Mails per a Hipàtia · El bloc personal de Vicent Partal

  • Anar al meu web personal
  • Seccions del bloc

    • Així els van les coses

    Deixa un comentari
    Avui he cancel·lat un compte que tenia en un banc. Després de dècades de ser client m’han fet dues jugades brutes i he decidit que no tenia perquè aguantar-ho. Hi he anat amb una certa prevenció, suposant que el director em preguntaria com era que me n’anava després de tants anys i que se’m faria feixuc. Però ca! no m’han dit ni bon dia. S’han limitat a prendre’n nota, m’han donat un paperet com que ja no sóc client i adéu siau. M’he trobat al carrer i he pensat que així els va la cosa a aquesta colla d’insensibles.

    Aquesta entrada s'ha publicat en Sense categoria el 9 de gener de 2012 per vicent
    1. Un dia a classe de Sociologia estàvem parlant d’hipoteques i de bombolles immobiliàries, i hi havia companys que deien que “és que el banc t’aconsellava açò i allò, i clar, tu els feies cas…”. Llavors es va produir aquest diàlieg:
      Professor: “¿Tu banco te quiere?”
      Alumna: “…”
      Professor: “¿Tu banco te quiere o es un banco?” 
      Alumna: “No me quiere.”
      Professor: “Pues no te dejes aconsejar por gente que no te quiere.”
       
      Respon
    2. Probablement no tens ara el perfil de client que vol el (teu) banc (d’aqui les jugades brutes per que marxéssis) . El (teu) banc ja només té el nom (o ni això) del que havia estat, i ara es propietat de quatarís o ves a saber, total, un banc extraterraqui per a tu.
      Ja no hi ha rics com els d’abans, ni Bancs, ni Caixes. Hi ha perfils, i encaixen o no.
      Sense&Sensibility =0. Salut que no manqui.
      Respon
    3. Un cop fa anys una persona d’un banc on tenia compte em va recomenar fer unes inversions en borsa. Li vaig fer cas. Al cap d’un temps (un parell de messos)  em va trucar per a dir-me que em recomenava que ho cancel·lés tot que la cosa estava malament, que passés per l’oficina a signar l’ordre de venda però que si ho volia que ella mateixa ja tirava pel dret. Li vaig dir que endavant. Gràcies a això vaig salvar uns estalvis.
      Aquesta persona la coneixia només del banc i jo no era cap client especial ni per descomptat cap gran client, així que suposo que aquell dia va fer el mateix amb tots els seus clients.
      Les coses, les entitats, funcionen bé o malament per les persones que hi treballen.
      Respon

    Deixa un comentari

    L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

    Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.