De tant en tant
Deixa un comentariDe tant en tant passen coses que et permeten veure que els canvis hi són, amb una certa profunditat. Avui El País ha volgut fer d’una foto l’emblema de la revolta aquesta cada dia més confusa de les acampades. I ha triat una en la qual es veu un jove canviant la placa de la Plaça de l’Ajuntament de València per una nova Plaça del 15 de Maig. Totes dues estan en català.
Per a alguns serà una anècdota tot plegat. Ho és tant com qualsevol altra. Però aporta una explicació que fa anys que defense: que sense el nacionalisme no s’explica el País Valencià d’avui.
És evident que les maniobres orquestrades per a mantenir el nacionalisme fora de la gran política i la nostra pròpia inutilitat política al llarg dels anys ens ha marginalitzat institucionalment i han fet una miqueta invisibles. Però aquest és el valor de la foto. En una mobilització que no té res de nacionalista la Plaça de l’Ajuntament (que el PP encara no s’ha atrevit a canviar d’idioma) es confronta a una Plaça del 15 de Maig que significa el nou món i totes dues estan en català.
Durant la república això no hauria passat però ara és prou inevitable que passe. I aquesta és una diferència substancial que cal destacar. Cara a tots els lectors de l’estat han d’explicar que el 15 de Maig és el 15 de Mayo. Que som uns altres en definitiva. I això és també una victòria.
Ho veig com tu, cada detall, cada interpretació. És un alè. Memòries
He baixat unes quantes vegades a la plaça. Tenim un problema irresoluble de mimetisme jacobí. Ahir, precisament S… em telefonà per a fer un volt per la plaça, ja que no hi havia estat en cap moment. Els discursos sempre en español han estat molt boirosos i reiteratius. Entre una retòrica ensopida ‘altermundista’ i la reforma estatalista dels ‘upydesistes’ de Rosa Díez. Allò que hom havíem sentit, pam amunt o pam avall, pels mitjans de comunicació. De sobte aparegué un xic que s’expressava en valencià i hi hagueren els consegüents retrets, al punt que aquell digué: “estem a València i per això m’expresse en valencià“..talment com li passà a Maria José Català (alcaldessa de Torrent) i a Rubert (Alcalde de Vila-real) en la presentació de les candidatures PP en la ciutat de les Arts i les Ciències fa unes setmanes. Tot seguit de la proclama directa del xic de la plaça de l’ajuntament el públic, en general, aplaudí.
Done fe, que començà a reclamar un nou text constitucional, on pogueren encabir-se totes les reclamacions de transparència, nou sistema electoral, respecte als valors de justícia, igualtat i pluralisme. Tema de les lleis de pensions, que no afeten sols als actuals jubilats sinó bàsicament als joves que no veuen per endavant. Aprofundiment en la democràcia directa…..vinc a dir açò, perquè fou en irrompre un discurs en català quan començà a abaixar el discurs a lo concret i tangible. A allò possible i atansable. Si més no, en les seues ments.
Una salutació