Mails per a Hipàtia

Ahir vam presentar als treballadors de l’EJC el qui serà el seu nou director, a partir del gener del 2017. Després d’un llarg i angoixant procés de selecció finalment hem triat Adam Thomas. He dit angoixant perquè vam haver de fer dues rondes d’entrevistes per a poder baixar de 40 candidats a nou i finalment a tres, entre els quals vam triar l’Adam. La veritat és que capacitat i la qualitat de molts dels qui es van presentar a les entrevistes era tan bona que en alguns moments em sentia literalment incapaç de triar entre ells. És un bon senyal que gent tant preparada vulga venir a dirigir el nostre Centre, que està esdevenint a poc a poc un focus d’innovació periodística impossible d’esquivar a Europa.

El centre ha canviat recentment de local, ací a Maastricht i la visita també m’ha servit per a conèixer la nova casa. La primer vegada que vaig contactar amb ells era el 1996 i des d’aleshores he vist tres seues diferents. Aquesta d’ara encara necessita ser ocupada, assumida, per la gent però fa una molt bona impressió. Està situada en un indret allunyat del centre que ara està en obres però que serà un parc urbà quan aquestes acaben, diuen que pel cap d’any. Aleshores segurament se li podrà treure més profit encara —quan desaparega aquest soroll de les obres que m’ha acompanyat tots dos dies.

Al cap d’any precisament és quan Adam prendrà possessió del càrrec. Si teniu interès en saber-ne més sobre ell podeu seguir-lo a twitter o llegir els seus textos a Medium. Estic convençut que sota la seua direcció l’EJC assumirà encara un paper més rellevant en el debat sobre aquesta intersecció que el mateix Adam marca com la decisiva per entendre on som avui: periodisme, ètica, tecnologia. Va ser per aquesta claredat a l’hora de situar on hi ha els debats claus del periodisme que el vam contractar. I també per la seua experiència dirigint alguna de les experiències més interessants de nou periodisme a la xarxa, sobretot Storyful.

El comunicat oficial sobre la seua incorporació el podeu trobar ací.