Adéu a la Sílvia
Deixa un comentariHe escrit fa hores aquesta frase arrapada en un taxi. Després d’un dia molt llarg encara em quedava la tertúlia radiofònica. Acabava d’eixir de la redacció colpit per la notícia. Tant que no he pensat a dir ni a escriure res. I en el taxi he pensat en els amics de +VilaWeb en si se n’assabentarien i en que havien de saber-ho. Ho hem posat al diari, remarcant la vessant d’activista incansable pel país i per la justicia social. Però ho volia posar ací al bloc també, pels amics blocaires, per aquesta colla que hem anat fent tots plegats i que ella va contribuïr tant a alçar.
Ara en arribar a casa he llegit els textos de tots. Els records d’Alcanar de tants. Les converses sempre picades amb ella. La profunditat de Coc, la tristor de David, les paraules mudes del Blesa. I he anat al Facebook i me l’he mirat diverses vegades i he llegit tots els comentaris. Sorprès. Perplex. Sol. El missatge preciós dels seus fills. Aquella nota seua convocant el cinc a Cal Moliner per a parlar de l’Assemblea Nacional…
I he anat a parar a aquell diumenge amb solet que ella ens va obligar al Bilbeny, al Xavi Mir i a mi a anar a fer un míting per la consulta d’Amer al bell mig de la plaça. Recorde el solet que hi feia… recorde que la Roser ens hi va dur en el seu cotxe i aquesta foto amb el Bilbeny i jo acomiadant-nos d’ella, que segur que ja ens estava comboiant per alguna altra cosa
Ah! i he pensat en la Xesca. És clar. La deuen estar liant bona totes dues…