Els ex-valencians
He llegit amb calma el llibre sobre els ex-valencians que tant d’enrenou sembla que ha motivat.
La tesi és divertida i conec de sobres una bona part dels autors com per saber que la seua capacitat intel·lectual és més que important. Així que intentaré afinar els comentaris.
Alguna de les coses que diuen ja han estat dites i redites abans, en els contexts de revisió de Fuster. Especialment que “Nosaltres els valencians” és una obra escrita a contracor i amb presses. Que no és precisament la que ell estimava més de la seua producció, etcètera. Això és indubtable. La citació de Montaigne inicial ja ho deixa clar. Però crec que la insinuació que es vol fer va més enllà de l’obra. Usar la (relativa, amb tot) fragilitat de “Nosaltres els valencians” per a insinuar que Fuster no era tan catalanista com aparenta és estirar com un xiclet l’argument fins a un punt on ja no li queda sucre.
El que em sorprèn més de tot és que posen d’argument central la caricatura valenciana. Venen a dir que al Principat només interessem els valencians que servim per a una caricatura concreta: o blaveros iracunds o catalanistes de colònia. I ells cauen en el mateix. Poques coses venen més avui al Principat que un valencià que ho qüestiona tot, que els diu a ells que possiblement no hi ha remei i que no cal que es preocupen més i que ataca l’Eliseu Climent i la seua paradeta. Simplement em desconcerta que no se n’adonen fins a quin punt fan això que denuncien.
I queda, encara. el retret permanent als valencians que hem fet carrera i vivim a Barcelona. És com si fórem culpables, com si abandonarem el país a la seua sort per salvar la nostra sort individual. No dic que no hi haja casos així. jo no en conec però supose que els hi ha. Però conec massa casos de gent que ha marxat de València i han seguit treballant com a bojos dia i nit pel país. No em sembla just generalitzar.
Finalment hi ha la quarta via. Sóc molt escèptic. Seguisc pensant que els valencians només tenim dues vies. O l’ofrenda permanent a Espanya o el catalanisme, en el grau que siga. Una tercera via ja la van intentar l’Eliseu, el Quico Mira, mig Bloc i aquell parell d’indocumentats que van guanyar l’Octubre. I va acabar on podia acabar: ofegada de contradiccions. Què hem de pactar i amb qui? Ara parlen d’una quarta via, que no pot pactar amb els cerrils. Bé. Que li diguen com vulguen. Si ho aconsegueixen estaré content -poques coses m’agraden més en aquesta vida que em facen canviar d’opinió. Però no crec que ho aconseguisquen. No dic, ep, que el catalanisme a seques i fort siga la resposta. No dic que moderar el llenguatge i la simbologia no puga aportar beneficis -dubtosos, de tota manera a la vista dels trenta anys darrers. El que dic és que, al final, o cantes la sarsuela del mestre Serrano o lliges Joan Fuster.
Però al mateix temps, qualsevol perspectiva o proposta catalanista, és te que simultanejar amb el respecte com a poble, nacionalitat hitòrica i com a País, que juridicament mereixem els valencians, als que li correspon harmonitzar amb el conjunt majoritari del poble.
per confrontar la mateixa comunitat lingüística amb l’excusa de les variants com a diferència separadora i no com a valor integrador i de riquesa, i a més serveixi com a cortina de fum per tapar les vergonyes de la seva gestió, endeutant-se amb obres faraòniques i ni un cèntim per la cultura de cada dia, la formació universitària i la divulgació de la pròpia llengua… els activistes culturasl és pasaran a la conservació de la terra, perquè no els quedarà només que lluitar contra les "ciudad de vacaciones digame?"
….
(les coses són com són, encara que no ho semblin)
Sos hi haurà Andalusos, Castellano-manxecs, Castellano Lleonesos, Asturians, Riojans, Extremenys i la resta espanyols.
Eixe grapat d’escriptorets autors del fulletó són uns renegats. Intenten dues coses: 1ª vendre el llibre valent-se del títol del de Fuster, encara que escriguen bajanades 2ª justificar la seua defecció. No entenc perque han de ficar-se en Fuster i en el Climent, que deurien tenir monument en cada plaça del país. Perquè no analitzen a Camps, a Pla o a Ortega i Gasset?
Són uns neo-castellans i com a bons conversos han de demostrar que estan ben penedits del seu passat