Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Larry King

Deixa un comentari

Finalment Larry King s’ha mort: el temps passa sempre de manera implacable. A finals dels vuitanta i primers dels noranta no em perdia ni una sola de les seues entrevistes a la CNN i això fa que avui haja sentit de manera especial el seu adéu. Han estat molts els personatges que he conegut de la seua mà, moltes hores escoltant les seues converses, moltes preguntes que m’han cridat l’atenció, moltes coses a aprendre.

Diuen en els obituaris que va fer més de cinquanta mil entrevistes en directe. La xifra impressiona. Algunes, algunes nits, són i seran sempre inoblidables, grans lliçons de periodisme. D’altres ni les recorde però en qualsevol cas escoltar la xifra causa un gran impacte i fa pensar en una cosa que supose que deu valer sempre i per a tothom. Al final, quan hom fa una carrera com la que ha fet Larry King, has d’assumir que una entrevista o una altra aïllada no importa gens. El que importa és la consistència, la coherència, l’originalitat. I la persistència. L’obra sencera.

Larry King, dit això, era original. Molt original. No només en el vestir o en el decorat. Era original perquè quan va començar a fer Larry King Live a la CNN les entrevistes, les entrevistes així de llargues, no es feien en directe mai i ell es va atrevir. Era original, i a mi em cridava molt l’atenció, per la forma de deixar parlar els seus convidats i replicar-los després. No era un programa guionat. Ell volia una conversa, no fer un interrogatori i aconseguia que això fos interessant. Era original pels silencis -callar, en televisió, és tan teatral! Era original perquè podia entrevistar un president una nit, un rei, una gran actriu o una científica de primera fila i a l’endemà algú poc conegut però que tenia una història rellevant a explicar…

És clar que, aleshores, la CNN era original. Avui ho hem oblidat però no hi havia cadenes de 24 hores d’informació i la CNN va demostrar que podien existir, que interessaven a la gent, que ens interessaven, i fins i tot que podien ser un negoci important.

Avui llegint articles que s’han publicat sobre ell he trobat en algun lloc que confessava que una de les seues “trampes” era no preparar-se massa les entrevistes perquè si saps massa sobre l’entrevistat aleshores tendeixes a no escoltar-lo i no et sorprèn gairebé mai. És un bon consell. Un més. També original.

“There are many broadcasters who’ll recite three minutes of facts before they ask a question, As if to say: Let me show you how much I know. I think the guest should be the expert.”

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Periodisme, el 23 de gener de 2021 per vicent

  1. No m’havia fixat que era el teu bloc, Vicent, fins després de llegir l’article. Ja deia jo que semblava escrit per un professional.
    He vist pocs programes de Larry King, les seves famoses entrevistes, i fa força anys, però tot el que en comentes m’ha resultat molt interessant. Ara sento curiositat –hauré de veure algunes de les seves entrevistes antigues.
    Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.