la Muixaranga de guerra que ha fet sonar Carles Santos al Fossar de les Moreres, crec que és just i raonable donar les gràcies a qui ho ha fet possible.
Ja n’hi ha prou de parides amb en Climent. El paio s’ho ha muntat com déu fotent peles a dojo a base de manipular com li fa vingut en gana (primer amb en Pujol i ara via ERC amb el Tripartit). La seva és la història més negra del País Valencià: va silenciar Joan Fuster, va posar pals a les rodes per a eviar un repartiment equitatiu de l’herència fusteriana durant anys, va manipular l’Estelles com vo voler, va treure una pasta per les obres completes d’en Batllori i fa una revista que no llegeix ningú però li subvencionen esplèndidament. Quan li ha convingut ha fet el conte de la llàgrima i l’únic que ha aconseguit és confondre el valencinisme amb els seus interessos particulars i donar més força al PP (no debades de jove fou nòvio de la "provinciana" Consuelito R.). Tu mateix dius que tothom qui ha treballat amb ell n’ha quedat fins els collons. I,doncs, tan burros som que perquè convida en Santos a tocar la Muixaranga ja ens posem tots a plorar. Poca política fotrem, xe!
Jo també era a l’acte que ACPV va muntar al Fossar. Va ser un èxit per moltes raons. Un reconeixement als maulets caiguts defensant Barcelona que s’hauria d’haver fet ja fa temps. Una acte de recuperació de la memòria històrica i una defensa de la vigència i del futur dels Països Catalans. Com dius, l’Eliseu té aquestes coses, segurament és l’únic que pot organitzar un acte com aquest i congregar-hi tantes figures diferents que no dubten en implicar-se si els ho proposa ell. I evidentment, les coses petites no són res al costat de les coses grans. L’Eliseu és gran. I com tot gran home sempre genera controvèrsies i hi ha els qui no el poden veure ni en pintura i els qui el veneren amb devoció. Els mediocres, per contra, tenen pocs enemics.
El desencert de polemitzar l’activitat empresarial en el món de la cultura (o en el món de l’esport), barrejada amb la politica, ha estat possiblement l’espurna reaccionaria de un conflicte, no desitjable culturalment parlant del que d’altres han sabut extraure partit..
Partal ha escrit:
"En aquest país massa vegades modernitat i nacionalisme han estat en bàndols oposats, o ens han volgut fer creure que estaven en bàndols oposats. I massa vegades l’espanyolisme s’ha apoderat de la bandera de la intel·ligència (amb trampes o sense) i ha volgut arraconar pel despreci i la ignorància deliberada els partidaris de la terra"
……………………………….
I afegim ara:
Ens ho han volgut fer creure però ha estat responsabilitats de molts nacionalistes el fet d’acomplexar-se per aquestes teories urdides per molts senyorets "progressistes" de la burgesia barcelonina que va trair Catalunya el 1939.
Massa cas que se’ls ha fet des del nacionalisme català. Les teories fastigoses d’aquests senyorets no arribarien més enllà d’uns cercles "intel.lectuals" i periodístics del centre de Barcelona. A la gent de Vic, de les Borges Blanques, de Banyoles o de Berga o de Gràcia (per dir alguns llocs a l’atzar) els entren per una orella i els surten per l’altra. Però han aconseguit acomplexar molts nacionalistes que ocupen llocs dirigents i que tenen por que deensar el que és nostre els valgui l’acusació de ser uns carrinclons.
Benvolguts patriotes de Barcelona, no feu tan cas dels periodistes i viatgeu més pel país. Escolteu i feu més cas de la gent del Bages o de l’Empordà que dels nens mimats de Sant Gervasi, si us plau.