Aniversari trentista a Bétera
Se m’ha passat per alguns dies però crec que hauríem de commemorar (l’Ateneu?) la revolta trentista de Bétera.
En el marc general de la insurrecció anarquista el dia 10 de gener del 1933 Bétera es va sumar al que es va conèixer com la revolta trentista. A les quatre del matí el “trenet” de València va ser tirotejat i un dels ponts de la Providència va ser volat amb explosius. paral·lelament es van tallar les comunicacions telefòniques i telegràfiques. A continuació, els insurrectes, que havien segrestat l’alcalde, cremaren l’arxiu i es disposaren a atacar la casa de la Guardia Civil, fins que l’arribada de tropes de la Guardia Civil de València va trencar el setge. La repressió va ser immediata i la Guardia Civil entrà d’una manera salvatge al local del sindicat, trencant-ho tot, on van trobar cinc pistoles, set carrabines, una escopeta, divuit cartutxos de dinamita, cinc bombes de mà, munició, metxes, etc,… (segons la nota oficial de Govern Civil, que també parla de la detenció de divuit persones entre les quals hi havia l’alcalde, dos agutzils i dos vigilants). Les fonts anarquistes esmenten tretze detinguts aquell dia, descomptant l’alcalde i els vigilants, i tretze més en dies posteriors, els quals van ser fortament torturats i apallissats.
La crema de l’arxiu, comprensible en el moment, ha representat un greu problema posteriorment a l’hora de fer la història del poble. Moltes dades s’hi van perdre per sempre.
Aquesta insurrecció hauria de ser recordada, sobretot per a no perdre la memòria històrica de la forta presència local de l’anarcosindicalisme. Bétera va ser durant la república un poble fortament dominat per la CNT i a l’inici de la transició de fet pràcticament només la CNT tenia una implantació clara al poble. Tots, de fet, en vam formar part en un moment o un altre, encara que el sindicat es va desfer molt ràpidament per la seua incapacitat d’adaptar-se als nous temps. Encara avui la bandera roja i negre oneja a l’edifici però ja està tan trencada pel pas dels anys que és un símbol del que podia haver estat i no fou.