El preu de la no independència
Deixa un comentariQue no és el mateix que el preu de la dependència. El de la dependència ja el sabem de fa temps i el patim en forma d’espoli fiscal. Del que jo parle és del preu de la no independència. Perquè imaginem que s’obra el miracle i l’Estat espanyol s’adona que ens maltracta, canvia radicalment d’actitud i es posa a favor nostra en tot. I acaba ell mateix amb l’espoli. Si passava això no tindríem preu de la dependència però seguiríem tenint el preu de la no independència.
Fa molts anys, a l’època del tractat de Maastricht, Jacques Delors es va inventar el concepte mare: el preu de la no Europea, en deia ell. I els seus arguments els podem aplicar avui ací. Fins i tot si tot anara a la perfecció, que és obvi que no és el cas, renunciant voluntàriament a la independència renunciem a millorar la situació i a les grans oportunitats que automàticament se’ns obririen amb ella.
Hi ha qui fa brometes d’això: que si ho tindrem tot pagat i tal i tal. Ja està bé tenir humor però no cal deixar el rigor de banda per poder riure una miqueta. El preu de la no independència és molt alt i aquesta setmana l’estem veient amb l’aeroport del Prat i l’enèsima discussió sobre el centralisme de la seua gestió. El PP ha enganyat el mort i la vetlla? Sí. Ens hem d’unir tots en defensa de l’aeroport hub intercontinental? Sí. Farem una mani amb Powerpoint fantàstica? Sí. Ens esforçarem molt però en el millor dels casos aconseguirem una part petita del que seria ideal. Per què?
Perquè l’ideal només l’aconseguirem el dia que no tinguem cap barrera a la nostra imaginació. I ací és on les brometes sobre la independència exprés s’acaben. Perquè amb la independència no se soluciona tot però se solucionarien de la nit al dia moltes pesades polèmiques que ens entorpeixen el dia a dia. Privat?, de gestió mixta?, hub?, low cost? Ja ho discutiríem entre nosaltres i ho tiraríem endavant. I les hores i esforços que ara perdem les dedicaríem a coses productives. M’explique?
(El meu article de dijous a El Punt Avui, més actual encara després de la fallida de Spanair)
A banda de la jurídica de fer empassar-nos el ribot de l’Estatut aprovat en referendum
Tens tota la raó, però i si tons ens posem d’acord i donem la nostre cara per l’independencia? i per tant la nostre empenta?
entreu a donalacara.cat entre tots podrem.
Fa tres dies dèiem: “La independència ens servirà per a sortir-nos de la crisi. Si fossim independents no caldrien retallades sinó ajustos sobre coses que s’han fet malament”
Fa dos dies dèiem: “Amb la independència sortejariem millor la crisi. La disjuntiva està en continuar a Espanya i estavellar-nos amb ells o anar per lliure i intentar capejar el temporal tot sols”
I amb el que ens continua costant ser a Espanya i les trampes que ens posen des d’allà ves que al final ni tan sols la independència ens salvi de la ruïna. Encara veuriem com els espanyols ens venen a “salvar” davant de la nostra “ineficàcia” i els haurem d’estar agraïts. Perquè que des d’allà es vulgui vendre aquest discurs és normal, però que des d’aquí hi hagi tanta gent (no precisament espanyolista de pedra picada) disposat a empassar-se’l ja és més greu.