Mails per a Hipàtia

Gràcies per les cançons Negra. Per totes aquelles hores intentant entendre amb els ulls clavats en la portada del vell LP com es tocava aquell tambor de veu grossa que tu feies anar amb una baqueta i una maça alhora.

Gràcies per la teua veu en el rostre lluminós de Mari, per la Misa Criolla, per la “Canción para todos” cantada a crits i punys aquella nit a València mentre els milicos cremaven la teua terra, aquells mateixos que et van detenir sobre l’escenari, sense respecte ni per la música que et naixia a glops.

Però sobretot gràcies per aquell “Gracias a la vida” que va sonar per la Nuri aquella vesprada desoladora a Arenys, quan la mort era una sensació tan intensa, directa i dolorosa que pensava que jo mateix podia morir…