Dones mortes
Deixa un comentariA la meua tan estimada Hipàtia la van matar fa segles una banda informe d’homes, cristians fanàtics, que veien un perill en el fet que una dona atresorara el coneixement i dirigira la principal institució cultural de l’època: la gran biblioteca d’Alexandria. Li van treure la pell a trossos mentre cridaven contents de la seua barbàrie. I l’Alexandria brillant, aquella que havia enlluernat el món i que encara avui ens emociona i trasbalsa, va desaparèixer: en pocs anys no va quedar res d’aquella ciutat egípcia que sabia ser també alhora el port d’eixida de totes les àfriques, el centre de la cultura grega i la ciutat amb més jueus del món. I amb Hipàtia, cremada la biblioteca mentre el seu cadàver jeia nu al carrer, van desaparèixer milers de llibres, segles de coneixement que mai no recuperarem.
Sí el bo i millor de nosaltres, la llibertat, la vida. Gràcies per dir-ho.
Preciós Vicent!!
… que la sensibilitat d’un home corrent (o bé, desgraciadament, no tan corrent) també pot ser una gran passió. Com la d’Hipàtia? O era Hipàtia la ciutadana normal, o bé la que exercia de ciutadana normal quan no hi havia la normalitat que hem conegut els catalans. Tret que no n’hàgim coneguda cap de normalitat, els catalans, i ens vegem constrenyits a fer-ne el fet, igualment que les aixetes fan el fet de les fontanes, tal com va escriure el gran Miquel Bauçà…
1) Amb tot aquest enrrenou mediatic espanyolista l’unic que s’ha aconseguit és que els assassins creguen que no estan sols i que n’hi ha més com ells que en pateixen les conseqüències.
2) El que de veritat necessita assistència spicologica i humanitària i soport social davant una ruptura matrimonial és aquell temptat a escometre qualsevol barbaritat.
plas, plas, plas.
Gràcies per aquest post, Vicent. En fan falta molts més. La vida és el més valuós que tenim, i ningu té cap dret d’arrebasar-la. No hi ha justificació, cap ni una.