Mails per a Hipàtia

El 2004 ha estat, informativament parlant, un dels anys més durs de la meua vida. Crec que només el puc comparar al 1989, any que vaig passar dalt dels avions a cavall dels inicis de la perestroika al Bàltic i a Rússia, a Pequin, entre els estudiants, a Sudàfrica narrant l’inici de la fi de l’apartheid i a Europa oriental, acabant aquell inoblidable 9 de novembre a Berlín, quan el mur va caure.
Aquell any va ser el més boig informativament que puc recordar, però ho va ser a nivell global, i per a mi amb responsabilitats informatives molt diferents. Aquest en canvi ho ha estat a nivell local. Han passat milions de coses des de la destitució de Carod-Rovira, que ja sembla que fa anys i només va ser al gener, fins la sorprenent aprovació del Pla Ibarretxe i el bestial tsunami que ha arrassat bona part d’Àsia. Com a mínim jo, estic esgotat. I mirant les cares dels companys i companyes de la redacció crec que no sóc l’únic.

Pau i Bits pel 2005. Si pot ser.