El bosc de Brocelàndia (Bretanya 6)
La carretera comença a entrar en el bosc de Brocelàndia i els arbre comencen a amagar la llum. De sobte tot és verd i espès, rotund, envoltat d’una distorsió lleugera que se’t posa ulls endins. Durant segles aquest va ser un dels boscos més grans d’Europa i el més conegut. Brocelàndia és la terra del rei Artús, dels cavallers de la Taula Rodona, de Merlín (el bretó Merzín), de Lancelot i de Viviana.
Avui la major part del bosc és protegit i no s’hi pot entrar però hi ha rutes petites que deixen endevinar el que devia ser en el seu temps, camins de pocs quilòmetres que t’obren un pas entre l’espessor i t’acosten als racons més mítics.
Hi hem caminat per l’ombratge fins la tomba de Merlín i la Font de l’Eterna Joventut. Merlín diuen que hi reposa encadenat per set cercles màgics i la gent deixa paperets amb desitjos entre les restes del megalit que la tradició diu que és la seua tomba. Em sorprèn quanta gent hi ha reunida en aquest cercle de pedres que clouen tres arbres, representant en la tradició celta la saviesa, l’eternitat i la vida. Fa bon dia però passejant per aquesta vorera del bosc endevines com devia sentir-se algú en el seu cor més espès enmig de la pluja i la boira quan aquest espai s’estenia durant quilòmetres i més quilòmetres. La gent del lloc diuen que Brocelàndia és un mar d’arbres perquè no té final i només pots recórrer amb certesa les seues platges, allà on una muralla vegetal es dreça tapant la vista.